SUMARI
www.federaciocatalanacineclubs.cat
NOTICIES DE LA FEDERACIÓ
- INFORME DE TARIQ PORTER (CINECLUB LA GARRIGA) DEL SEU PAS COM A JURAT FICC A COIMBRA
- HARA JEON DEL CINECLUB VIC ENS EXPLICA LA SEVA EXPERIÈNCIA COM A JURAT FICC A KRAKOW
- PALMARÉS FESTIVAL JULIUS DE VIC
PROGRAMACIÓ DELS CINECLUBS
NOTÍCIES DELS CINECLUBS
- EL CINECLUB ASSOCIACIÓ D'ENGINYERS DE BARCELONA TORNA AMB EL SEU TALLER "OMBRES MESTRES. LES GRANS LLIÇONS DELS GRANS DEL CINEMA"
- PROGRAMACIÓ CINECLUB DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. GENER - ABRIL 2015
PROPOSTES DE LA FEDERACIÓ
NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ
INFORME DE TARIQ PORTER (CINECLUB LA GARRIGA) DEL SEU PAS COM A JURAT FICC A COIMBRA
XX Caminhos do Cinema Português: Gran ruta pel cinema portuguès
Va ser just el dia abans de l’inici de Caminhos quan, parlant sobre cinema portuguès amb la Catalina Pinheiro i en VítorFerreira, productora i director del festival, i Sergio Alves, dissenyador, vaig dir que em donava la sensació, des de fora, que actualment no hi ha molts autors coneguts o referents pels joves cineastes portuguesos. Els veterans Manoel de Oliveira, João César Monteiro, o fins i tot l’adoptiu director xilè Raúl Ruiz semblen ser, encara avui, els grans miralls a on els nous creadors volen reflectir-se. Potser per això, tot i ser veïns, les produccions portugueses rarament arriben a les pantalles espanyoles. Als darrers anys, nomésCentro Histórico, codirigida perPedro Costa, Manoel de Oliveira, Víctor Erice iAkiKaurismäki, i Tabú, de Miguel Gomes, han tingut una vida comercial als nostres cinemes, en ambdós casos amb una aposta radical per llenguatges personals llunyans als films mainstream –i amb això, a les grans audiències–. Precisament per això em preguntava sobre totes aquelles obres que romanen fora de la nostra oferta cinematogràfica, totes les pel·lícules que es produeixen cada any i que no podem veure a la gran pantalla.
CONTINUEU LLEGINT...
Per aquest motiu estava tan content de participar del festival més important dedicat al cinema portuguès, una oportunitat única de veure, precisament, tots aquells materials que probablement posteriorment no tindran una extensa vida comercial ni a Portugal ni tampoc a fora. El festival, que té a la meravellosa ciutat de Coïmbra com a escenari, va començar la seva vintena edició amb un dels films més importants que vam poder veure a Caminhos. L’últim documental de Joaquim Pinto, amic íntim de João César Monteiro i un dels noms més rellevants en el cinema del país, arribava a Coïmbra després d’haver guanyat el Gran Premi al DocLisboa i la Menció Especial a Locarno. E Agora? Lembra-me –que es va fer, finalment, amb el Premi al Millor Documental de Caminhos– és un retrat autobiogràfic de l’autor que parla de les malalties que pateix –Hepatitis C i SIDA– i com les combat. A través de gairebé tres hores, Pinto ens exposa els seus pensaments , les seves por i, d’alguna manera, també la seva desesperança, en un viatge íntim i difícil que és també un acte de nuesa emocional. Per altra banda, el film de Pinto també va resultarser il·lustratiu com a exemplar cinematogràfic purament portuguès. Per una banda, vam tenir l’oportunitat de veure varis bons documental a Caminhos, mostra de que Portugal és un gran valor en aquest camp. Per altra banda, entre els membres del jurat vam percebre quelcom que es repetia en diverses produccions, i eren el finals fallits, llastrats en alguns casos per un allargament excessiu i en altres per abruptes i confusos. Vaig sentir això amb l’obra de Pinto com també amb altres pel·lícules no per això menys interessants; el thriller O Frágil Som do meu Motor (Leonardo António), o el documental Alentejo, Alentejo(SérgioTréfaut) són alguns exemples del que va repetir-se en diverses ocasions, quelcom simptomàtic, potser, de l’arrossegament dels referents que parlàvem al principi; rabiosament personals i poc supeditats a l’opinió del gran públic.
