Federació catalana de cineclubs
Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions
Federació Catalana de Cineclubs :: Notícies
Divendres 6 Febrer 2015
El 4 de desembre de 1969 es feia públic el naixement del nostre Cineclub amb la projecció de Los olvidados (1950) de Luis Buñuel, pel·lícula que va ser presentada per Miquel Porter-Moix. Aquest fet fou la culminació de l’esforç realitzat, enfront les condicions polítiques adverses, per part d’un grup d’homes interessats pel cinema i amb ganes d’oferir alguna cosa més a l’espectador reusenc. Aquests pioners foren Enric Roig, primer president del Cineclub del Centre de Lectura, Pere Prats, creador de l’anagrama del Cineclub, Patrici Ricart i Josep Borrell.
L’oferta cinematogràfica i l’extracinematogràfica
En aquestos més de 45 anys s’han projectat més de 1.450 pel·lícules, reflex de l’evolució del cinema en aquest període i, alhora, una possibilitat d’estudi formal o informal de la història del cinema.
En la primera època, el Cineclub es nodria de dues fonts principals: el cinema d’art i assaig, nascut l’any 1967, i els lots de pel·lícules inèdites dels països de l’est d’Europa que tenia la Federación Española de Cineclubs. Amb aquest material es van poder suplir unes mancances evidents en l’exhibició local. Amb això, l’espectador reusenc va poder veure els films més interessants del moment i, per primer cop, en versió original.
Repulsió de Roman Polanski, El jove Törless de Volker Schlöndorff, El servent de Joseph Losey, Hiroshima, mon amour d’Alain Resnais o el Cicle Ingmar Bergman, projectat a les darreries de 1970, són exemples de la primera font. Els films més importants de Milos Forman, Jan Nemec, Andrzej Wajda o Dusan Makavejev, són exemples de la segona font.
L’oferta cinematogràfica i l’extracinematogràfica
En aquestos més de 45 anys s’han projectat més de 1.450 pel·lícules, reflex de l’evolució del cinema en aquest període i, alhora, una possibilitat d’estudi formal o informal de la història del cinema.
En la primera època, el Cineclub es nodria de dues fonts principals: el cinema d’art i assaig, nascut l’any 1967, i els lots de pel·lícules inèdites dels països de l’est d’Europa que tenia la Federación Española de Cineclubs. Amb aquest material es van poder suplir unes mancances evidents en l’exhibició local. Amb això, l’espectador reusenc va poder veure els films més interessants del moment i, per primer cop, en versió original.
Repulsió de Roman Polanski, El jove Törless de Volker Schlöndorff, El servent de Joseph Losey, Hiroshima, mon amour d’Alain Resnais o el Cicle Ingmar Bergman, projectat a les darreries de 1970, són exemples de la primera font. Els films més importants de Milos Forman, Jan Nemec, Andrzej Wajda o Dusan Makavejev, són exemples de la segona font.
Dijous 5 Febrer 2015
El 7è BRAM! incrementa l’accent social de la seva programació. La Mostra de Cinema de Castellar del Vallès tindrà lloc entre el 20 de febrer i l’1 de març.
El proper divendres dia 20 de febrer engegarà a l’Auditori Municipal Miquel Pont una nova edició de la Mostra de Cinema BRAM!, una iniciativa cultural que enguany se celebra per setè any consecutiu i que des de la seva estrena l’any 2009 ha comptat amb més de 10.000 espectadors.
L’organització, formada per quart any per una comissió amb membres del Club Cinema Castellar Vallès (CCCV) i l’Ajuntament de la vila, ha previst enguany un total de 19 activitats. La programació aposta novament pel cinema independent i d’autor i incrementa l’accent en els continguts socials, dóna cabuda a les produccions locals i catalanes i concep el cinema com una eina per difondre valors educatius.
Les projeccions s’han distribuït en sis seccions: el PreBRAM!, amb dues activitats prèvies per escalfar motors; el BRAM! Musical, que tornarà a obrir la Mostra amb un cap de setmana dedicat a la música i el cinema; la “Finestra oberta”, o l’anomenat “BRAM! paral·lel”, que es consolida en l’aposta per treballs audiovisuals de l’àmbit local i català; la secció oficial, amb propostes presents a diversos festivals i fins i tot amb una primícia en l’àmbit estatal (Pride); el BRAM! Infantil, que arriba a la quarta edició promovent els valors educatius del cinema; i el BRAM! Escolar, que per segon any consecutiu farà que uns 3.200 alumnes de P3 a 2n de Batxillerat i l’Escola d’Adults vegin diferents films durant tot el mes de febrer.
