SUMARI
www.federaciocatalanacineclubs.cat
NOTICIES DE LA FEDERACIÓ
- ELS CINECLUBISTES CATALANS, EN IMATGES
- EL DIA 8 D'OCTUBRE TINDRÀ LLOC LA NOSTRA 6a JORNADA ANUAL DEL CINECLUBISME CATALÀ I ES LLIURARÀ EL PREMI JOSE MARIA NUNES AL MILLOR CINECLUB 2010
- INFORME DEL PAS PEL FESTIVAL DE LOCARNO DE J.M. GARCIA FERRER, DEL CINECLUB DE L'ASSOCIACIÓ D'ENGINYERS DE BARCELONA
PROGRAMACIÓ DELS CINECLUBS
NOTÍCIES DELS CINECLUBS
- ARRIBA LA MOSTRA DEL CINECLUB LA GARRIGA
-PROGRAMACIÓ DEL CINECLUB DEL CENTRE DE LECTURA DE REUS PER LA TARDOR I CICLE ESPECIAL BERLANGA
- PROGRAMACIÓ DEL CINECLUB DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRANOLLERS
ALTRES NOTÍCIES
- FILMOTECA DE CATALUNYA
NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓ
ELS CINECLUBISTES CATALANS, EN IMATGES
Podeu veure algunes cares del cineclubisme català accedint al nostre arxiu fotogràfic. Aquí
EL DIA 8 D'OCTUBRE TINDRÀ LLOC LA NOSTRA 6a JORNADA ANUAL DEL CINECLUBISME CATALÀ I ES LLIURARÀ EL PREMI JOSE MARIA NUNES AL MILLOR CINECLUB 2010
6a Jornada del cineclubisme català
Premi Jose Maria Nunes de la Federació catalana de cineclubs al millor cineclub 2010
INFORME DEL PAS PEL FESTIVAL DE LOCARNO DE J.M. GARCIA FERRER, DEL CINECLUB DE L'ASSOCIACIÓ D'ENGINYERS DE BARCELONA
En J.M. Garcia Ferrer, del cineclub de l'Associació d'Enginyers de Barcelona va assistir com a jurat internacional al festival de Locarno. Allà, amb quatre companys més del jurat de la Federació internacional de cineclubs va atorgar el premi Quijote.
LOCARNO: UN FESTIVAL ENTRE LA MÀGIA ANTIGA I UN NOU CINEMA
Dilluns 29 Agost 2011 - 13:40
En J.M. Garcia Ferrer, del cineclub de l'Associació d'Enginyers de Barcelona va assistir com a jurat internacional al festival de Locarno. Allà, amb quatre companys més del jurat de la Federació internacional de cineclubs va atorgar el premi Quijote. Aquest és el seu informe
Locarno: un festival entre la màgia antiga i un nou cinema
Se sent un fort rugit, com un tro. Tot seguit, un lleopard creua la pantalla d’esquerra a dreta, deixant sentir el pes que transmeten les seves petjades. Quan és fora, un altre rugit.
Aquesta caràtula ha precedit totes les projeccions del 64 Festival del cine de Locarno, celebrat del 3 al 13 d’agost de 2011. Però abans, amb una musiqueta persuasiva, una sèrie de fotogrames de films es van projectant enllaçats, mentre un seguit de noms de grans realitzadors van apareixent i desapareixent. Les imatges de pel•lícules escollides, que atrauen fortament l’atenció, són en blanc i negre, amb certes notes de groc per composar els colors del festival, els mateixos, per cert, que els de la Federació Catalana de Cineclubs. Serà la música, seran els embriagadors fotogrames en blanc i negre, el cas és que una certa malenconia per un gran cinema ja desaparegut s’escampa per la sala. Però potser no sigui el cas, i no hauria de ser aquesta la sensació...
La visió de totes les pel•lícules a concurs del Festival, i d’un grapat de films d’altres seccions, ha permès constatar que el cinema ha canviat profundament. Han estat nombrosos els films que arrancaven amb un pròleg en el que la càmera restava fixa frontalment, deixant passar el temps, mentre el soroll ambiental del lloc filmat es deixava sentir. Un cinema que deixa l’espectador més temps per sentir, per copsar ell mateix el que està passant, sense que la seva mirada sigui dirigida per uns eficaços muntatge i moviments de càmera, s’ha fet ja el paradigma, com a mínim en aquest festival. I el públic ja està ben instal•lat en el nou paradigma, mentre que uns deu anys abans no hauria aguantat immobilitat de pla alguna.
