SUMARI                                                                          
www.federaciocatalanacineclubs.cat

NOTICIES DE LA FEDERACIÓ

- 2a SETMANA DEL CINECLUBISME CATALÀ A LA FILMOTECA DE CATALUNYA. Del 8 al 16 de setembre 2015 
- CONVOCATÒRIA ALS PREMIS 2014 JOSE MARIA NUNES DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CINECLUBS 
- VOLEU ANAR COM A JURAT INTERNACIONAL FILM FESTIVAL DE TALLIN (ESTONIA)? 
- XAVIER CAIRÓ DEL CINECLUB DIÓPTRIA DE FIGUERES ENS EXPLICA EL SEU PAS COM A JURAT FICC AL FESTIVAL DE LOCARNO

PROGRAMACIÓ DELS CINECLUBS

NOTÍCIES DELS CINECLUBS

- PROGRAMACIÓ DE TARDOR DEL CINECLUB DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS
- PROGRAMACIÓ DEL CINECLUB DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. CENTENARI WELLES I CICLE INGMAR BERGMAN

NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ

2a SETMANA DEL CINECLUBISME CATALÀ A LA FILMOTECA DE CATALUNYA. Del 8 al 16 de setembre 2015 

El cineclubisme d'avui és basa en la formació del públic en una societat canviant i participativa. Persones que es posen d’acord per veure i “viure” els  films de manera col·lectiva. Els cineclubs són els responsables que el cinema arribi arreu del territori i fan una tasca imprescindible en la formació del públic, que cada cop busca més un valor afegit en l’experiència  de veure cinema.
Els cineclubs proposen als seus espectadors films que aporten alguna cosa més que entreteniment. Les projeccions d’aquesta setmana del cineclubisme a la Filmoteca de Catalunya són una mostra d’aquest treball constant, i poc visible pels espectadors més urbans. Les propostes dels cineclubs d’aquest programa tenen un component social, de proximitat i alhora obren la nostra mirada al món.
 
Dimarts 8 de setembre- 18.30h. Sala Laya. Sessió presentada pel Cineclub Vilafranca
Pelican's Watch. Grècia, 2011, 60’, Documental- VOSC
 
Dimecres 9 de setembre- 18.30h- Sala Laya. Sessió presentada pel Cineclub Sala 1 de Vilanova i la Geltrú
El invierno de Pablo. Escòcia-Espanya. 2012. Documental, 76 min. VO. Español
 
Dijous 10 de setembre- 18.30h. Sala Laya. Sessió presentada epl cineclub de l’Ass. D’Enginyers de Barcelona. (+ Debat) “El cineclubisme d'avui: formació del públic en una societat canviant i participativa"
Joaquim Jordà i ... 2001. VO Català. Documental. 78 min
 
Divendres 11 de setembre. 21:30 h. Sala Laya. Sessió presentada pel cineclub Vic.
Graceland  Tagàlog (v.o.s.c) / Filipines, 2013, 84 min
 
Dissabte 12 de setembre - 19h- Sala Laya. Sessió presentada pels Amics del cinema de la Vall de Ribes.
Vencidxs.  Espanya. 2013. VO. Español, Català, Euskera, Gallec. Documental. 102 min
 
Diumenge 13 de setembre- 19h. Sala Chomón. Sessió presentada pel Cineclub ManresaSempre una extranya (2008) de Laia Ramos.
Die Müllhalde (2009) de Joan Jordi Miralles
La botiga del Joan i la Lina (2010) de Laia Olivé
Intercanvis (2011) de Guillem Lafoz
Catalunya. Documental. 67´
 
Dimarts 15 de setembre- 21.30h - Sala Laya. Sessió presentada pel Cineclub La Lira de Roquetes.
Buda. Catalunya.2013. VO Català. Documental. 77 minuts
 
Dimecres 16 de setembre- 20:00 h. Sala Chomón. Sessió presentada per la Federació catalana de cineclubs i els Amics del Cinema de la Vall de Ribes.Sessió Doble
Determinants de la Salut. El negoci de la vida
Catalunya. 2013. VO Català. Documental. 67 min
Un passatge per a Mário
Brasil. 2013. VOSE. Documental. 77 min  

CONVOCATÒRIA ALS PREMIS 2014 JOSE MARIA NUNES DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE CINECLUBS 
La FCC estableix per quart any els premis Jose Maria Nunes de la Federació catalana de cineclubs 2014.

