Federació catalana de cineclubs

Julio Lamaña, representant la FCC i la FICC va assistir a la trobada. Aquesta és la seva crònica. Podeu trobar un resum més extens en el document que el Kresala Cinemakluba va redactar.  També teniu l'accés a les conclusions peró en Euskera

Crònica de Julio Lamaña

Ander Guisasola, del Kresala Zinecluba presenta la jornada fent èmfasi en els objectius que es van marcar quan van decidir organitzar la trobada. Dos en concret: conèixer-se i veure en quines activitats i projectes poden treballar plegats d'ara en endavant els cineclubs del País Basc.
1a Taula. Taula rodona de cineclubs

Maialen Goñi de zinea.eus modera la taula rodona amb 3 cineclubs

Ozzinema - Errenteria - JONATHAN Sedeño
FAS zinekluba - Bilbao - Txarli OTAOLA
Matadeixe - Azkoitia - IZIBENE Oñederra

A la taula tres cineclubs. Des d'un recent aparegut, molt dinàmic, fins al cineclub Fas, el més veterà del País Basc. És una taula de les tradicionals en aquest tipus de trobada: quantes sessions realitzen a l'any, els dies de projecció, projecció amb o sense debat, versions originals subtitulades, accés a les pel·lícules i distribuïdores, ajudes o no de les administracions locals ...

D'aquesta taula em quedo amb un parell de temes. El primer, la diferència de preu sobre el lloguer de les pel·lícules entre comunitats. Aquí són més cares que per exemple a Catalunya. Em sembla entendre pel que escolto que això seria normal ja que el nivell de vida al País Basc seria més alt i que per això estarien pagant més. A mi em sembla que no hauria de ser així i que els preus haurien de ser més econòmics ja que pel que he parlat amb algun cineclub, els pressupostos tampoc són tan diferents als que un cineclub pogués tenir a Catalunya.

L'altre punt interessant va ser el de l'debat com a element clau en l'exercici cineclubista. La representant del cineclub ...... qüestionava el debat ja que es podia caure en el perill de "dirigir" massa el debat cap a qüestions formals perdent la possibilitat d'una lectura més emocional. Això va obrir un debat entre els assistents molt interessant, però de el qual em vaig perdre bona part ja que els companys parlaven en basc. I no obstant això a la fi va semblar dominar la posició dels partidaris del debat després de la projecció. Va ser llavors quan va aparèixer el paper dels cineclubs com a formadors de públic o com va dir Charly del Cineclub Fas "Escola d'espectadors" per connectar amb la "intel·ligència de les pel·lícules" com va afegir un altre company des de la platea dels assistents. Seguint aquesta línia de cineclubisme actiu en la seva relació amb el públic, la representant del cineclub Perseo de Leioa va dir que el seu cineclub projecta pel·lícules perquè el públic "aprengui a pensar». Jo crec que pensar ja pensen per sí sols, que la clau està en connectar-se amb els autors i l'obra. En aquest exercici el pensament flueix sempre. També la mateixa persona comenta que ells programen tenint en compte més la temàtica que la pel·lícula per si mateixa. Això em fa pensar en aquesta doble via històrica del cineclubisme. La qual, especialment en èpoques de dictadures i situacions socials complicades, ha portat als cineclubs a estar molt compromesos socialment i políticament i on el rol del públic a través de l'oralitat en el debat no entenia tant de la forma com del fons. I la segona via, potser més d'aquests països que circulen per situacions socials més tranquil·les i que es preocupen més per l'apreciació i el llenguatge cinematogràfic. Ho veig en els cineclubs de l'Amèrica Llatina en què la programació i els debats es mouen en aquest pols entre el social i el polític.