Malgrat aquest canvi, s’ha de seguir parlant de la màgia d’un festival que és part essencial, durant onze dies, de la vida de la ciutat. Les botigues decoren els seus aparadors amb motius del famós Pardo, una miniatura daurada del qual és la que es lliura com a premi. Per qualsevol lloc que es passegi, es troben diferents seus de l’esdeveniment, des d’espais per rodes de premsa a sales –antigues o adequades a partir d’espais ferials i de congressos- que sempre contenen, encara que sense fer-les funcionar, les cortines que obrien tradicionalment les projeccions. La màgia que poden recordar les cortines, d’altra banda, no és necessari que s’aporti per les sempre abarrotades (com les altres, en qualsevol cas) sessions a cel obert de la Piazza Grande, amb els seus milers d’espectadors davant la pantalla gegant, sempre disposats a viure un espectacle memorable, rodejats dels engrescadors i emblemàtics edificis. No és tot. L’organització del Festival –impecable- proporciona també el transport després de les projeccions de la Piazza Grande a les poblacions més properes, i la presència per la ciutat d’un Pardo Bus que amb bona freqüència lliga durant tot el dia els dos ambients principals del festival és constant.
Els films del Festival
Es diu que un festival revela sempre un leitmotiv de fons, present a la majoria dels films, que lliga la ficció cinematogràfica a una realitat social de la que és difícil escapar. Van ser necessàries molt poques projeccions per captar que aquest tema de fons, amb presència directa o indirecta quasi constant, era a Locarno el dels immigrants, possiblement el sector de la població que més dificultats pot patir en aquesta enorme crisi que ens envolta. De forma fonamental o de forma anecdòtica, aquest tema formava part dels substrat de bona part dels films estimables del Festival, que van ser nombrosos.
Un altre tema subjacent ha estat el del llenguatge cinematogràfic, en procés de canvi accelerat, com escrivia més a dalt. Repassant els films més atractius vistos, és certament curiós que sigui el nou producte d’una jove realitzadora francesa, precisament hereva dels grans hereus de la nouvelle vague (Pialat, Eustache,...), el que representi la magnífica continuïtat, amb totes les seves noves aportacions, d’aquest llenguatge. Esperem que el seu magnífic “Un amour de jeunesse” (Mia Hansen-Love) s’estreni a tot arreu com es mereix.
Aquí s’acaba, al meu entendre, excepte per alguna peça d’altres seccions (com el “Bon vent Claude Goretta”, l’estimable documental sobre el realitzador suís fet en clau de modernitat anys 60 pel jove i inquiet Lionel Baier), la utilització del llenguatge ja ara més clàssic, per donar pas a uns films diferents, en els que la contemplació pren un paper decisiu. Per sort ja no es tracta d’avorrir al personal amb imatges eternes, aïllades, una rera l’altra. Vull pensar que els anys de canvi que portem ja han permès la consolidació d’una interiorització del sistema per part dels realitzadors d’aquesta nova forma de fer, que a Locarno ens han sorprès amb algun film rodó en aquest sentit.
Anem ara per altres grans films, al meu entendre, vistos al concurs internacional. El Premi Don Quijote de la FICC, un jurat constituït per Holger Twele, Alice Bourrely i el que firma aquesta crònica l’ha atorgat per unanimitat al primer llargmetratge dels germans Gianluca i Massimiliano De Serio, “Sette opere de misericordia”, que sorprèn per la maduresa de la seva posada en escena, i esperem que es distribueixi pels cinemes o, com a mínim, pels cineclubs de la Federació. S’ho mereix. Narra el desenvolupament del pla que s’ha traçat Luminita per aconseguir arribar a tenir uns papers que creu li facilitaran oblidar la dura vida que està vivint en un suburbi del voltant de Torí.
Així dit, podria semblar un film més d’aquells plens de bones intencions, dels que presenten les dures condicions de vida dels immigrants, i ja es queden aleshores satisfets, oblidant-se d’una decent narració cinematogràfica. Però res dista més d’això que l’aproximació que fan Gianluca i Massimiliano De Serio, oferint una obra rodona, tota ella marcada per un leitmotiv en la seva posada en escena, basada en pocs diàlegs, però molta - en un principi enigmàtica - acció. Aquest motiu no és altre que la llum, present des de l’escena inicial (allà escadusserament), fins esclatar per tota la pantalla al final del llargmetratge, passant per la bola de llum que el nen regala a la protagonista, que no per casualitat es diu Luminita (petita llum).