Aquests premis s’anomenen Jose Maria Nunes en honor de l’intrèpid cineasta de Barcelona, que va construir tota la seva filmografia al marge de la comercialitat i a contracorrent de modes i convencions, encaixant perfectament la tasca del cineclubisme català en els seus ja més de 80 anys d’història. El seu cinema va trobar en els cineclubs el seu lloc natural d’exhibició. 
 
BASES DE PARTICIPACIÓ (segueix llegint)
 Es lliuraran tres premis Jose Maria Nunes. Premi al millor cineclub de l’any 2014,  Premi al Cineclub amb la millor programació 2014 de cinema català i Millor cineclub jove de 10 anys o menys. 

El premi Jose Maria Nunes de la Federació catalana de cineclubs al millor cineclub de l’any 2014 s’atorga a la programació d’activitats cinematogràfiques d’un cineclub federat durant tot l’any anterior al lliurament del premi. Es tindrà en compte la diversificació de la programació, la presència de cinema d’autor, de cinema català i espanyol, del cinema en versió original i 

d’altres filmografies: Amèrica Llatina, Àsia..... Tanmateix, també es tindrà en compte altres activitats: projecció de curts, cinema infantil, cinema a la fresca, festivals i mostres, exposicions, tallers, cursos i qualsevol altra activitat que vagi en paral·lel a les projeccions de cinema. El jurat valorarà també els aspectes de comunicació: cartells, fulletons, webs,…. El premi està dotat amb 2 programacions gratuïtes d'una distribuïdora. El cineclub haurà d'incorporar el logotip de la distribuïdora i en la promoció d'aquesta sessió. Els films seran gestionats per la FCC. 

El premi Jose Maria Nunes al cineclub amb la millor programació 2014 de cinema català s’atorga a la programació de cinema català d’un cineclub federat durant tot l’any anterior al lliurament del premi. Es tindrà en compte la quantitat de films catalans programats en relació al total de films exhibits pel cineclub, la seva diversitat, la presència dels directors,... El premi està dotat amb 2 programacions gratuïtes en DVD/BR i de cinema català de qualsevol distribuïdora.  Els films seran finançats i gestionats per la FCC. El cineclub haurà d'incorporar el logotip de la FCC en la promoció d'aquesta sessió. 

El premi al millor cineclub Jove de 10 anys o menys a la programació d’un cineclub federat durant tot l’any anterior al lliurament del premi tindrà en compte la diversificació de la programació, la presència de cinema d’autor, de cinema català i espanyol, del cinema en versió original i d’altres filmografies: Amèrica Llatina, Àsia..... Tanmateix, també es tindrà en compte altres activitats: projecció de curts, cinema infantil, cinema a la fresca, festivals i mostres, exposicions, tallers, cursos i qualsevol altra activitat que vagi en paral·lel a les projeccions de cinema. El jurat valorarà també els aspectes de comunicació: cartells, fulletons, webs,…. El premi està dotat amb 2 programacions gratuïtes del projecte de difusió alternatiu CINESUD.  El cineclub haurà de publicitar en les sessions dels films del premi la col·laboració de CINESUD. Els films seran gestionats per la FCC. 

• Memòria de l’activitat del 2014.
• Originals dels programes, fulls de sala, cartells i elements de comunicació utilitzats per a fer difusió de les activitats dels cineclubs. 
• La memòria s’haurà de presentar també en un arxiu en pdf, incloent tot allò que es cregui oportú com fotografies, programes, links…. 