Tot i això, i seguint amb els documentals, Caminhos tenia entre la seva programació uns quants exemples de no-ficció altament atractius que, tant el públic com la crítica i els jurats van gaudir molt, començant pel musical I Love Kuduro. Dirigit per Mario Patrocínio, el film parla de la nova tendència urbana, musical i cultural que va començar fa uns anys a Luanda, Angola, i que poc a poc s’ha anat estenent per Àfrica i el món. Patrocínio va als barris angolesos a on el Kuduro va néixer i parla amb els artistes més representatius d’aquest boom cultural, gravant també concerts, coreografies, balls de carrer, i una mostra de la vida al país africà. Un altre documental sobre música destacat va ser el ja esmentat Alentejo, Alentejo, que també parla de música popular tot i que des d’una òptica i context absolutament diferents. El Canto Alentejano és un tipus de cançó folklòrica que va començar a mitjan segle XX a les tavernes de treballadorsd’Alentejo, al sud de Portugal, i parla de qüestions socials i polítiques. Tréfault segueix a alguns cantants veterans, altres molt joves, per aquests indrets a on es reuneixen per a cantar, creant alhora un interessant document sobre la música així com un retrat de la Portugal rural i la història recent del país atlàntic.
Tanmateix, els documentals més celebrats de la vintena edició de Caminhos van arribar de la mà de João Canijo i, sobretot, d’una d’aquelles grans descobertes que cercava: Jorge Pelicano. Aquest jove realitzador va passar de ser un desconegut per a mi a un dels grans noms del festival. El seu film, Pára-me de Repente o Pensamento relata la vida en una residència per a gent amb malalties mentals: la rutina dels pacients, els seus pensaments, la seva inconformitat i la manera en què s’enfronten a les seves pròpies patologies. Pelicano triomfa en aquesta aproximació, fent la càmera imperceptible als ulls del públic i extremadament sensible i commovedora. No ho fa buscant la llàgrima fàcil ni dreceres emocionals; sinó tan sols traslladant a l’espectador unes veus, sentiments i opinions que probablement de cap altra manera serien escoltades. Amb tot, Pára-me de Repente o Pensamento es va fer amb els grans premis del festival: Millor Pel·lícula, Millor Director i Premi del Públic, donant fe de la unanimitat que va despertar l’obra del jove realitzador. En el cas de la docu-ficció de Canijo, la seva qualitat no va ser tant una sorpresa com una grata confirmació de que el director segueix tenint molt a dir. É o Amor és un diari d’una família de pescadors; de la seva feina, de la seva quotidianitat, dels períodes d’absència quan el pare se’n va a pescar a alta mar... Tot plegat amb la companyia d’una amiga de la mare, la actriu Anabela Moreira. Sent o no estrictament real, tot el que veiem i sentim transmet una veritat i autenticitat entranyables, i aquest és per sobre de tot el gran valor del film, que tot i la seva ànima de documental es va fer amb el Premi a Millor Pel·lícula de Ficció.
Deu dies de festival a Portugal signifiquen deu dies de bon menjar, bona beguda, bona companyia i, inevitablement, una bona pila de pel·lícules interessants; llargs i curts. A Caminhos vam poder veure també una petita mostra de cinema genuïnament mainstream –terror i comèdia, com Eclipse em Portugal (Alexandre Cebrian Valente) o Virados do Avesso (Edgar Pêra)– i alguns curts que corroboraven la qualitat de les pròximes generacions de cineastes portuguesos. Patricia Vidal Delgado, amb la tècnicament perfecta BuéSabi, Joana Viegas, amb la pertorbadora Maria, Ricardo Martins amb l’extraordinària O que Eu Entendo por Amor o André Godinho, amb l’arriscada comèdia de terror surrealista Ponto Morto.