Però no tot s’acaba aquí. Magníficament interpretat pels seus dos principals actors, fent de la pròpia immigrant romanesa (Olimpia Melinte) i el vell italià (Roberto Herlitzka), aporta continues troballes de posta en escena, que donen a entendre l’existència d’una detallada planificació del film, mitjançant un competent story board: Els plans en que apareixen la protagonista i l’altra noia, sempre separades visualment per un impediment o un altre, són exemples d’això.
També en el concurs internacional va ressaltar una pel•lícula rodona, mereixedora de repercussió i de distribució pels cineclubs del món, “The loneliest planet” (Julia Lokvet), senzilla en quant a mitjans econòmics, però molt elaborada en quant a la seva concepció, intencions i resultats. En ella, el personatge de Gael García Bernal i la seva parella (Hani Furstenberg) agafen un guia local i van pujant per uns valls immensos de les muntanyes del Caucas. Bromes, diàlegs molt divertits, jocs... marquen la primera part del film, rodat amb càmera portada a les espatlles, mentre un altre tipus de filmació acompanya la part del film posterior a un “incident” que el fa de frontissa. És una pel•lícula que des del jurat de la FICC vam veure que obria noves perspectives, i que deixa clar que, fins i tot en el lloc més solitari del mon, vivim en societat, i a això ens hem d’adaptar. Cap premi de cap mena, desgraciadament, va anar a parar a aquesta pel•lícula que obre un camí, sobre tot per com mostra, de forma subtil, sense cap mena d’imatge de caire turístic, la magnificència de la natura, la seva integració en la història, i la seva influencia en els personatges.
En el mateix concurs internacional altres obres, per diferents motius, van ser molt destacables: La també americana “Another earth” (Mike Cahill), que utilitza un format d’aparent ciència ficció per plantejar la dificultat, però absoluta necessitat, de conèixer-se a un mateix; “Vol spécial” (Fernand Melgar), que explora la situació dels immigrats sense papers a Suïssa en espera d’expulsió (malgrat estan registrats i pagant a l’estat per diversos conceptes, i deixen família després de molts anys de residència), revelant l’absurda incoherència de tota una societat; “Onder ons” (Marco van Geffen) també reflexa aspectes de la immigració, aquesta vegada ambientada en un pulcre, modern i civilitzat veïnatge holandès, que finalment es descobreix que no és com aparenta. Sense dramatismes extrems, sense denúncies intempestives, basa tota la seva força en una estructura molt eficaç, que presenta els diversos punts de vista dels seus principals personatges.
Podríem seguir parlant de pel•lícules a concurs per una o altra causa. Com pel treball interpretatiu, impecable, de les actrius femenines de “Abrir puertas y ventanas”, a qui el jurat internacional presidit pel productor Paolo Branco va atorgar, no sense polèmica, el Lleopard al millor film. El mencionat jurat de la FICC vam donar també, per la nostra part, una menció especial. Va ser per a “Crulic – drumul spre dincolo”, dirigit per una realitzadora (Anca Damian) no especialitzada en la molt particular animació en que està feta. Va escollir una festiva i original animació com a forma perquè va pensar que així podria fer arribar a un públic molt més ampli (que normalment és reticent a aquestes coses presentades tradicionalment) la historia d’un error comès amb un immigrant, que el va portar a la seva mort...
Els films d’altres seccions
Al marge del concurs, a la Piazza Grande - l’experiència nocturna que ningú que vagi al Festival de Locarno pot deixar d’experimentar -, el públic va votar com a millor film a “Monsieur Lazhar” (Philippe Falardeau), que segueix l’emotiva experiència educativa i humana d’un refugiat algerià a Quebec, que es presenta a un col•legi per substituir a una mestra que s’ha suïcidat a un aula. Una decisió, la d’aquest premi, que el jurat de la FICC d’aquest any i Festival aplaudeix. No en va “Monsieur Lazhar” seria un film molt apropiat per ser exhibit als cineclubs de tot el món.