VOLEU ANAR COM A JURAT INTERNACIONAL FILM FESTIVAL DE TALLIN (ESTONIA)? 
FICC JURIES 2015. Black Nights Film Festival. 16 to 27 Nov. Tallin – Estonia
Deadline for nominations: Sept. 10th 
 
Aquest premi és organitzat per la Federació Internacional de cineclubs que facilita a les diferents federacions la possibilitat de que els cineclubs participin en aquests festivals com a jurat.

Jury Conditions:

1. Jury members 3 (one from Estonia)
2. Working languages: english
3. Important dates of the festival:16 November  - beginning of competition screenings; 25 November is the decision day and 27 November - the closing ceremony 
4. The festival invitation covers bed & breakfast in a single hotel
5. room at a 4* downtown hotel from 16 to 27 Nov (11 nights). PÖFF offers
6. lunches from 16 to 27 Nov. On most evenings the jury members are
7. invited to different events where snacks are served.
8. PÖFF invitation covers travel expenses in the amount up to 200 eur
9. http://2015.poff.ee/eng
10. Important: including a printable portrait Photo (jpg, tiff, 300dpi –minimum!) and as well a short biography

XAVIER CAIRÓ DEL CINECLUB DIÓPTRIA DE FIGUERES ENS EXPLICA EL SEU PAS COM A JURAT FICC AL FESTIVAL DE LOCARNO
LOCARNO, EL BRESSOL DEL CINEMA LLIURE 

Per a algú que mai havia assistit (ni tant sols com a espectador) a cap festival dels anomenats de ‘classe A’, estrenar-se fent-ho ni més ni menys que a Locarno i en qualitat de membre del jurat combinava una il·lusió immensa amb un cert grau de responsabilitat i respecte al compartir aquesta tasca amb dues persones, a diferència de mi, autèntiques professionals del cinema: Tea Gabidzashvili treballa a la Filmoteca de la República de Geòrgia, a la seva capital Tbilisi, i Sara Cereghetti és la directora de FILMAR, el festival de cinema llatinoamericà de Ginebra, amb 17 edicions a les seves espatlles. Han passat quatre anys des de la darrera presència catalana al jurat de la FICC/IFFS a aquest festival i no hi ha dubte que el certamen suís és, per molts motius que intentaré explicar, el més llaminer de tots els que atorga el nostre Premi Quijote. Són molts els federats d’arreu d’Europa que es deleixen per prendre-hi part i, l’honor i el privilegi de viure’l des de la inauguració fins la clausura i de fer-ho representant la FCC, és una autèntica fita per a qualsevol cinèfil compulsiu i apassionat com sou molts i moltes dels que llegireu aquesta crònica. Abans d’escriure-la, vaig voler llegir les impressions i els records del pas pel festival el 2011 del company Juan Manuel García Ferrer i he de dir que són molts els sentiments i emocions que ens hi transmetia que he tornat a experimentar.   

Gaudir d’una projecció a la Piazza Grande, amb la seva catifa vermella, és una experiència que tothom amb un mínim gust pel cinema hauria d’experimentar com a mínim un cop a la vida. Va ser molt emocionant poder compartir platea a l’aire lliure, un espai amb gairebé 8.000 persones, per ovacionar a l’homenatjat d’enguany, el gran Edward Norton. No obstant això, de seguida vaig veure que no seria un gran freqüentador d’aquesta mític plaça, ja que títols com l’inaugural “Ricki” (d’estrena immediata a les sales del nostre país), malgrat la convincent interpretació d’una esforçada Meryl Streep en el paper d’una cantant de rock que versiona clàssics i que abandona prematurament a la seva família, distaven molt del tipus de cinema i de les expectatives que tenia dipositades en el festival i em seduïa molt més dedicar i administrar el meu temps per la caça i captura de les joies ocultes i desconegudes que s’amagaven dins les interessantíssimes seccions paral·leles. Entre una sobredosi tan gran de propostes, cal tirar d’intuïció, però sovint també de consells de boca-orella o referències de companys professionals d’altres àmbits als que inevitablement acabes coneixent i intercanviant opinions a les portes de les sales de projeccions. Aquesta collita de “lliure elecció” la deixarem, però, pel final de la crònica.
 
