Julio Lamaña, representant la FCC i la FICC va assistir a la trobada. Aquesta és la seva crònica. Podeu trobar un resum més extens en el document que el Kresala Cinemakluba va redactar.  També teniu l'accés a les conclusions peró en Euskera

Crònica de Julio Lamaña

Ander Guisasola, del Kresala Zinecluba presenta la jornada fent èmfasi en els objectius que es van marcar quan van decidir organitzar la trobada. Dos en concret: conèixer-se i veure en quines activitats i projectes poden treballar plegats d'ara en endavant els cineclubs del País Basc.
1a Taula. Taula rodona de cineclubs

Maialen Goñi de zinea.eus modera la taula rodona amb 3 cineclubs

Ozzinema - Errenteria - JONATHAN Sedeño
FAS zinekluba - Bilbao - Txarli OTAOLA
Matadeixe - Azkoitia - IZIBENE Oñederra

A la taula tres cineclubs. Des d'un recent aparegut, molt dinàmic, fins al cineclub Fas, el més veterà del País Basc. És una taula de les tradicionals en aquest tipus de trobada: quantes sessions realitzen a l'any, els dies de projecció, projecció amb o sense debat, versions originals subtitulades, accés a les pel·lícules i distribuïdores, ajudes o no de les administracions locals ...

D'aquesta taula em quedo amb un parell de temes. El primer, la diferència de preu sobre el lloguer de les pel·lícules entre comunitats. Aquí són més cares que per exemple a Catalunya. Em sembla entendre pel que escolto que això seria normal ja que el nivell de vida al País Basc seria més alt i que per això estarien pagant més. A mi em sembla que no hauria de ser així i que els preus haurien de ser més econòmics ja que pel que he parlat amb algun cineclub, els pressupostos tampoc són tan diferents als que un cineclub pogués tenir a Catalunya.

L'altre punt interessant va ser el de l'debat com a element clau en l'exercici cineclubista. La representant del cineclub ...... qüestionava el debat ja que es podia caure en el perill de "dirigir" massa el debat cap a qüestions formals perdent la possibilitat d'una lectura més emocional. Això va obrir un debat entre els assistents molt interessant, però de el qual em vaig perdre bona part ja que els companys parlaven en basc. I no obstant això a la fi va semblar dominar la posició dels partidaris del debat després de la projecció. Va ser llavors quan va aparèixer el paper dels cineclubs com a formadors de públic o com va dir Charly del Cineclub Fas "Escola d'espectadors" per connectar amb la "intel·ligència de les pel·lícules" com va afegir un altre company des de la platea dels assistents. Seguint aquesta línia de cineclubisme actiu en la seva relació amb el públic, la representant del cineclub Perseo de Leioa va dir que el seu cineclub projecta pel·lícules perquè el públic "aprengui a pensar». Jo crec que pensar ja pensen per sí sols, que la clau està en connectar-se amb els autors i l'obra. En aquest exercici el pensament flueix sempre. També la mateixa persona comenta que ells programen tenint en compte més la temàtica que la pel·lícula per si mateixa. Això em fa pensar en aquesta doble via històrica del cineclubisme. La qual, especialment en èpoques de dictadures i situacions socials complicades, ha portat als cineclubs a estar molt compromesos socialment i políticament i on el rol del públic a través de l'oralitat en el debat no entenia tant de la forma com del fons. I la segona via, potser més d'aquests països que circulen per situacions socials més tranquil·les i que es preocupen més per l'apreciació i el llenguatge cinematogràfic. Ho veig en els cineclubs de l'Amèrica Llatina en què la programació i els debats es mouen en aquest pols entre el social i el polític.

2a Taula. Federació internacional de cineclubs (FICC) i Federació catalana de cineclubs (FCC)

Aquesta era la meva part. La de parlar sobre l'exercici de la feina en xarxa a través de l'experiència dels 40 anys de la Federacio catalana de cinelubs i la meva experiència en la FICC. Vaig intentar transmetre l'entusiasme per les possibilitats que existeixen quan hi ha una federació i la possibilitat real d'aconseguir fites importants. Des de la programació conjunta, la incidència en l'àmbit polític i amb les administracions; la importància de les trobades de cineclubs i els espais de confraternització i formació conjunta. No es tractava de donar exemples a imitar, que les comparacions són odioses, sinó de comprendre que quan som més, som millors si units anem.
3a Taula. distribuïdors
Jordi Brunet (Noucinemart)
Consuelo Guerrero (Surtsey FILMS)
Mirin Aperribay (ATERA FILMS)
Xavi Garcia (SUD FILMS)
Aitor Arenas (BANATU FILMAK)

Aquesta taula tenia com a objectiu que els cineclubs tinguessin informació sobre diferents empreses de distribució de pel·lícules. Aquí es va notar una mica de ingenuïtat en algunes preguntes, especialment per algun cineclub "principiant". Però van ser preguntes molt importants ja que per exemple va destapar aquesta figura clàssica dels "intermediaris" de la distribució. Agents que hi ha entre els cineclubs i el distribuïdor d'origen. És clar, les federacions són també intermediaris, però el seu treball des del "no lucratiu" fa que aquesta mediació sigui molt més profitosa que la que pugui oferir un altre mediador que ho fa des d'un punt de vista lucratiu.




A la fi de la trobada es va redactar la Carta de Donostia del cineclubisme de Euskal Herria

Al finalitzar la jornada es va projectar "Missing" de Costa Gavras amb motiu de el premi que el Festival de Sant Sebastià li donarà en els propers dies a l'realitzador.

Sopar i fi de festa en la qual veiem que els àpats per a un cineclub donostiarra són molt importants. Vam menjar coses boníssimes i els amfitrions van ser sempre molt propers i estimats.

ESKERRI Kasko !!!

Julio Lamaña