El proper divendres dia 20 de febrer engegarà a l’Auditori Municipal Miquel Pont una nova edició de la Mostra de Cinema BRAM!, una iniciativa cultural que enguany se celebra per setè any consecutiu i que des de la seva estrena l’any 2009 ha comptat amb més de 10.000 espectadors.
L’organització, formada per quart any per una comissió amb membres del Club Cinema Castellar Vallès (CCCV) i l’Ajuntament de la vila, ha previst enguany un total de 19 activitats. La programació aposta novament pel cinema independent i d’autor i incrementa l’accent en els continguts socials, dóna cabuda a les produccions locals i catalanes i concep el cinema com una eina per difondre valors educatius.
Les projeccions s’han distribuït en sis seccions: el PreBRAM!, amb dues activitats prèvies per escalfar motors; el BRAM! Musical, que tornarà a obrir la Mostra amb un cap de setmana dedicat a la música i el cinema; la “Finestra oberta”, o l’anomenat “BRAM! paral·lel”, que es consolida en l’aposta per treballs audiovisuals de l’àmbit local i català; la secció oficial, amb propostes presents a diversos festivals i fins i tot amb una primícia en l’àmbit estatal (Pride); el BRAM! Infantil, que arriba a la quarta edició promovent els valors educatius del cinema; i el BRAM! Escolar, que per segon any consecutiu farà que uns 3.200 alumnes de P3 a 2n de Batxillerat i l’Escola d’Adults vegin diferents films durant tot el mes de febrer.
Dijous 5 Febrer 2015
El cineclub Garbí és una entitat sense finalitat de lucre que temporada rera temporada (la primera projecció de l’aleshores anomenat cine-forum data del 26 de novembre de 1968) porta a Malgrat de Mar i comarca un tipus de cinema que no arriba pels circuits comercials habituals. D’aquesta manera, es pretén dignificar culturalment la ciutat i oferir la possibilitat de veure bon cinema sense haver d’anar a Barcelona o Girona.L'oferta s’estructura en temporades (d’octubre a maig): projecten entre 12 i 15 títols que prèviament s'han seleccionat de tota la oferta que no arriba suficientment.
El Cineclub es financia sobretot a partir del públic i dels socis que s’apunten a la programació. Reben el suport d’un bon nombre de comerciants i d’industrials que fan possible que es pugui editar un catàleg de la temporada i es compta amb l’ajut de l’Ajuntament.
Les sessions es realitzen al Centre cultural de Malgrat de Mar, situat al carrer del Carme, 26.
La propera sessió el 6 de febrer será "Boyhood". Tota la info a la seva plana web o seguint-los al seu facebook
El Cineclub es financia sobretot a partir del públic i dels socis que s’apunten a la programació. Reben el suport d’un bon nombre de comerciants i d’industrials que fan possible que es pugui editar un catàleg de la temporada i es compta amb l’ajut de l’Ajuntament.
Les sessions es realitzen al Centre cultural de Malgrat de Mar, situat al carrer del Carme, 26.
La propera sessió el 6 de febrer será "Boyhood". Tota la info a la seva plana web o seguint-los al seu facebook
Dijous 5 Febrer 2015
El foto-film Calella és una entitat histörica nascuda el 1966 a Calella de Mar. Foto-Film Calella va néixer amb el cinema. Els primers passos de l'agrupació foren de la ma del més antic dels formats: el 9,5.
Amb aquest format i amb tots els altres “amateurs” vigents l'any 1966 -doble 8 mm, Super 8, Single 8 i 16 mm- es dugueren a terme els primers festivals de cinema de Calella organitzats per l'entitat, als quals i participaren els més importants cineastes d'aquella època.
El cinema ha estat doncs el primer i el més antic exponent del treball de Foto-Film Calella. Ara, dintre el Festimatge -el festival de la imatge a Calella-, hi ha la Trobada Internacional de Cinema 9,5 -única en tot l'estat espanyol-, el Trofeu Torretes de Curtmetratges -amb un apartat especial dedicat al Mar-, i altres activitats com ara tallers per a les escoles, cinema de recerca, de divulgació científica, marató d'imatges en moviment, col·laboracions amb la Filmoteca de Catalunya i la Cinémathèque Euro-Régionale Institut Jean Vigó de Perpinyà, el mercat del col·leccionista i altres manifestacions on el cinema és el principal protagonista.
A nivell d'entitat s'han produit, regularment, documentals sobre la història de la ciutat i curtmetratges originals, on el treball d'equip és l'excusa principal per moure tot un interessant grup de gent entusiasta del cinema.
Foto-Film Calella s'ha convertit en una entitat de referència i un veritable centre cultural de la imatge en general i de la cinematogràfica en particular.
