1.- Martí Rom
“Una persona jove que entrava en el mon del cinema ho feia en un mon desconegut i havia de recuperar tots els clàssics històrics, des de Griffiths, Chaplins,... Manera de fer-ho: Els cineclubs!”

2.- Meritxell Soler
“Per mi va ser com una escola i, posteriorment, la forma de distribuir un material més independent, que no té recorregut en sales”.
3.- Jordina Medalla
“No m’enrecordo de la meva primera sessió de cineclub, perquè el meu pare era membre de la junta i em portava, amb 6 mesos, a les sessions”.
4.- Martí Porter
“Recordo que vam fer grans esforços per recuperar cineclubs que s’havien desentès de la Federació i sobretot recordo que vam donar un bon impuls al reconeixement internacional”.
5.- Esteve Puigferrat
“Les pel·lícules que fèiem servir eren les que l’empresari. L’Agustí de l’Orient, que les havia comprat a lots, considerava que allò no era taquiller, i no les feia”.

6.- Lluis Bauxells
“(També tenim) El cinema fresh, que en diem, el cinema a la fresca, que deu ser ja el setè o vuitè any que es fa i cada any més sessions i aquest any s’engrandeix”
7.- Rafel Miret
“Hi havia molts cineclubs que demanaven presentadors. Tothom volia que anés Miquel Porter, però Miquel Porter els dissabtes al vespre no es podia repartir entre set pobles. Jo em penso que els feia una poquíssima gràcia veure’ns arribar...””.
8.- Paco Poch
“Com no havia manera de coproduir aquestes pel·lícules de les que jo veia claríssim el seu interès, llavors va ser quan les vam agafar en distribució i els cineclubs em van salvar que a vegades pel·lícules d’aquestes quedessin encallades.”.
9.- Emma Fernández
“A la Federació he acabat fent de tot. He passat per la Tresoreria, per la Secretaria,... en diferents períodes, amb diferents presidents, una mica sempre en bambolines, que al final a mi és el que se’m dona millor: les bambolines”.
10.- Alfonso Levy
“Nada más que las luces se iban encendiendo, y eso no se puede vivir sólo, notabas en el rostro de las personas las huellas, todavía recientes, del dolor, la esperanza, el sueño, lo secreto, el nosotros, que habían vivido en la sala. Rápidamente se recomponía alrededor de una idea, pero notabas que en el debate, cuando la gente hablaba, había algo más que una reflexión. Había como la posibilidad de desencadenar esa emoción que había estado mantenida durante la película. Notabas que la gente había dado un salto de grado y que necesitaba hablar con la excusa de un personaje, de un tema,… de su propio mundo”.
11.- Xavier Daniel

“A Céret, a prop de la frontera, vaig començar a programar pel·lícules prohibides per la censura franquista i fèiem cinefòrums al final de les projeccions. Això va ser un fenomen sociològic, perquè venia públic de tot l’Estat Espanyol . ”
12.- Anna Lati i Noel Puigdollers

“De fet veiem que aquestes pel·lícules així més clàssiques tenen molt bona acollida. I també estem recuperant una part de Martorell on la gent no sol anar”. 13.- Mireia Iniesta

“És un cineclub molt actiu. El carter de Manacor amb la seva dona són els que porten la direcció. És molt popular, funciona molt bé, té molts assistents sempre i una de les coses més interesants és que te una programació molt agosarada.”.
14.- Carlos Benpar

“El cicle perfecte per aquest entrenament del cineclub era Elia Kazan, perquè alternava tot un estudi sobre posada en escena amb temàtica social. Portava molta gent i també va portar algun que altre policia, perquè els policies venien per controlar el col·loqui. Es va fer posar un cartell que deia que als policies es feia el 50% de descompte prèvia identificació i una vegada un es va identificar”. 15.- Rosa Mª Farré

“Vaig començar a programar a la Federació. Recollíem tota la informació dels diaris. A la fotografia de l’anunci normalment hi havia la distribuïdora i a través d’aquí teníem les dades per poder programar”.
16.- Roc Villas

“El cineclubisme durant la dictadura, a més d’una font de coneixement de cinema, va ser un taller de democràcia, o de pre-democràcia, en la mesura que, utilitzant el pretext cultural d’analitzar una pel·lícula o un autor, el que es feia era posar a debat públic, en una sala més o menys plena de gent, una sèrie de temes que era impossible debatre en cap altra lloc que no fos aquest”. 17.- Román Gubern

“El SEU era el Sindicato Democrático Universitario, teóricamente falangista, pero ya muy infiltrado, en los aos 50, por la oposición comunista, con la consigna famosa del partido: ¡Entrar y ocupar los espacios!”. 18.- J. E. Monterde

“Era un momento en el que en Cataluña había más de un centenar de cineclubs y cinefòrums, de forma que era uno de los fenómenos culturales más importantes. Años después, una buena parte de los cuadros políticos municipales habían pasado por el cineclubismo”.
19- Antoni de Moragas

“El dia de les riades del Vallés, vaig anar a un poblet de la zona a fer un cinefòrum, amb el 600, la màquina, les pel·lícules i per poc deixo la pell, perquè van arribar les riades. És que anàvem a fer també una mica de militància, a fer cineclubs a barris obrers... ”.
20.- Olga Iglesias

“La figura de José María Nunes és molt important per la Federació, perqué capta aquest esperit d'independent, d'outsider, que és el que tenen els cineclubs”.
21.- Pablo Sancho

“Poder ensenyar als nens d’escola, de preescolar fins i tot, cinema mut, de Segundo de Chomón, pel·lícules de més de cent anys... Jo crec que pels nens és un privilegi veure.ho, però per a nosaltres també és un privilegi ensenyar-ho”.