El Premi Don Quijote que atorga la FICC a Locarno, es selecciona d’entre tots els treballs presentats a la Secció Oficial del Festival. Em consta que en d’altres festivals en els que hi ha presència de jurat cineclubista no és així i és un autèntic plaer poder triar entre les escollides pel premi gran i també té l’afegit d’un punt de curiositat per veure si la opinió i la decisió final del jurat oficial s’assemblarà a la nostra, o bé haurà premiat títols que eren radicalment diferents dels nostres preferits. No faré una anàlisi detallada dels dinou títols a concurs, però en destacaré alguns que per diferents raons em van semblar dignes d’esment i alguns que també haurien merescut un petit bocí del nostre premi, malgrat no ser al final els escollits.
 
“PARADISE”, òpera prima de Sina Ataeian Dena, una obra reivindicativa i filmada clandestinament, sense cap mena de permís oficial, i una mostra més de l’inacabable pedrera de nous i grans cineastes de l’escola iraniana, on se’ns acosta el dia a dia, les constants traves burocràtiques i el difícil paper de la dona a aquell país. “CHANT D’HIVER” va ser el felicíssim retrobament amb el veterà cineasta georgià establert a França, Otar Iosseliani oferint-nos una nova comèdia àcida, amb l’humor surrealista, de vegades tant proper a Jacques Tati, que el caracteritza. Aquest nou títol després de cinc anys del seu darrer “CHANTRAPAS”, ens confirma a un Iosseliani en plena forma i, de ben segur, els seus nombrosos seguidors cineclubistes valorarien l’esforç de la seva distribució al nostre país. Un altre veteraníssim, gairebé oblidat després de 15 anys d’absència rere les càmeres i que va irrompre amb força al festival, va ser Andrzej Zulawski, enduent-se ni més ni menys que el premi al millor director, amb una proposta “COSMOS” que, personalment, vaig trobar tremendament pretensiosa i amb una suposada i poc suportable intel·lectualitat. “SCHNEIDER vs. BAX” i “THE SKY TREMBLES AND THE TWO EYES ARE NOT BROTHERS” són dos títols antagònics formal i estilísticament i exemplifiquan l’eclecticisme del certamen suís. El primer és un thriller convencional (el menys arriscat de tots els de la secció oficial) i el segon, una nova mostra del molt que s’aprecia, es valora i es fomenta el risc i l’experimentació al cinema a Locarno, com ja s’ha pogut veure en els guardonats de les dues darreres edicions: la “Història de la meva mort” de l’Albert Serra (2013), i la filipina “From what is before”, guanyadora l’any passat, tant del Leopardo d’Or com del Premi Quijote que van atorgar-li els tres companys i companyes cineclubistes.

Els altres títols que tractaven l’esmentada relació paterno-filial van ser la francesa “SUITE ARMORICAINE” i, curiosament, tant el títol que vam considerar que era mereixedor del nostre Premi Quijote, com un segon al que vam acordar per unanimitat donar un esment especial pel seu treball actoral i de direcció d’actors: aquest tour de force interpretatiu l’oferia la pel·lícula nord-americana independent “JAMES WHITE”, el debut a la direcció de Josh Mond, més conegut per les seves tasques a nivell de producció de títols tant interessants com “Martha, Marcy, May, Marlene” o “After school”. Christopher Abbott (el fill) i, sobretot Cynthia Nixon (la mare), coneguda pel seu treball a la sèrie “Sex and the city” ens acosten les interpretacions més dures, intenses i corprenedores de tot el festival, mèrit suficient per ser guardonats (encara que d’una manera simbòlica) amb el nostre esment especial. Aquesta sí que és una pel·lícula que crec que pot tenir moltes possibilitats de distribució a casa nostra. De fet, el seus productor i director eren de les persones més sol·licitades per altres certàmens europeus presents a Locarno i que volien poder comptar amb la pel·lícula per les seves seccions. I per acabar aquest repàs als títols de la secció oficial, el Premi Don Quijote. L’acord va ser gairebé unànime també en atorgar-lo a Avishai Sivan pel llargmetratge israelià “TIKKUN”, enlluernador en la forma, amb reminiscències a Buñuel i a Haneke, amb una posada en escena amb un majestuós blanc i negre ple de matisos, però també molt interessant i colpidor en el fons, i que ens apropa a l’opressiu, claustrofòbic i reprimit món d’un jove ultraortodox a qui un fet desafortunat i casual farà perdre definitivament la fe en la seva religió i l’aproparà al seus desitjos més terrenals. Aquest llargmetratge va rebre també el Premi Especial del Jurat, juntament amb un esment especial a la seva impecable fotografia.

