Des que era estudiant que m'he interessat sempre pel món del cinema i vaig estar fent pràctiques en diferents festivals, com el Memorimage de Reus o el Glasgow Short Film Festival. L'ambient de festivals sempre m'ha agradat molt, no només perquè hi ha gent del sector que sempre és interessant compartir experiències, sinó també perquè veus pel·lícules que rarament arriben a sales de cinema comercials i que d'altra manera no arribaries a veure mai. Sobretot pel que fa als curtmetratges, que estan reduïts bàsicament a aquesta forma d'exhibició.
 
Sempre que tinc oportunitat, intento anar a una que altra pel·lícula dins de les diverses programacions dels festivals del voltant (sobretot a Barcelona però també al Festival de Sitges o al Most de Vilafranca). Però, com tot, sempre estem regits pel temps i per l'horari laboral.
Des que sóc al Cineclub Sala1 de Vilanova i la Geltrú i formem part de la Federació Catalana de Cineclubs, he seguit de prop les propostes de la Federació Internacional de Cineclubs (FICC, Féderation Internationalle des Ciné-Clubs) per a formar part del jurat que atorga els premis Quixot. Sobretot per l'experiència d'anar a un altre país i poder veure i conèixer el producte autòcton, però també per tenir l'oportunitat de poder veure el màxim de pel·lícules possibles.
M'havia ofert per participar com a jurat de la FICC en vàries ocasions, però sempre per temes laborals m'havia estat impossible anar-hi. Quan vaig apuntar-me per participar en el 56th Krakow Film Festival, ho vaig fer amb molta esperança perquè per un cop tenia temps suficient per a poder anar i gaudir d'una setmana plena de pel·lícules.
 
Fa cosa d'un mes i mig, doncs, vaig rebre el correu de la FICC on, per la meva sorpresa, em deien que m'havien escollit per a ser jurat del premi Quixot al Festival de Cracòvia. No només estava encantada, feliç i contenta de tenir aquesta oportunitat, sinó que a més feia temps que tenia moltes ganes d'anar a Polònia.
 
Cracòvia, és una de les ciutats més grans, antigues i importants de Polònia, i molts asseguren que és una de les més boniques. Tradicionalment ha estat un dels centres econòmics, científics, culturals i artístics del país i durant bona part de la història polonesa fou la capital. Per això, encara és el cor de Polònia per a molts dels seus habitants i turistes. A més, tant el país com la ciutat de Cracòvia, són un testimoni real del convuls segle XX, de les guerres i dictadures que van dessolar Europa llavors.
Vaig decidir, doncs, anar-hi uns quants dies abans per fer-hi turisme, ja que quan comencés el festival, volia tenir tot el temps possible per a gaudir-lo. El dia 27 de maig aterrava a Cracòvia.
 
El Krakow Film Festival assolia enguany la seva 56ª edició. Així doncs, és un festival amb una llarga trajectòria i múltiples activitats, amb una secció molt important de documentals, documentals musicals i curtmetratges; amb una especial atenció en la producció pròpia del país. De fet, molta gent especialitzada tant en documentals com en documentals musicals, s'hi havien acostat com una cita anual imperdible per a gaudir dels millors films d'aquest gènere.
 
El dia que començava el festival, el diumenge 29 de maig, vaig conèixer al Michael Schäfer, company del jurat FICC i a l'Ingrid Beerbaum del jurat FIPRESCI, ambdós alemanys. Més tard, va arribar el component polonès del jurat, en Mikolaj Torz, de Poznan; i la nostra assistent, la Dagmara Gawronska. Vam fer un bon equip durant tots cada dia del festival, sobretot en Michael, el Mikolaj i jo, ja que vam estar més estona junts i compartíem els àpats amb la Dagmara, que compaginava la seva vida d'estudiant amb la d'assistent del festival. En Michael és director i escriptor de guions i forma part del FICC a través d'una tercera associació. En Mikolaj, de 19 anys, ha format un Cineclub amb els seus companys d'institut i s'han adscrit al FICC. Va ser molt interessant poder compartir aquesta experiència amb ells, ja que ambdós venien de móns diferents dins l'àmbit cinematogràfic. Amb qui més vaig poder compartir experiències fou amb en Mikolaj, ja que regentava un Cineclub amb la mateixa activitat que el Sala1 i vam poder xerrar de la indústria i de com funcionava aquesta a Polònia en comparació amb la d'Espanya.
 