Tota la info aqui
Properes projeccions:
DIVENDRES 27 MARÇ EL AMOR ES EXTRAÑO (Drama) V.O.S
DIVENDRES 24 ABRIL DOS DIAS, UNA NOCHE (Drama) V.O.S
Amb aquest format i amb tots els altres “amateurs” vigents l'any 1966 -doble 8 mm, Super 8, Single 8 i 16 mm- es dugueren a terme els primers festivals de cinema de Calella organitzats per l'entitat, als quals i participaren els més importants cineastes d'aquella època.
El cinema ha estat doncs el primer i el més antic exponent del treball de Foto-Film Calella. Ara, dintre el Festimatge -el festival de la imatge a Calella-, hi ha la Trobada Internacional de Cinema 9,5 -única en tot l'estat espanyol-, el Trofeu Torretes de Curtmetratges -amb un apartat especial dedicat al Mar-, i altres activitats com ara tallers per a les escoles, cinema de recerca, de divulgació científica, marató d'imatges en moviment, col·laboracions amb la Filmoteca de Catalunya i la Cinémathèque Euro-Régionale Institut Jean Vigó de Perpinyà, el mercat del col·leccionista i altres manifestacions on el cinema és el principal protagonista.
A nivell d'entitat s'han produit, regularment, documentals sobre la història de la ciutat i curtmetratges originals, on el treball d'equip és l'excusa principal per moure tot un interessant grup de gent entusiasta del cinema.
Foto-Film Calella s'ha convertit en una entitat de referència i un veritable centre cultural de la imatge en general i de la cinematogràfica en particular.
Tota la info aqui
Properes projeccions:
DIVENDRES 27 MARÇ EL AMOR ES EXTRAÑO (Drama) V.O.S
DIVENDRES 24 ABRIL DOS DIAS, UNA NOCHE (Drama) V.O.S
Divendres 30 Gener 2015
Us fem arribar aquesta informació molt important. Anirem informant
NOVA LLEI DE TRANSPARÈNCIA (veure aqui el document Llei Transparència)
PRINCIPALS NOVETATS LEGISLATIVES A NIVELL FISCAL (veure aqui document prals. novetats legislatives nov 2014)
CREACIÓ CONSELL ASSOCIACIONISME CULTURAL
Resum de la reunió de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals
1-NOVA LLEI DE TRANSPARÈNCIA
2-PRALS. NOVETATS LEGISLATIVES: LLEI PREVENCIÓ BLANQUEIG DE CAPITALS/ REFORMA FISCAL (veure document Reforma fiscal)
3-CREACIÓ CONSELL ASSOCIACIONISME CULTURAL: EIXOS PER COMENÇAR A TREBALLAR EN EL CONSELL CONSULTIU
1. NOVA LLEI DE TRANSPARÈNCIA: Aquesta llei ENTRA EN VIGOR EL 10/12/14 i obliga a les entitats que compleixin alguns requisits a publicitar al web totes les ajudes públíques que rebin
2-PRALS. NOVETATS LEGISLATIVES: LLEI PREVENCIÓ BLANQUEIG DE CAPITALS/ REFORMA FISCAL
LLEI PREVENCIÓ BLANQUEIG: Deures de les entitats per prevenir el blanqueig (p. ex en donacions)
NOVETATS LEGISLATIVES: LABORALS I FISCALS: totes aquestes novetats comporten un control més estricte a nivell laboral, comptable i fiscal. Obligarà a totes les entitats donades d'alta (això vol dir totes les que tinguin un NIF facin o no activitats i moguin els diners que moguin) a portar una comptablitat més "professional". La FCC en molts temes ja està al dia amb la gestoria (comptabilitat doble partida, presentació model 347, Impost Societats, regularització laboral...)
