En el panorama de festivals que al llarg de l’any es celebren a Catalunya, la darrera cita imprescindible es el REC de Tarragona. Un festival dedicat a les òperes primes que ha arribat a la seva vintena edició en un 2020 tant impredictible que fins un parell de setmanes abans de l’inici del festival, el 2 de desembre, no es sabia si es podria celebrar presencialment. Per sort, els cinemes van reobrir a tota Catalunya i el REC es va poder celebrar en format presencial (tot i que a través de Filmin s’ha pogut seguir part del festival de manera online).

Una de les novetats més significatives que presentà la edició 20 del REC és la incorporació per primera vegada d’un jurat cineclubista, substituint al tradicional jurat de la crítica. La creació d’aquest jurat és un reconeixement a la tasca que fan els cineclubs en la distribució i exhibició d’un tipus de films que tenen grans primeres finestres com el REC però que, sovint i malauradament, no troben després suficients canals per a la seva difusió.

El primer jurat cineclubista, creat amb vocació estatal, ha estat integrat per tres components: Ander Gisasola, del Kresala Cinekluba de Donosti; Óscar Iglesias, del Cineclube Padre Feijoo, de Ourense; i jo mateix, Pablo Sancho, representant a la Federació Catalana de Cineclubs.

Tres realitats geogràfiques diferents però comunes en les formes. La llunyania és només en quilòmetres, doncs les experiències compartides del dia a dia dels cineclubs si no idèntiques, son molt semblants. A les sobretaules, com a plat principal la gestió de les entitats en plena pandèmia per la Covid-19, ja que les particulars gestions dels governs autonòmics varien en funció dels seus criteris, a vegades difícils d’entendre. Per exemple, a Galicia, els esdeveniments culturals no poden tenir més de 30 persones de públic, independentment de l’aforament de les sales i espais.

Pel que fa al festival, la feina del jurat cineclubista era valorar les onze pel·lícules que conformaven la secció òpera prima. Títols procedents d’Europa principalment però amb presència llatinoamericana y asiàtica.

El jurat cineclubista va decidir lliurar dos premis: una menció i el premi a la millor pel·lícula:

Premi a la millor pel·lícula del jurat cineclubista

El jurat cineclubista ha volgut premiar una pel·lícula que representa valor com el compromís més enllà de la pròpia obra cinematogràfica, enfocant temes de caràcter social i humà, generant preguntes a debats latents a l’actualitat, sense renunciar a un interès per l’estètica i una posada en escena que uneix una crua denuncia als abusos sexuals en l’esport d’elit i una perfecció plàstica no habitual en una òpera prima.

El premi és per "Slalom" de Charlène Favier.

Menció especial

El jurat cineclubista ha decidit atorgar una menció especial a una pel·lícula que pot córrer el risc de passar desapercebuda i que hauria de trobar en el canal dels cineclubs un circuit adequar per a la seva distribució.

A més, volem reconèixer un discurs en favor de la sororitat intergeneracional i una veu personal i alhora universal que s’afegeix al panorama de noves realitzadores d’Amèrica Llatina.

La menció és per a El alma quiere volar de Diana Montenegro.

En la conversa van quedar altres títols interessants a destacar com la grega Apples, candidata del seu país als Oscar, la francesa Gagarine, que es va emportar el premi del Jurat Jove, la britànica Mogul Mowgli, guanyadora del premi del Jurat Internacional i l’espanyola El arte de volver.

L’estranyesa de viure un festival de cinema respectant les obligatòries mesures de distància social en un lloc propici a les relacions humanes gràcies a la calidesa de les sales de cinema i el bon humor cinèfil, no va ser un impediment per tal de teixir els inicis d’una futura i fructífera relació de les comunitats cineclubistes de Catalunya, País Basc i Galicia, ponts que es començaran a construir en l’imminent 2021.

Pablo Sancho
Federació catalana de cineclubs