El primer dia ja vam veure unes quantes projeccions 'per al jurat' i a la nit tots esperàvem la Gala d'Inauguració. La gala va tenir lloc en un dels principals recintes, al Kijów Centrum. En aquesta gala, es va presentar a tots els jurats i les diferents seccions del Festival. Vam veure la pel·lícula '21 x Nowy Jork' (21 x New York), de Piotr Stasik, un documental sobre 21 persones residents de Nova York i les històries que s'amaguen rere les seves cares, “un retrat de la ciutat on vàries races, cultures i punts de vista s'entrecreuen a partir de persones individuals”. Després ens vam dirigir a una recepció a l'Ajuntament de la ciutat. Donàvem el tret de sortida al 56th Krakow Film Festival.
 
Com a jurat del premi Quixot, se'ns va encarregar que visionéssim una sèrie de programes, tots dins la competició de curtmetratges, els quals també compartíem amb el jurat específic per a curts. Vam acabar veient 40 curtmetratges, tots de grandíssima qualitat i amb trets interessants, fet que va dificultar l'elecció final. Els curts són aquests:

- Cuba Libre, Lech Majewski. (Polònia, Holanda. 2015)
- The Good Life, Youri Dingemans. (Holanda, 2015)- The Nest, Kristína Schnirzová. (Eslovàquia, 2015)
- Love, Réka Bucsi. (Hungría, França, 2016)
- Mr Sand, Soetkin Verstegen. (Dinamarca, 2016)
- When You Awake, Jay Rosenblatt. (EEUU, 2016)- The Mute's House, Tamar Kay. (Israel, 2015)
- United Interest, Tim Weimann. (Alemanya, 2016)
- Hpakant Jade Life, Lee Yong Chao. (Taiwan, Myanmar, 2015)
- Zebra, Ülo Pikkov. (Estònia, 2015)
- How Was Your Day?, Damien O'Donnell. (Irlanda 2015)
- The Last Journey Of The Enigmatic Paul WR, Romain Quirot. (France 2015)
- I'm Not From Here, Maite Alberdi i Giedré Zickyté. (Xile, Lituània, Dinamarca, 2015)
- Fedor's Journey Through Moscow At The Turn Of XXI Century, Aksinya Gog. (Russia, 2015)
- Tsunami, Sofie Kampmark. (Dinamarca, 2015)
- Home, Daniel Mulloy. (Kosovo, Regne Unit, 2016)
- 99a Frankfurt Street, Evgenia Gostrer. (Alemanya, 2016)
- Two Childhoods, Vladimir Golovnev. (Russia, 2015)
- The Chop, Lewis Rose. (Regne Unit, 2015)
- The Radio Amateur, Lars Persson. (Suècia, 2015)
- Winter Hymns, Dusty Mancinelli. (Canadà, 2015)
- Child Dream, Christophe Gérard. (França, 2015)
- Nothing Has Ever Happened Here, Ayat Najafi. (Iràn, Alemanya, 2016)
- Cold Coffee, Stéphanie Lansaque i François Leroy. (França, 2015)
- After The Jungle, Hazel Chandler. (Sierra Leona, 2015)
- Isabella Morra, Isabel Pagliai. (França, 2015)
- Graffiti, Lluís Quílez. (Espanya, 2015)
- West Empire, Mathieu Le Lay. (França, 2015)
- Patriot, Eva Riley. (Regne Unit, 2015)
- Xoxo Hugs and Kisses, Wiola Sowa. (Polònia, 2015)
- The Opening, Piotr Adamski. (Polònia, 2016)
- Impossible Figures and Other Stories II, Marta Pajek. (Polònia 2016)
- Close Ties, Zofia Kowalewska. (Polònia, 2016)
- Locus, Anita Kwiatkowska-Naqvi. (Polònia, 2016)
- Sexy Laundry, Izabella Plucinska. (Canadà, Alemanya, Polònia, 2015)
- Innerviews, Chen Winner. (Israel, 2015)
- I Was a Winner, Jonas Odell. (Suècia, 2016)
- Margret and Helmut, Clemens Beier. (Alemanya, 2015)
- Nisse's Adventures on Land at Sea, Mia Blomgren i Klara Swantesson. (Suècia i Dinamarca, 2015)
- Tabula Rasa, Sándor Csoma. (Hungría, 2015)
 