Amb grandíssimes expectatives per un boca-orella d’un bon amic que n’havia vist un passi privat, era gairebé obligada la presència a la presentació “LA ACADEMIA DE LAS MUSAS” el nou treball cinematogràfic de l’admiradíssim José Luís Guerín, una de les comptades presències catalanes al festival, juntament amb el documental premiat “Dead slow ahead” de Mauro Herce i que malauradament em vaig perdre. El darrer treball del realitzador barceloní és un deliciós assaig sobre l'amor (i l'enamorament), la bellesa, la poesia, la inspiració, la gelosia i la seducció mitjançant la paraula i que, vista la reacció del públic a la sala (possiblement l'ovació més llarga i carinyosa de les projeccions a les que he vaig assistir), dono per fet que ha passat la fa temps a la llarga nòmina de cineastes més valorats a fora que no pas a casa nostra.
 
Continuant amb el vigorós i interessantíssim món del documental vaig poder gaudir de "L'INFINITA FABBRICA DEL DUOMO" on, exclusivament amb imatges i sense l’ajuda de cap veu en off, se’ns narrava l'inacabable i faraònica construcció de la Catedral de Milà a través de tots els que hi han treballat, generació rere generació. Un treball que recorda en alguns moments la sensacional "La Ville Louvre" de Nicolas Philibert. Una altra de les propostes més satisfactòries vistes a Locarno va ser la també italiana "I SOGNI DEL LACO SALATO", del cineasta i sociòleg Andrea Segre. Un documental ple de malenconia i que, amb imatges d'arxiu i d'altres més recents, posa en comparació la puixança de la Itàlia dels anys 60 amb la situació actual del Kazakhstan amb l'extracció de petroli, i tots els contrastos entre la capital, Astana i la resta del immens país ex-soviètic. Casualment en una mateixa tarda, vaig poder veure dos títols íntimament lligats amb el teatre, amb resultats totalment oposats. "OLMO & THE SEAGULL" (Olmo i la gavina) ens presenta una companyia de teatre francesa a la que se li presenta l'oportunitat única de representar l'obra de Txèkhov a Nova York, com a preàmbul d'una més que possible gira mundial. L'actriu que representa Arkadina fa pocs dies que sap que ha quedat embarassada i es troba en la dificilíssima disjuntiva d'haver de triar entre maternitat i feina, en un dels seus millors moments personals, tant en un aspecte com l'altre de la vida. Una altra d'aquelles joies festivaleres a cavall entre el documental i la ficció i que mereixeria distribució comercial, ja que l’èxit i el boca orella estarien més que assegurats. L’altra proposta “teatral” va resultar ser, al meu entendre, un dels ‘fiascos’ més grans del festival i (cosa rara en mi) només vaig poder aguantar-ne mitja hora. A un altre lloc i en un altre moment potser hagués tingut més paciència, però a una plaça com Locarno no s’hi val a perdre el temps amb tonteries. L’actor i ara sembla ser que també director francès Vincent Macaigne ha perpetrat (involucrant molts actors de la Comédie Française, i que fan bonament el que poden) un intent absolutament fallit d’acostar-nos fer un "DOM JUAN" de Molière adaptat a l’actualitat. Sóc un gran defensor de la revitalització dels clàssics amb posades escena modernes i adaptades al nostre temps. Bieito a l'òpera i Thomas Ostermeier al teatre són dos clars exemples de com es pot assolir l'èxit i acceptació general de públic i crítica. Però aquest 'Dom Juan' és de vergonya aliena, patètic, maldestre i a la recerca constant de la provocació barata i explícita. El text de Molière, gairebé inexistent. El pitjor, de llarg, del festival fins ara i gairebé diria del que he vist cinema els últims anys.