Un altre d’aquests autors, Pedro Pinho, va presentar a Caminhos un film que, malgrat ser llargmetratge, tenia la frescor d’un primer curt i unes indiscutibles qualitats tècniques per a esdevenir una sòlida i gran veu del cinema que ve. Um Film do Mundo és la historia d’un petit grup d’adolescents en el seu primer dia de vacances d’estiu. La idea és similar a la de Michel Gondry a TheWeandthe I, basant-se en una premissa semblant i advocant per un estil i tractament igualment naturalista. El resultat, no obstant, així com la realització, difereix notablement de l’obra de Gondry, molt més pulcre i elegant. Um Film do Mundo introdueix al públic en un petit cosmos que pot perfectament resultar familiar per hom –primers amors, nous amics, noves sensacions...– sense perdre la seva pròpia identitat, en llenguatge i formes. La seva exquisida fotografia va ser premiada, i el film es va fer amb un merescut Premi Don Quixot, que atorga la el jurat del queformava part (de la Federació Internacional de Cineclubs, format per Ruben Miranda (Alemanya), José Santiago (Portugal), i jo mateix) i que premia a cineastes emergents.
Així doncs, i fent una ullada enrere, podria concloure que els Caminhos do Cinema Português va ser una magnífica experiència, tant per mi com des d’un punt de vista global en tant que espai d’activitat i exhibició al voltant del cinema portuguès. Hi ha vida després de Manoel de Oliveira, i fins i tot obviant la manca de suports institucionals que probablement té, com el cinema espanyol, la producció del país ibèric, hi ha una bona llista de noms propis que segur seran, d’aquí ben poc, referències al seu país i també internacionalment. Precisament per això seria una imprudència de les mateixes institucions com de les distribuïdores d’arreu no tenir en compte la cinematografia del país, mereixedora per mèrits propis de parlar alt i clar més enllà de les seves fronteres.
Tariq Porter
HARA JEON DEL CINECLUB VIC ENS EXPLICA LA SEVA EXPERIÈNCIA COM A JURAT FICC A KRAKOW
La Hara Jeon ha participat representant els cineclubs catalans al Festival Etiuda&Anima de Cracovia. Del 21 al 27 de novembre de 2014. Aquest és el seu informe:
"Es uno de los festivales europeos más conocidos de animación que incluye una competición de cortometrajes de estudiantes de cine. Toda competición necesita un jurado, en este caso la competición de animación cuenta con un jurado cinco miembros y la competición Etiuda cuenta con tres jurados, un jurado general, un jurado formado por estudiantes y otro jurado de la FICC. En este último fue donde tuve el honor de participar el pasado noviembre de este mismo año. Fuimos un total de tres personas formando dicho jurado, Raj Babu Gongaju de Nepal, Lukasz Grela de la misma ciudad de Cracovia y una servidora.
Seguiu llegint...
Empecé mi aventura en Cracovia un par de días antes de la inauguración del festival y empezó la cosa entre nubes, frío y aguanieve. Y más frío.
El primer día estuve visitando por mi cuenta los puntos más turísticos de la ciudad. Pedí un mapa en la oficina de turismo y me puse a andar. Maravilloso, si le quitamos el temporal. Es una ciudad con mucha historia que contar, muchos monumentos para visitar y muchas calles que recorrer. La primera impresión fue muy buena, y los polacos seguramente tienen parte de culpa. Ellos, todos, muy amables y la verdad que hablan mejor inglés de lo que me esperaba. El segundo día unas amigas mías polacas vinieron a visitarme y aprovecharon para hacer turismo por la ciudad conmigo ya que para ellas también era la primera vez en Cracovia.
El festival suele convocar a sus invitados a partir del tercer día de festival, cuando empieza la sección de competición, lo mismo pasa con los traductores. Todos venían a partir del tercer día y yo como llegué antes de la competición asistí a todos los eventos de los dos primeros días sin entender ni mu. Todo fue en polaco. Todo. Suerte que en todas las inauguraciones se suele decir lo mismo y pude ir deduciendo un poco de lo que hablaban. Una vez empezada la competición, conocí a Lukasz, crítico de cine y también miembro del jurado FICC. Raj, editor de cine y miembro de la “Kathmandy Film Society” llegaría dos días tarde debido a problemas con el visado y los suizos. (Nunca hubiera imaginado los problemas que uno puede llegar a tener para venir de Nepal a Europa si no me lo hubiera contado Raj). Nuestro jurado no recibió los cortometrajes por adelantado como el jurado general, por eso tuvimos que asistir a todos los pases y al finalizar cada uno nos reuníamos para discutir sobre lo que habíamos visto para ir escogiendo nuestros favoritos y descartando los otros. Al final de cada pase había unos minutos de preguntas y respuestas con algunos de los directores de los cortometrajes que también fueron invitados por el festival, eso nos ayudó bastante para entender ciertos cortos, sobre todo los más abstractos y surrealistas. Además fui la única del jurado que pude asistir al encuentro de directores que hicieron entre semana y la verdad que aprendí mucho y me ayudó bastante para conocer el mundo de los estudiantes de cine el cuál no conocía para nada. Fue muy enriquecedor. Cuando Raj llegó pasamos horas comentando todos los cortometrajes e intentando escoger solo uno. Para el premio que nuestro jurado otorgaba no había ni menciones especiales ni segundo ni tercer premio. Solo querían un ganador.