2a Taula. Federació internacional de cineclubs (FICC) i Federació catalana de cineclubs (FCC)

Aquesta era la meva part. La de parlar sobre l'exercici de la feina en xarxa a través de l'experiència dels 40 anys de la Federacio catalana de cinelubs i la meva experiència en la FICC. Vaig intentar transmetre l'entusiasme per les possibilitats que existeixen quan hi ha una federació i la possibilitat real d'aconseguir fites importants. Des de la programació conjunta, la incidència en l'àmbit polític i amb les administracions; la importància de les trobades de cineclubs i els espais de confraternització i formació conjunta. No es tractava de donar exemples a imitar, que les comparacions són odioses, sinó de comprendre que quan som més, som millors si units anem.
3a Taula. distribuïdors
Jordi Brunet (Noucinemart)
Consuelo Guerrero (Surtsey FILMS)
Mirin Aperribay (ATERA FILMS)
Xavi Garcia (SUD FILMS)
Aitor Arenas (BANATU FILMAK)

Aquesta taula tenia com a objectiu que els cineclubs tinguessin informació sobre diferents empreses de distribució de pel·lícules. Aquí es va notar una mica de ingenuïtat en algunes preguntes, especialment per algun cineclub "principiant". Però van ser preguntes molt importants ja que per exemple va destapar aquesta figura clàssica dels "intermediaris" de la distribució. Agents que hi ha entre els cineclubs i el distribuïdor d'origen. És clar, les federacions són també intermediaris, però el seu treball des del "no lucratiu" fa que aquesta mediació sigui molt més profitosa que la que pugui oferir un altre mediador que ho fa des d'un punt de vista lucratiu.




A la fi de la trobada es va redactar la Carta de Donostia del cineclubisme de Euskal Herria

Al finalitzar la jornada es va projectar "Missing" de Costa Gavras amb motiu de el premi que el Festival de Sant Sebastià li donarà en els propers dies a l'realitzador.

Sopar i fi de festa en la qual veiem que els àpats per a un cineclub donostiarra són molt importants. Vam menjar coses boníssimes i els amfitrions van ser sempre molt propers i estimats.

ESKERRI Kasko !!!

Julio Lamaña
 

La 26ª edició del festival l’Alternativa s’ha celebrat de l’11 al 17 de Novembre a Barcelona, prenent com a escenaris principals el teatre, l’auditori i el hall del CCCB, però també amb projeccions en altres espais com la Filmoteca de Catalunya i el cinema Zumzeig.

L’Alternativa es un festival que aposta per un cinema independent amb una vocació reflexiva i de visió autoral, sense oblidar, però, la qualitat i diversitat de les imatges. Dins la programació em pogut gaudir d’imatges amb diferents textures, formats i procedències, des del granulat dels 16 mm de Bait fins a als enregistraments de videocàmeres de vigilància de La Mer du Milieu. L’Alternativa ofereix una oportunitat única de veure propostes de gran interès i qualitat que malauradament seran de difícil distribució un cop finalitzin el seu recorregut als festivals.

En l’edició d’enguany els encarregats d’atorgar el Premi Quixot de la FICC hem sigut:

• L’Ute Mader, d’Alemanya, directora del cinema Comunal i del departament de Llengües de la Universitat Popular de Leverskusen.
• L’Anil Kumar Jain, d’Índia, secretari regional de la Federació de Associacions Cinematogràfiques de l’Índia i president de Tasveer Film Society.
• I jo mateixa, Anna Lati, en representació de la Federació Catalan de Cineclubs, membre del Cineclub del Diable de Martorell.

Els tres jurats em visionat totes les pel·lícules de la secció de llargmetratges internacionals del festival, assistits notablement per l’organització, especialment pel Pere Sastre, i també per la FICC per part del Pablo Sancho París.

El jurat vam decidir per unanimitat atorgar el premi al millor llargmetratge internacional a Swarm Season de la directora Sarah J. Christman. Vam destacar el seu llenguatge fílmic, que es mou amb una fluïdesa sorprenent entre el documental i la ficció. Ens transporta a un món aliè a l’illa de Hawaii on una mare i una filla treballen com apicultores, alhora que uns científics es preparen per a la vida en Mart i el magma d’un misteriós volcà brolla sota l’aigual. La pel·lícula crea una tensió entre lo microscòpic i lo macroscòpic, desenvolupant un relat que suggereix un sentiment existencialista sobre la humanitat.