La idea és fer diverses xerrades entre gener i març per tot el territori per a que TOTES les entitats tinguin accès a aquesta informació de manera més detallada i puguin plantejar tots els dubtes. En aquest sentit, demanen cooperació de les federacions tant per aportar el contacte dels nostres gestors (si porten temes associacions) com informar als nostres federats
Totes aquestes noves lleis o reformes de lleis afecten a TOTES LES ENTITATS que tinguin un NIF (això vol dir que encara que ni tinguin activitat sino estan donades de baixa se'ls aplica)
3-CREACIÓ CONSELL ASSOCIACIONISME CULTURAL: EIXOS PER COMENÇAR A TREBALLAR EN EL CONSELL CONSULTIU (al mail de sota hi ha un link a la publicació al DOGC)
Em primer lloc demanen que enviem ja els noms per al Consell
Proposen 4 eixos de treball per començar (això és decissió final del Consell)
1.ASSESSORAMENT DE TOTS AQUESTS NOUS TEMES: conjuntament entre federacions i Cultura Popular perquè es pugui explicar de manera presencial al màxim d'entitats (volen arribar a com a mínim una reunió per comarca)
2.MANCOMUNAR SERVEIS: plantejar com les federacions podrien arribar a mancomunar serveis
3. REAGRUPRAR ENTITATS O INTEGRACIÓ EN D'ALTRES MéS GRANS: com cada vegada hi ha més obligacions potser plantejar si algunes entitats volen reagrupar-se o si volen mitjançant per exemple un conveni de col·laboració integra-se a alguna més gran (tipus Ateneu, per exemple)
4.QUE ES DONIN DE BAIXA LES ENTITATS INOPERATIVES. Mentre hi hagi un NIF, hi haurà l'obligació de per exemple presentar l'Impost de Societats, això vol dir que Hisenda li pot reclamar a la darrera junta inscrita, per això és important donar-se de baixa de manera oficial al Departament de Jusñícia per poder donar de baixa el NIF
NOVA LLEI DE TRANSPARÈNCIA (veure aqui el document Llei Transparència)
PRINCIPALS NOVETATS LEGISLATIVES A NIVELL FISCAL (veure aqui document prals. novetats legislatives nov 2014)
CREACIÓ CONSELL ASSOCIACIONISME CULTURAL
Resum de la reunió de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció culturals
1-NOVA LLEI DE TRANSPARÈNCIA
2-PRALS. NOVETATS LEGISLATIVES: LLEI PREVENCIÓ BLANQUEIG DE CAPITALS/ REFORMA FISCAL (veure document Reforma fiscal)
3-CREACIÓ CONSELL ASSOCIACIONISME CULTURAL: EIXOS PER COMENÇAR A TREBALLAR EN EL CONSELL CONSULTIU
1. NOVA LLEI DE TRANSPARÈNCIA: Aquesta llei ENTRA EN VIGOR EL 10/12/14 i obliga a les entitats que compleixin alguns requisits a publicitar al web totes les ajudes públíques que rebin
2-PRALS. NOVETATS LEGISLATIVES: LLEI PREVENCIÓ BLANQUEIG DE CAPITALS/ REFORMA FISCAL
LLEI PREVENCIÓ BLANQUEIG: Deures de les entitats per prevenir el blanqueig (p. ex en donacions)
NOVETATS LEGISLATIVES: LABORALS I FISCALS: totes aquestes novetats comporten un control més estricte a nivell laboral, comptable i fiscal. Obligarà a totes les entitats donades d'alta (això vol dir totes les que tinguin un NIF facin o no activitats i moguin els diners que moguin) a portar una comptablitat més "professional". La FCC en molts temes ja està al dia amb la gestoria (comptabilitat doble partida, presentació model 347, Impost Societats, regularització laboral...)
La idea és fer diverses xerrades entre gener i març per tot el territori per a que TOTES les entitats tinguin accès a aquesta informació de manera més detallada i puguin plantejar tots els dubtes. En aquest sentit, demanen cooperació de les federacions tant per aportar el contacte dels nostres gestors (si porten temes associacions) com informar als nostres federats
Totes aquestes noves lleis o reformes de lleis afecten a TOTES LES ENTITATS que tinguin un NIF (això vol dir que encara que ni tinguin activitat sino estan donades de baixa se'ls aplica)
3-CREACIÓ CONSELL ASSOCIACIONISME CULTURAL: EIXOS PER COMENÇAR A TREBALLAR EN EL CONSELL CONSULTIU (al mail de sota hi ha un link a la publicació al DOGC)
Em primer lloc demanen que enviem ja els noms per al Consell
Proposen 4 eixos de treball per començar (això és decissió final del Consell)
1.ASSESSORAMENT DE TOTS AQUESTS NOUS TEMES: conjuntament entre federacions i Cultura Popular perquè es pugui explicar de manera presencial al màxim d'entitats (volen arribar a com a mínim una reunió per comarca)
2.MANCOMUNAR SERVEIS: plantejar com les federacions podrien arribar a mancomunar serveis
3. REAGRUPRAR ENTITATS O INTEGRACIÓ EN D'ALTRES MéS GRANS: com cada vegada hi ha més obligacions potser plantejar si algunes entitats volen reagrupar-se o si volen mitjançant per exemple un conveni de col·laboració integra-se a alguna més gran (tipus Ateneu, per exemple)
4.QUE ES DONIN DE BAIXA LES ENTITATS INOPERATIVES. Mentre hi hagi un NIF, hi haurà l'obligació de per exemple presentar l'Impost de Societats, això vol dir que Hisenda li pot reclamar a la darrera junta inscrita, per això és important donar-se de baixa de manera oficial al Departament de Jusñícia per poder donar de baixa el NIF