A la secció Cineasti del presente, que té per orgull descobrir realitzadors valuosos pel futur, el seu jurat va premiar, potser exageradament, “L’estate di Giacomo” (Alessandro Comodin), un film casi familiar sobre uns dies d’estiu d’un jove junt a un riu. Ell és sord-mut, i és qui, amb les seves originals expressions, sembra de rialles la sala. El premi especial d’aquest jurat va anar a parar a “El estudiante” (Santiago Mitre), que narra la progressió al mon de la política universitària d’un jove que parteix en aquest camp de zero. Pel seu to dinàmic i –al meu gust- per la convincent forma d’oferir els seus flirts inicials, que li impulsen al mon de la política, ja mereix el premi.
Deixem anotada aquí també que la presència de pel•lícules catalanes (i espanyoles...) es va limitar, en seccions paral•leles, als films d’Albert Serra (“Els noms de Crist” –193 min- i “El senyor ha fet en mi meravelles”, la macro-carta que constitueix ella sola la “correspondència” que Serra ha enviat, seguint la proposta del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a Lisandro Alonso) i de José Luís Guerin (“Memorias de una mañana”), tot i que hem d’explicar que aquesta última és una producció coreana. En qualsevol cas, i una vegada vista amb passió a Locarno, donada la trista polèmica que ha sobreviscut al film per la premsa de Barcelona, amb la notícia final que desgraciadament no es podrà veure mai per Catalunya, he de senyalar aquí, al menys, un parell de coses: La primera –és de rigor- que la pel•lícula en cap moment pot ser acusada d’anar –tot el contrari!- contra la memòria d’una persona. La segona, que qui hagi vist el film, i surti de la sala amb en el cap el compàs marcat pels copets de dits al contrabaix del final, sap en consciència que es tracta d’una pel•lícula extraordinària, molt emotiva, sobre la pulsió de la vida, i rés del contrari.
Cloenda / reflexió final
Com resum personal: El bon cinema, més o menys desesperançat –més aviat més- per la situació del planeta, resulta que segueix existint. Potser, per gaudir-lo, no s’hagi de fer més que buscar-ho, amb rigor i treball, allà on es faci. Tal com fa extraordinàriament bé el Festival de Locarno...
J. M. Garcia Ferrer
PROGRAMACIÓ DELS CINECLUBS
Programació del 16 de setembre al 2 d'octubre 2011
Cineclub de l'Associació Cultural Granollers. Centre Cultural Municipal
HAPPY THANK YOU MORE
35mm. VOSE
16/09/2011Hora: 19 : 00
Cineclub Associació Espectadors del Teatre Clavé de Tordera
BLACKTHORN
35mm. VOSE
16/09/2011Hora:21 : 00
Cineclub La Garriga. Cinema Alhambra
MOON
DVD. VOSE
16/09/2011 Hora:21 : 00
Cineclub La Garriga. Auditori Municipal
SWEENEY TODD
DVD. VOSE
17/09/2011. 12 : 00
Cineclub La Garriga. Can Ramos
AFTER HOURS (JO, QUÉ NOCHE !)
DVD.VOSE
18/09/2011 Hora:20 : 00
Cineclub Les Valls. Teatre Comunal d'Andorra La Vella
UNA MUJER, UNA PISTOLA Y UNA TIENDA DE FIDEOS CHINOS
35mm. VOSE
21/09/2011 Hora:22 : 30
Cineclub Xiscnèfils. Ateneu de Cerdanyola del Vallès
MEDIANOCHE EN PARÍS
35mm. VOSE
22/09/2011 Hora:21 : 30
Cineclub de l'Associació Cultural Granollers. Centre Cultural Municipal
POTICHE, MUJERES AL PODER
35mm. VOSE
23/09/2011 Hora:19 : 00
Cineclub Igualada. Ateneu Igualadí