El jurat del Premi Quixot vam decidir també atorgar una menció especial a Zumiriki, un film d’Oscar Alegria. Aquest Thoreau basc ha sigut capaç de realitzar un llargmetratge servint-se únicament d’una cabana, un paisatge d’infantesa i la seva creativitat. Per les seves càmeres (lligades als arbres) desfila la fauna nocturna mentre ell, ja sigui amb el seu propi cos, amb els seus dibuixos o amb les seves paraules, ens proposa una sèrie de jocs per explicar-nos les nostàlgies i les resistències dels pocs habitants que resten a les muntanyes basques. Un film ple d’enginy i honestedat que ens va divertir i captivar.

D’altra banda, el jurat de la secció oficial de llargmetratges internacionals, format per Pablo Martínez, Carles Matamoros Balasch i Diana Toucedo, va concedir el Premi Llargmetratge Internacional a Nos défaites, de Jean-Gabriel Périot (França), al que se li dedicava també una retrospectiva dins el festival. Nos défaites explora la tragèdia de la despolitització dels joves, a través de la reinterpretació d’escenes de films de cineastes com Godard, Chirs Marker o Alain Tanner. Les entrevistes als joves convertits en actors i realitzadors ens deixen veure la escassa comprensió dels fragments que ells mateixos interpreten, finalment, però, Péirot trobarà una espurna d’esperança quan, mesos després, els estudiants decideixen fer un bloqueig al seu institut per protestar davant la desproporcionalitat exercida per la policia i la direcció de l’institut contra uns companys que van realitzar unes pintades reivindicatives.

Esperem que l’any que ve puguem seguir gaudint de la estimulant proposta de l’Alternativa i que es segueixi atorgant el Premi Quixot per fomentar l’intercanvi cultural i cinematogràfic entre les societats cinematogràfiques d’arreu del món.

Les sessions de la FilmoXarxa pel mes de desembre són:

• 05/12/2019 CINECLUB SABADELL.- KATALYN VARGA
• 08/12/2019 CINECLUB MANRESA.- SANG SAMI
• 08/12/2019 CINECLUB LA COMARCA DEL MOIANÈS de CASTELLTERÇOL.- GUST DE CIMENT
• 05/12/2019 CINECLUB VALLS.- LA PIEL QUEMADA
• 12/12/2019 CINECLUB VALLS.- LA GIRA
• 12/12/2019 CINECLUB SABADELL.- LA PIEL QUEMADA
• 13/12/2019 CINECLUB LA GARRIGA.- LA PIEL QUEMADA
• 15/12/2019 CINECLUB LA COMARCA DEL MOIANÈS de CASTELLTERÇOL.- HOMICIDI
• 22/12/2019 CINECLUB LA COMARCA DEL MOIANÈS de CASTELLTERÇOL.- LA GIRA

31 curts originals participen al Festival Julius 2019, la xifra més alta dels últims 6 anys

Les activitats paral·leles inclouen dues sessions de cinema i dues tertúlies sobre cinema i literatura

Degut a les obres a l’Espai ETC, les projeccions es faran al Cinema Vigatà i, la cloenda, al Casino de Vic

Del dimarts 26 de novembre al diumenge 1 de desembre, Vic viurà una nova edició del Festival Julius, organitzat per Cineclub Vic i que ja arriba a la 17a edició. Enguany, les projeccions es faran al Cinema Vigatà, degut a les obres que s’estan fent a l’Espai ETC, local on l’entitat hi projectava habitualment.

El punt àlgid del Julius tornarà a ser la projecció de curtmetratges, que enguany ha comptat amb una gran participació. Es projectaran 31 curts originals, creats expressament per aquesta edició a partir del tema proposat per l’organització: la novel·la Moby Dick, de Herman Melville. Aquests es podran veure divendres i dissabte al Cinema Vigatà. El mateix dissabte, a partir de les 10 de la nit es farà al Casino de Vic la cloenda i lliurament de premis. Enguany, es repartiran 9 premis que sumen una dotació de 5.700 euros

Des de l’organització es valora molt positivament la collita d’aquest Julius. No només per la participació, que és la més alta des de l’any 2012, sinó també per la mirada dels curts a l’hora de fer la seva adaptació. L’envergadura i complexitat del tema ha propiciat curtmetratges molt diversos en quant a temàtica, estil i intencions.