Part important del festival són les seccions paral·leles. Enguany, el Krakow Film Festival va decidir fer una programació especial fixada en Suècia, la filmografia d'aquest país del nord. En la presentació d'aquesta secció, es va projectar el documental 'The Swedish Theory of Love', d'Erik Gandini, sobre la teoria estesa del gran nivell de vida dels països del nord en contraposició amb la realitat: “Resulta que una absoluta llibertat i completa independència va acompanyat, també, d'una gran soledat.” El KFF també va posar èmfasi en pel·lícules que es dediquen a documentar els Jocs Olímpics, des del 'Festival of the Nations' dels jocs nazis del 1938 fins 'Maratón' de Carlos Saura o sobre els equips actuals de la Rússia de Putin.
Hi havia també activitats per la indústria i estudiants o interessats, sovint amb directors convidats que havien presentat el seu film al festival, així com amb en Marcel Lozinsky, un director de documentals polonès a qui se li va atorgar el premi honorífic per la seva trajectòria 'Dragons of Dragons', i a qui van dedicar una retrospectiva. Vam poder veure algunes de les seves obres com '89mm from Europe', 'Poste Restante' o la brillant 'Anything Can Happen'.
 
Pel que fa a la tasca com a membre del Jurat per al premi Quixot de la Federació Internacional de Cineclubs, estic molt contenta d'haver tingut aquesta oportunitat, tant per poder veure pel·lícules magnífiques, descobrir directors d'altres països que desconeixia, com per compartir aquesta experiència amb els meus companys de jurat. Amb ells vam acabar coneixent-nos “cinematogràficament” com ho faríem amb qualsevol dels membres amb qui compartim cineclub, que sovint ja saps a qui agradarà què i a qui no.
 
El dia de la deliberació va ser molt divertit a la vegada que interessant. Tot i que era complicat donar un sol premi entre tantes bones pel·lícules, no vam tardar massa a trobar un guanyador, ja que per nosaltres, destacava per sobre la resta i a més, curiosament, hi estàvem unànimement d'acord. Vam posar sobre la taula les fitxes de totes les pel·lícules que havíem vist (del catàleg) i vam anar descartant. Però no sense abans, comentar cada una de les pel·lícules. Vam estar més estona comentant les que no escollíem, que les que sí. Però tots tres vam estar d'acord que aquesta era la gràcia i el fet del perquè estàvem allà; per donar una opinió i comentar cada film, argumentant el perquè no l'escollíem, ja que tots tenien alguna cosa per explicar.
Va ser més complicat posar-nos d'acord amb les mencions especials, que en podíem donar dues i al final vam donar-ne només una perquè no vam arribar a un acord. Amb tot, vam tardar unes 3 hores a deliberar, però fou una experiència magnífica de compartir i intercanviar punts de vista. Que tot i l'idioma, vam acabar sortint-nos-en.
 
Vam decidir atorgar el Premi Quixot del KFF 2016 a la pel·lícula 'The Opening', Piotr Adamski. (Polònia, 2016). Vam escollir atorgar el premi a aquest film perquè enceta una discussió sobre el valor de la dignitat i qüestiona on és la fina línia entre art, cinisme i el voyeurisme. Provocar discussió i qüestionar-se temàtiques com les que planteja el curt, és un dels valors claus dels Cineclubs, on a part de projectar una pel·lícula, es pretén generar debat i comentar-ho, més enllà del que purament apareix a la pantalla, extrapolant-ho a la realitat i mostrant les diferents interpretacions.
 
Vam voler mencionar especialment a 'The Mute's House', Tamar Kay. (Israel, 2015), perquè mostra una realitat que tots coneixem, el conflicte Israel-Palestina, des de la perspectiva d'un nen que, tot i ser palestí, conviu amb ambdós 'bàndols', i ens mostra  l'absurditat d'aquest conflicte sense fi.
 
Tot i no saber ben bé quins tipus de pel·lícules hauríem de veure per atorgar el premi, he gaudit molt al tornar a veure curtmetratges. És un tipus de producció que reivindico molt, perquè molts tenen un gran potencial creatiu, i al no estar dins un circuit més normalitzat, ens perdem grans històries. A més, he tingut l'oportunitat de fer un tast del producte cinematogràfic polonès i en conèixer uns quants autòctons i parlar amb ells, ve molt de gust seguir descobrint-lo. El meu pas pel Festival de Cracòvia ha estat una experiència molt gratificant i sobretot d'aprenentatge.  
Alba Cruells
Vilanova i la Geltrú, juny 2016.
Cineclub Sala1