UN CUENTO CHINO
35mm. VOSE
23/09/2011 Hora:21 : 00
Cineclub de l'Associació Cultural Granollers. Centre Cultural Municipal
POTICHE, MUJERES AL PODER
35mm. VOSE
23/09/2011 Hora: 22 : 00
Cineclub Diòptria de Figueres. Plaça del Castell
PLÁCIDO
DVD. VOE
23/09/2011
Hora: 23 : 00
Cineclub Casal d'Olesa. Casal Catòlic d'Olesa de Montserrat
ASTÉRIX I ELS VÍKINGS
DVD. VDC
25/09/2011 Hora:17 : 00
Cineclub de l'Associació Cultural Granollers. Centre Cultural Municipal
POTICHE, MUJERES AL PODER
35mm. VOSE
25/09/2011 Hora:19 : 00
Cineclub Diòptria de Figueres. Auditori del Museu del Juguet de Catalunya
CHARLIE I LA FÀBRICA DE XOCOLATA
DVD. VDC
29/09/2011 Hora:12 : 00
Cineclub Sabadell. Cinema Teatre Imperial
EL EXTRAÑO CASO DE ANGÉLICA
35mm. VOSE
29/09/2011 Hora: 20 : 15
Cineclub Xiscnèfils. Ateneu de Cerdanyola del Vallès
LOLA
35mm. VOSE
29/09/2011 Hora: 21 : 30
Cineclub Sabadell. Cinema Teatre Imperial
EL EXTRAÑO CASO DE ANGÉLICA
35mm. VOSE
29/09/2011 Hora:22 : 30
Cineclub de l'Associació Cultural Granollers. Centre Cultural Municipal
EL MUNDO SEGÚN BARNEY
35mm. VOSE
30/09/2011 Hora:19 : 00
Cineclub Olot. Teatre Principal d'Olotí
INSIDE JOB
35mm. VOSE
30/09/2011 Hora: 22 : 00
Cineclub de l'Associació Cultural Granollers. Centre Cultural Municipal
EL MUNDO SEGÚN BARNEY
35mm. VOSE
30/09/2011 Hora:22 : 00
Cineclub Vic. Espai de Teatre i Cinema Etcètra
TIC TAC
DVD. VOC. SESSIONS INFANTILS XIC
01/10/2011 Hora:12 : 00
Cineclub Vic. Espai de Teatre i Cinema Etcètra
THE ROCKY HORROR PICTURE SHOW
35mm. VOSE. INAUGURACIÓ NOU ESPAI
01/10/2011 Hora:22 : 00
Cineclub de l'Associació Cultural Granollers. Centre Cultural Municipal
EL MUNDO SEGÚN BARNEY
35mm. VOSE
02/10/2011 Hora:19 : 00
NOTÍCIES DELS CINECLUBS
ARRIBA LA MOSTRA DEL CINECLUB LA GARRIGA
Els dies 16, 17 i 18 de setembre torna la mostra de cinema! Enguany és la tretzena. Una Mostra de por! Esperem que el 13 no us acoquini i que les sessions us resultin terroríficament amenes, distretes i supercalifragilisticoespialidoses. La Mostra 13 és apta per a tots els públics, fantasmes inclosos!
Aquest dissabte 10 de setembre també ens podreu trobar a una parada al Mercat de la Garriga, amb informació sobre la propera mostra.
Seguidament, el programa de la Mostra. Us hi esperem a tots!
Divendres 16
21:30h – Cinema Alhambra Sessió inaugural
“MOON” de Duncan Jones (2009) [ info: V.O.S.E. / 93’ / hi haurà galetes, cava i paradeta amb productes cinèfils! / Col·laboració tota la Sessió Inaugural: 5€ socis CINECLUB – 9€ no socis.]
“CONCERT de VICKY AMADOR, acompanyada per Iu Boixader, Daniel Aparicio i Jordi Martí” [ info: 1h aprox. / interpretació de cançons de temàtica lunar / Només concert, 2€ ]
01:00h - Auditori Municipal Sessió Golfa
“NOSFERATU” de F.W. Murnau (1922) [ info: V.O muda / 94’ / presentació a càrrec de Joan Hernandes i Pep Vilarrasa / Possibilitat d’allargar la sessió fins a altes hores de la matinada (?!) / Gratuïta / Servei de bar – 1€ la consumició ]
Dissabte 17
10-14h – Plaça Església Paradeta al mercat + Concurs Cinèfil
La paradeta del Cineclub amb butlletes pel concurs cinèfil, samarretes, vídeos, cartells de cine, i informació sobre la XIII MOSTRA DE CINEMA i de com fer-se soci!