He volgut acabar amb un dels treballs més singulars i que, amb el pas dels anys, serà de ben segur del que millor record m’enduré del meu pas pel Festival de Locarno. Una cua immensa de persones que esperaven per entrar a veure una projecció a la que tenia pensat assistir, va originar l'enèsima modificació de plans sobre el guió previst i, un cop més, vaig sortir guanyant amb el canvi ja que feia molts anys que no sortia tant eufòric i feliç del cinema i amb un grau d’empatia tant gran amb el director i protagonista del projecte i de l’idea que se’ns hi exposa. "IMAGINE WAKING UP TOMORROW AND ALL MUSIC HAS DISAPPEARED" parteix d'una premissa i d'un supòsit inimaginable però que ens fa reflexionar sobre el fet de com ha canviat (a malament) la nostra manera de gaudir, consumir i escoltar música però també, i sobretot, del fet d'escoltar, en general. Més que una projecció, una experiència en tota regla i en comunió amb tots els espectadors que vam compartir seients aquell dia.... no us explico gaire més perquè potser tindreu oportunitat de veure-la i, sobretot, viure-la i en faria malbé moltes de les sorpreses que amaga. Definitivament, el documental (o la no ficció en general) i tots els seus subgèneres, fa temps que estan passant per un dels seus millors moments, llàstima que això no es tradueixi a la pràctica en nombre d'espectadors a l'hora dels recomptes anuals al rànquing de treballs cinematogràfics més vistos i valorats. Confiem en què aquesta tendència canviï, però això també passa per apostar-hi més, com a
programadors, a cadascun dels nostres cineclubs, així com els diferents distribuïdors cinematogràfics que hi donin el suport i atenció que es mereixen.
 
Entre tantes paraules d’admiració i lloances per la impecable oferta i organització del Festival de Locarno, amb un especial agraïment personal per totes les facilitats i predisposició mostrades en tot moment per la amabilíssima Pia Ferrari, no puc deixar de destacar un fet no tant positiu: l’excés de zel amb segons quines qüestions i la manca absoluta per d’altres, al meu entendre, molt més importants. El dia de la inauguració, tot i prometre al personal responsable de la Piazza Grande que no en faria us, vaig estar obligat de desprendre’m de la meva càmera fotogràfica i deixar-la a una mena de guarda-roba improvisat. La meva sorpresa va ser que, un cop a dins, tothom feia fotografies amb una aparell anomenat telèfon mòbil i que els organitzadors sembla que obliden que també serveix a tal efecte. Aquest fet seria només anecdòtic i no li hauria donat més importància sinó hagués sigut perquè, amb posterioritat, vaig ser testimoni d’un fet que es repetia constantment a totes i cadascuna de les projeccions a les quals vaig assistir: en qualsevol moment, un cop començada la pel·lícula, tant si passaven un, com cinc, com trenta minuts de l’inici, es permetia al públic accedir a les sales, acompanyats d’un membre de l’organització per acomodar-los. Trobo que és una falta de respecte absoluta, tant pels cineastes al veure mutilada la completa visió i posterior valoració dels seus treballs, com per la resta d’espectadors, que han de veure’s molestats pels que arriben tard a la projecció. A festivals molt més modestos però, en aquest aspecte, considero que molt més seriosos, com el de Gijón, al que assisteixo amb regularitat, l’accés a la sala un cop iniciada la projecció està absolutament prohibit i així considero que hauria de ser a tot arreu.
 