Tras horas de cortometrajes, reuniones, eventos culturales paralelos, workshops, encuentros de directores y comidas con los representantes del festival llegó el último día de la competición y la esperada entrega de premios y la también esperada por muchos, fiesta de despedida. Primero vinieron los agradecimientos, a todos, organizadores, colaboradores, patrocinadores, voluntarios, invitados y demás. Luego vinieron las palabras de representantes del festival y de la ciudad y por fin los premios. Empezaron dando los premios de la competición Etiuda. Le otorgamos el premio Don Quijote, a Ella. Un cortometraje de Ronen Ishai de Israel sobre una mujer de cuarenta años que lucha contra un cáncer de mama y muestra cómo se mueve el mundo a su alrededor. Un cortometraje que habla con delicadeza pero sin rodeos sobre un tema serio y a veces tabú como es el cáncer de mama. Cuando tuvimos que escoger el ganador creo no tuvimos demasiados problemas para escoger Ella para el premio.
Quisiera felicitar otra vez a Ronen, quien tuve la oportunidad y el placer de conocer durante el festival y a su equipo. Y felicitar y agradecer también a todos los que trabajaron para el festival y a toda la organización.
A Martha y a Agniezska quienes estuvieron pendientes y siempre a disposición de todos los invitados incluida yo y que se preocuparon más que una misma cuando un esguince vino a mí durante el festival. También a todas las voluntarias que me ayudaron a subir y a bajar las muchas escaleras en muletas. Gracias. Dziękuję.
También saludo a Lukasz y a Raj. A Pablo, Zibi, Mehmet, Nikolai, Omar, a Or, a Christian, al otro Christina, Ali… a las intérpretes y a todas aquellas personas que pasamos horas y horas compartiendo techo, comidas, tés y fiesta. Creo que echaré de menos a más de uno. Espero que pueda volver a vivir otra experiencia así pronto.
Hara Jeon. Cineclub Vic
PALMARÉS FESTIVAL JULIUS DE VIC
El jurat cineclubista format per Lambert Botey (Cineclub AC Granollers), Toni Cuadras (Cineclub Igualada) i Antoni carmona (Cineclub Vic) van atorgarel premi Miquel Porter del cineclubisme català al curt de Josep Calle, "La porta del desert". El palmarés final ha estat el següent:
Tema: “em dic John Ford i faig pel·lícules de l’oest”
Premi honorífic Xesco Jiménez: Miquel Bofill
Jurat Julius 2014
Liliana Torres, Jordi Sanchez Navarro, Tomás Fernandez Valentí, Marta Armengou i Jose Miguel Rodríguez
Gran Premi Julius Ciutat de Vic al millor curtmetratge, dotat amb 1.000€
Hermano Perro, de Víctor Quintero
Premi Bis-B al segon millor curtmetratge, dotat amb 500€
El petit gran cowboy, de Sergi Blanch i Eva Duran
Premi Orson Welles per la qualitat tècnica, dotat amb 400€
Washakie y el chico de las manos mojadas, d’Eric Monteagudo i Orió Peñalver
Premi Jaume Esteve a la millor interpretació, dotat amb 400€
Jacob Valtramunt, pels seus papers a Hermano Perro, de Víctor Quintero i
Diango, de Jofre Martell
Premi del públic Pitet de Baba, dotat amb 400€
Entre Sella i Cella, de Bruna Dinarès
Jurat Miquel Porter i Moix
Toni Carmona, Eduard Botey i Toni Cuadras
Premi Miquel Porter i Moix dels cineclubs catalans, dotat amb 400€
La porta del desert, de Josep Calle
Jurat Premi Sert o no Sert
Ramon Ricart, Mireia Baurieri Xevi Domínguez
Premi Sert o no Sert al millor cartell, dotat amb 400€
Ex-aequo: Humphrey, de Marcel·lí Gutiérrez “Txelo” i Entre sella i cella de Jordi Farrés i Pau Franch
Premis III Concurs d’espots per a la no violència de gènere
Jurat: Belén Herrero, Montse Casas, Bet Pol, Assumpta Muns i Quim Crusellas
Premi al millor contingut no sexista. Actua, de Víctor Quintero
Premi a la creativitat audiovisual: 9:05 Ante Meridiem, d’Albert Sayós i Sergi Lladó.