22.- Venanci Bonet i Jom Pàmies

“No hi ha ningú, ni les televisions projecten “El estudiante de Praga” ni “El Golem” ni “El gabinete del Dr. Caligari”. No res de tot això que jo crec que son documents vitals, que s’han de veure com les obres del Picasso o les obres del Munch”.
23.- Tariq Porter

“A mi m’agradava molt veure que un grup de gent que s’ho passava molt bé reunint-se i parlant de cinema, acabava programant una sessió en el poble i que havia gent absolutament aliena que es començava a sumar fins que feia una sessió multitudinària. Vas veient petits grups de gent que a molts punts de Catalunya – bueno: i del mon!- s’organitzen i fan una comunitat a traves del cinema”.
24- Josep Maria López Llaví

“No havia tal Federació. Era la Vocalía Catalano-Balear de la Federación Española de Cineclubs. Amb la gestió del Pere Ignasi Fàges, del Joan Enric Lahosa i alguns altres es va aconseguir a Madrid aquest canvi de Federación per Confederación, però a la resta de l’Estat la tal Confederación no funcionava”.
25.- Lourdes Feixa

“En aquest cineclub (el BEC) hi havia molta vida, la gent que l’iniciava estava molt animada i es feien moltíssimes activitats. Hem anat a veure festivalets per totes les ciutats mitjanes de Catalunya: a Reus, a Cassà, a Vic,... Molt a Perpinyà. Vam anar a Lió a veure el Museu Lumière, a Torí, perquè hi ha un museu que és preciós. A Toulouse, com hi ha molt republicà refugiat espanyol, fan un festival de cinema espanyol...”
26.- Alex Portolés

“A Castellar del Vallès es conreen mongetes del ganxet. Tenen denominació d’origen propi i ens va fer gràcia que el premi simbòlic de la Mostra, provinent de les votacions del públic, fos un saquet de mongetes del ganxet. El Sr. Ken Loach, que agrada molt, ha rebut diverses vegades les mongetes del ganxet... ”.
27.- Francesca Prats

“Dels cursos van aparèixer els tallers –Com fer un curt, Com fer una pel·lícula, Com fer un documental,...-- Un dels èxits de la casa va ser el disseny del “Chomón per la mainada””.
28.- Sergi Calle

“Tinc un amic que formava part del cineclub i em va dir: ‘Apuntat al cineclub. Ens reunim un cop de tant en tant, fem un sopar i triem unes pelis!’ I després resulta que havia més feina que això, no?”.
29- Jep Costa

“En el cineclub, a part de les pel·lícules, lo important és la gent. Lo que passa també amb la Federació”.

30.- Rosa Llinàs

“/La Federació) no és una entitat de gran glamour de cinema. És una entitat que treballa com una formigueta per anar facilitant la feina a tots els cineclubs de Catalunya”
31.- Jordi Bordas

“Quan la sala Ciutat es va tancar, al voltant del 2006, vam fer un comiat amb pastís, una festa,... Quina peli podria ser l’última? Al final vam passar El último, de Murnau, amb música en directe, i després L’última sessió d’en Bogdanovich. Curiosament, quan anys després la Filmoteca va tancar l’Aquitània, també la van passar l’últim dia”
32.- Esteve Riambau

“Amb el Monterde vam fer la proposta d’editar una revista, que va ser ‘Fulls de Cinema’. En el primer número hi havia el Ricardo Muñoz Suay, que en aquells moments treballava a Profilmes, en un altre hi havia Guido Aristarco, al que vam conèixer a una Confrontation a Perpinyà, hi havia l’Homero Alsina Thevenet, argentí que va aterrar per Barcelona en aquells anys...”.
33.- Pere Cornellas

“Ho vam muntar entre el Cineclub Sabadell i l’Aliança Francesa. El dia que se’ns va ocórrer la bogeria de contactar amb en Tati vam fer una cosa encara més boixa: trucar a Paris i arribar a parlar amb en Truffaut, explicar li a ell el cas i el Truffaut dir-nos una cosa tan senzilla com que no hi havia cap problema”.
34.- Francesc Blanquer

“Estava jo a Barcelona, en una distribuïdora que es deia Catefilms, on vaig trobar la pel·lícula ‘Vida en Sombras?, que era allò que deien que havia fet en Llobet. Se’m va acudir veure-la a casa. Vam quedar tan parats! Vam fer un passi, amb el Llobet encara viu, en Ferran Alberich dirigint un col·loqui amb ell i això va ser el començament de la resurrecció d’aquesta pel·lícula. Eren els anys 70 i pocs”.
35.- Jordi Mena

“Totes les ciutats, igual que tenen una biblioteca pel foment de la lectura, tenen una sala d’audicions i tal, haurien de tenir també un espai de promoció del cinema”
36.- Pruden Panadès

“També recordo molt una sessió dedicada a ‘La hora de los hornos’. Això era un grau més en el tipus de programació, perquè era una pel·lícula prohibida, que va requerir tota una colla de preàmbuls, de preparació, d’estratègia. Justament era una pel·lícula que es proposava que cada projecció fos un acte realment revolucionari”.
37.- Julio Lamaña

“Així com molta de l’oferta del cinema comercial és altament alienant, els cineclubs proposen a les seves programacions tota una sèrie d’activitats que permeten al públic poder opinar i poder compartir amb les altres persones un exercici democràtic.”