PROGRAMACIÓ DELS CINECLUBS
Programació del 10 al 19 de setembre 2015

Club Cinema Castellar. Auditori de Castellar del Valles
LA FAMILIA BÉLIER
VOSE
10/09/2015

Cinema Imperial. Cineclub Sabadell
DELICIOSA MARTHA
VOSE
12/09/2015

Cineclub Igualada. Ateneu
NUESTRO ÚLTIMO VERANO EN ESCOCIA
VOSE
13/09/2015
             
Cineclub El Cercle. Reaial Cercle Artístic
MR. TURNER
VOSE
15/09/2015

Espai ETC. Cineclub Vic
WHITE DOG
VOSE
15/09/2015

Cineclub Les Valls. Andorra
PRIDE
VOSE
16/09/2015

Centre Cultural de Granollers. Cineclub AC Granollers
NUESTRO ÚLTIMO VERANO EN ESCOCIA
VOSE
18/09/2015 i 20/09/2015

Cineclub Utopia. Casal de Joves
EX MACHINA
VOSE
19/09/2015
 

NOTÍCIES DELS CINECLUBS

PROGRAMACIÓ DE TARDOR DEL CINECLUB DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS

Les programacions habituals del cineclub al Teatre Bartrina
Temporada 2015-2016 – any XVII – curs 46


2 octubre 2015 Divendres – 21 h
Dos dies, una nit
Directors: Jean-Pierre i Luc Dardenne
95 m.Bèlgica/França, 2014 vo. francesa – subt.
 
9 octubre 2015 Divendres – 21 h
Nightcrawler
Director: Donen Gilroy
117 m. EUA, 2014 vo. anglesa – subt.
 
16 octubre 2015 Divendres – 21 h
Miss Julie
Directora: Liv Ullmann
129 m.Noruega/Irlanda/RU, 2014 vo. anglesa – subt.
 
30 octubre 2015 Divendres – 21 h
Camí cap a l’escola
Director: Pascal Plisson
77 m. França, 2013 vo. francesa – subt.
 
13 novembre 2015 Divendres – 21 h
Màgia a la claror de la lluna
Director: Woody Allen
97 m. RU/EUA, 2014 vo. anglesa – subt.
 
11 desembre 2015 Divendres – 21 h
Winter Sleep
Director: Nuri Bilge Ceylan
196 m. Turquia, 2014 vo. turca – subt.
 
18 desembre 2015 Divendres – 21 h
Diplomàcia
Director: Volker Schlöndorff
84 m. França/Alemanya, 2014 Vo. francesa/alemanaya – subt.     

PROGRAMACIÓ DEL CINECLUB DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. CENTENARI WELLES I CICLE INGMAR BERGMAN

El cineclub del Centre de Lectura de Reus inicia les seves activitats amb dos cicles especials. Un dedicat a Orson Welles i un altre a Ingmar Bergman

Sala d’actes del Centre de Lectura – Entrada lliure –
Temporada 2015-2016 – any XVII – curs 46

7 octubre 2015
Dimecres – 19:30
Un estiu amb la Monika
Director: Ingmar Bergman
Suècia, 1953. vo. sueca – s/espanyol
 
14 octubre 2015
Dimecres – 19:30
Centenari Orson Welles
Impuls criminal
Director: Richard Fleischer (amb Orson Welles)
99 m. EUA, 1959 vo. anglesa – s/espanyol
 
4 novembre 2015
Dimecres – 19:30
Els que combreguen
Director: Ingmar Bergman
78 m. Suècia, 1963. vo. sueca – s/espanyol
 
18 novembre 2015
Dimecres – 19:30
Persona
Director: Ingmar Bergman
85 m. Suècia, 1966 vo. sueca – s/espanyol
 
25 novembre 2015
Dimecres – 19:30
Sonata de tardor
Director: Ingmar Bergman
99 m. Suècia, 1978. vo. sueca – s/espanyol
 
2 desembre 2015
Dimecres : 19:30
Fanny i Alexander
Director: Ingmar Bergman
180 m. Suècia, 1982. vo. sueca – s/espanyol
 
16 desembre 2015
Dimecres – 19:30
Sarabanda
Director: Ingmar Bergman
107 m. Suècia, 2003 vo. sueca – s/espanyol