PROGRAMACIÓ DELS CINECLUBS
Programació del 19 al 31 de desembre 2014
Casal Jove del Port de Sagunt. Cineclub CulturArse de Sagunt
EL PROYECTO DE LA BRUJA DE BLAIR
DVD. VOSE.
19/12/2014 Hora:19 : 30
Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. Cineclub CulturArse de Sagunt
SED DE MAL
DVD. VDE
21/12/2014 Hora:19 : 00
Casal Jove del Port de Sagunt. Cineclub CulturArse de Sagunt
EPIC, EL MUNDO SECRETO
DVD. VDE.
23/12/2014 Hora:17 : 30
Casal Jove del Port de Sagunt. Cineclub CulturArse de Sagunt
LA NOVIA CADÁVER
DVD. VDE
27/12/2014 Hora:11 : 30
Cinema Teatre Imperial de Sabadell. Cineclub Sabadell.
COM ENTRENAR EL TEU DRAGÓ
DCP. VDC
30/12/2014 Hora:17 : 00
Centre Cultural Mario Monreal de Sagunt. Cineclub CulturArse de Sagunt
EL ORIGEN DE LOS GUARDIANES
DVD. VDE
30/12/2014 Hora:19 : 00
Centre Parroquial de Santa Perpètua de Mogoda. Cineclub Cisco de Can Mosenya de Santa Perpètua de Mogoda
L'ORIGEN DELS GUARDIANS
DVD. VDC
31/12/2014 Hora:17 : 00
NOTÍCIES DELS CINECLUBS
EL CINECLUB ASSOCIACIÓ D'ENGINYERS DE BARCELONA TORNA AMB EL SEU TALLER "OMBRES MESTRES. LES GRANS LLIÇONS DELS GRANS DEL CINEMA"
Ja hi son a l'agenda dels Enginyers (i per tant ja es poden reservar) les sessions del nou cicle "Ombres Mestres. Les Lliçons dels Grans del Cinema".
Després de ja quatre cicles en que ens hem centrat en coses que es poden observar en el cinema tan diverses com els trens, els miralls, l'erotisme o el fora de camp -semprè des del punt de vista del llenguatge del cinema- arribem el febrer al ja cinquè cicle "Ombres Mestres. Les Lliçons dels Grans del Cinema". Les sessions d'aquest nou cicle seran les tres següents:
1.- Dimarts 10 de febrer de 2015. "Diàlegs a la palestra". Per demostrar que els diàlegs cinematogràfics també formen part del seu llenguatge.
2.- Dimarts 17 de febrer de 2015.- "Avantguardes".- Films que han proposat formes innovadores, alternatives a les del seu temps.
3.- Dimarts 24 de febrer de 2015.- "Escola de ball". Acabem el cicle amb uns quants notables balls inserits en pel·lícules que no són comèdies musicals.
El cicle està organitzat pel Cineclub de l'Associació d'Enginyers, de la Comissió de Cultura, en col·laboració amb la Comissió de Jubilats. Serà de nou Pau Pérez qui porti les sessions, amb, com sempre, interferències (més o menys greus...) dels membres del cineclub...