El Julius compta, un any més, amb una programació variada que inclou dues sessions de cinema, xerrades sobre cinema i literatura i el clàssic concurs de curtmetratges. El tret de sortida es donarà dimarts, amb la sessió especial de Cineclub Vic on es projectarà Moby Dick, l’adaptació que John Huston en va fer l’any 1956. Abans de la pel·lícula es projectaran els tràilers que alguns/es participants del Julius han fet dels seus curts.

Les activitats continuaran el dijous 28. A les 18.30 h, la Bibliotca Joan Triadú de Vic acollirà la xerrada Tinta de Balena. El bibliotecari Robert Jové farà un anàlisi sobre la novel·la Moby Dick i, a continuació, es vol comptar amb la participació dels directors i directores participants al concurs de curtmetratges per debatre com han abordat l’obra en les seves adaptacions. El mateix dijous, a les 21 h, es farà al Casino de Vic una nova edició del Microvisor, les xerrades cinèfiles organitzades per Cineclub Vic i l’ateneu de Vic. Aquest serà un microvisor especial, a càrrec d’Albert Altés, qui sota el pseudònim Sr. Escudella ha participat en totes les edicions del Julius.

Divendres i dissabte els curts seran els protagonistes. Es projectaran tots dues vegades: divendres a partir de les set de la tarda i dissabte a partir de les quatre de la tarda, en tres blocs d’aproximadament una hora i 20 minuts amb dos descansos. 

Dissabte 30, a partir de les 10 de la nit, es farà al Casino de Vic el lliurament de premis, on es repartiran els 9 guardons. Diumenge es farà una projecció especial de Cineclub Xic, les sessions de cinema infantil i familiar de Cineclub Vic. Seguint amb l’ambient balener, a les quatre de la tarda, es projectarà el film ¡Liberad a Willy! (Simon Wincer, 1993).

El Festival Julius està organitzat per Cineclub Vic i l’Ajuntament de Vic. Compta amb el patrocini de l’Ajuntament de Vic, l’Associació Amics de Miquel Porter i Moix i la Federació Catalana de Cineclubs (premi Miquel Porter i Moix), l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic (Premi Sert o no Sert).

Més informació al web www.festivaljulius.com
Fitxes dels curts participants
·Programació

NOMINATION FOR FICC JURY TROMSO (NORWAY) 2020
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de Cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.
 
TROMSO INTERNATIONAL FILM FESTIVAL
13 al 19 de gener de 2020
Tromso - Noruega
Deadline for nominations: 3 de desembre de 2019

Conditions:

• Jury Members: 3, un d'ells representant la Norwegian Federation on film Societies.
• Working Language: English.
• Travel Expenses: contribució del festival fins a 400€.
• El festival convida a sis nits d'hotel amb esmorçar i un àpat calent per dia.
• Arribada el 13 de gener, dia de l'inauguració. El lliurament de premis és el 18 de gener, i el jurat haurà de marxar el diumenge 19 de gener.

El candidat o candidata que es presenta, adquireix el compromís d'assistir al festival. En cas de no ser així, haurà de proporcionar un substitut per al seu lloc al jurat del festival. També haurà d’enviar una fotografia i un cv.  Els membres del jurat han d'escriure un article en català i Anglès o Francès i portar un catàleg del festival per a la FCC.

Els criteris que es seguiran a l'hora d'escollir els membres del jurat prioritzaran aquells cineclubs i cineclubistes que no hagin participat abans o que ho hagin fet fa temps. En cas de dubtes també es donarà prioritat a aquells que hagin enviat abans la seva candidatura.

El festival acreditarà al jurat FICC per tenir accés lliure a totes les projeccions.

La candidatura s'enviarà al comitè de selecció de la FICC que terminarà de decidir.

Els qui estigueu interessats en ser un dels membres del jurat, ompliu el formulari que trobareu a  http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/forms/juratficc