Les sessions, totes de dues hores de durada, començaran puntualment a les 18.00 h, a la seu dels Enginyers, a Via Laietana, 39. Pel cicle complert (3 sessions) es demana una col·laboració de 30 euros. 12 euros per una sessió aïllada. Inscripcions a l'agenda o, per telèfon, 93 319 23 04, Maribel Zoco.
http://www.eic.cat/qui-som/agenda/201502
PROGRAMACIÓ CINECLUB DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS. GENER - ABRIL 2015
Les projeccions són al Teatre Bartrina
9 gener 2015 Divendres – 21 h
Stella cadente
16 gener 2015 – Divendres – 21 h
La vie d’Adèle
30 gener 2015 Divendres – 21 h
Fading Gigolo (Aprenent de gigoló)
6 febrer 2015 Divendres – 21 h
Pozitia copilului (Mare i fill)
27 febrer 2015 Divendres – 21 h
Alceste à bicyclette (Molière en bicicleta)
6 març 2015 Divendres – 21 h
Sunshine on Leith (Es fa de dia a Edimburg)
20 març 2015 Divendres – 21 h
The Immigrant (El somni d’Ellis)
10 abril 2015 Divendres – 21 h
La isla mínima
17 abril 2015 Divendres – 21 h
Boyhood
PROPOSTES DES DE LA FCC
La FCC, fruit dels seus acords amb distribuïdores, entitats i institucions posa a l'abast dels seus socis federats tota una sèris de films a costos veritablement molt competitius, o de vegades a cost 0. Aqui teniu el llistat de les ofertes actuals. Consulteu-nos si voleu programar algun d'aquests programes
LA PEL•LÍCULA DE CINECLUB
Pel·lícules d'estrena a preus incomparables
WINTER SLEEP
LA CHICA DEL 14 DE JULIO
STELLA CADENTE
10.000 Km.
SOBRE LA MARXA BR / DCP
FRANCES HA. DVD / BR / DCP
ELS ANYS SALVATGES. BLU-RAY
OSLO, 31 DE AGOSTO DCP 7 BLUE-RAY / DVD
CATÀLEG DE FILMS ETNOGRÀFICS
Us volem proposar aquest nou catàleg de films amb l'objectiu general de difondre el patrimoni audiovisual etnogràfic i de Cultura Popular Catalana entre cineclubs, administracions, entitats i associacions sense ànim de lucre.
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2014/09/30/0001/cataleg-de-films-etnografics-i-de-cultura-popular-de-catalunya
PACK MÀGIC
Catàleg de cinema infantil i familiar. Oferta exclusiva per a cineclubs
La Federació de Cineclubs de Catalunya i la Cooperativa Promotora de Mitjans Audiovisuals, Drac Màgic, treballem plegats per a oferir cinema familiar, de qualitat, tranquil i en català.
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2014/11/28/0001/pack-magic-pels-cineclubs
CATÀLEG DE CINEMA ORIENTAL PELS CINECLUBS CATALANS
La distribuïdora Isaan Films ha posat a disposició dels cineclubs i a uns preus molt interessants algunes pel·lícules del seu catàleg. Aquesta distribuïdora està especialitzada en cinema oriental.
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2014/09/25/0001/cataleg-de-cinema-oriental-pels-cineclubs-catalans
PREMIS GOLLUT DEL CINECLUB AMICS DEL CINEMA DE LA VALL DE RIBES
Posa a disposició el seu palmarés
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2014/09/25/0002/proposta-del-festival-gollut-de-ribes-defreser-als-cineclubs-catalans
RETROSPECTIVA TOMÀS MALLOL
Tota la filmografia amateur del cineasta gironí. Gratuït i amb possibilitat de presència a través del Museu del Cinema de Girona.
http://federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2014/07/11/0001/retrospectiva-tomas-mallol-disponible-per-als-cineclubs-catalans
CINEMA ITALIÀ CONTEMPORANI
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2014/05/15/0001/cinema-italia-del-segle-xxi-2014
SESSIONS DE FILMOTECA
DVD. Incorpora full de sala i especialista que presenta la sessió i está totalment subvencionat per Filmoteca de Catalunya. Teniu tot el catàleg al web de la federació
Lúltim programa incorporat és “Esmalt i betum”. http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/ca_ES/2013/10/03/0001/un-nou-programa-de-sessions-de-filmoteca-esmalt-i-betum-memoria-cinematografica-de-catalunya
VENTRE BLANC
DCP/DVD. El film de Jordi Lara, estrenat al Festival de Bausan a Korea, està a disposició dels cineclubs per un preu ben competitiu. El Jordi pot anar a presentar el seu film
http://www.federaciocatalanacineclubs.cat/news/2013/04/19/0002
CINESUD
DVD. Projecte per difondre cinema alternatiu entre cineclubs de tot el món
http://plataformacinesud.wordpress.com
.jpg)