10-14h - Auditori Municipal Paradeta + concurs Cinèfil + Sessió Matinal
10-14h, paradeta, amb butlletes pel Concurs cinèfil on es podran demostrar les habilitats per reconèixer pel·lícules a partir de fotogrames de les mateixes [ info:tots els públics / 2€ la butlleta ]
12h, Sessió Matinal: “SWEENEY TODD” de Tim Burton (2007) [ info: V.O.S.E / 116’ / Gratuïta / Servei de bar – 1€ la consumició]
16:30h – Auditori Municipal Taller Infantil
“TALLER” impartit per Josep Sobrevia, actor de doblatge a Doraemon [ info: Josep Sobrevia dóna veu al personatge de “Gegant” a la sèrie d’animació Doraemon / Taller en grups reduïts de 10-12 nens organitzades en 3-4 sessions curtes de 30 minuts / Places limitades, a partir de 6 anys / 3€ / Servei de bar pels pares i nens a 1€/consumició ]
19:00h – Auditori Municipal Documenta’t!
“EL PROBLEMA: testimoni del poble saharaui” de Jordi Ferrer i Pablo Vidal [ info: 60’/ Presentació prèvia / Gratuïta / Servei de bar a 1€/consumició
21:00h – Exterior de l’Auditori Municipal
SOPAR POPULAR [ info: sopar molt bo+pa+aigua+vi+cafè+2 cartrons pel bingo+peli: Col·laboració 15€ / Reserva tiquets: Can Baldich (C/Banys, 54) i cineclub_lagarriga@hotmail.es ]
Vora les 22:30h – Exterior de l’Auditori Municipal Bingo BSO
BINGO de Bandes Sonores Originals. Seguint les pautes del joc del Bingo, escoltarem força bandes sonores i guanyarà qui tingui el cartó amb els noms de les pel·lícules a les qual pertanyen… havent-les reconegut encertadament! [ info: 90 minuts aprox. / Col·laboració: 1€ cada cartró de bingo extra / No hi ha límit de cartró per persona / Presentat per Ràdio Silenci ]
Vora les 00:00h – Exterior de l’Auditori Municipal
“REBECA” d’Alfred Hitchcock (1940) [ info: V.O.S.E. / 130’ / Gratuïta ]
[ + info: Durant totes les sessions a l’Auditori hi haurà instal·lada una barra de bar a l’exterior de l’Auditori Municipal – consumicions a 1€ i alguna cosa per matar la gana ]
Diumenge 18
11:00h – Can Ramos Sessió Infantil
“DENTRO DEL LABERINTO” de Jim Henson (1986) [ info: 101’ / peli fantàstica amb David Bowie i Jennifer Connelly. Edat recomanada: a partir de 7 anys. Col·laboració - 3€ no socis, gratuïta socis CINECLUB ]
13:00h – Can Ramos Sessió Infantil
“Sessió Filmoteca: CHOMÓN PER A LA MAINADA” [ info: 60’/ Sessió de cinema mut de Segundo de Chomón: cinc films basats en els contes del Gat amb botes, Aladí, Alí Babà, la Bella dorment i el Petit Polzet. Els contes són narrats en directe per l’Anna Reixach i sonoritzats amb música composada i interpretada per Josep Mª Baldomà / Gratuïta]
17:00h – Can Ramos Assemblea de Socis
Assemblea de socis de l’Associació Cineclub la Garriga [ info: 1 hora aprox. / Oberta a tots els socis i sòcies del Cineclub la Garriga amb quota de soci actualitzada ]
18:00h – Can Ramos Sessió d’una altra Dimensió
“The Twilight Zone” de Rod Serling (1959-64) [ info: projecció en V.O.S.E. de diversos capítols de “La Dimensió desconeguda” / aprox.90’ / Amb presentació a càrrec de Pep Vilarrasa / Col·laboració: 1€ no socis CINECLUB – gratuïta socis ]
20:00h – Can Ramos “Pa-l·lícula”
Entrepà i pel·lícula: “AFTERHOURS” de Martin Scorcese (1985) [ info: V.O.S.E. / 97’ ]
“CONCERT MÀQUINA DEL SWING” - Concert fi de festa/clausura de Mostra [ info: 90’ aprox. / Apte per a tots els públics amb ganes de ballaruga ]
[ + info: peli + entrepà + beguda + concert – Col·laboració 5€ socis CINECLUB – 10€ no socis, 6€ sense sopar ni beguda! ]
PROGRAMACIÓ DEL CINECLUB DEL CENTRE DE CULTURA DE REUS PER LA TARDOR I CICLE ESPECIAL LUIS GARCÍA BERLANGA
SECCIÓ DE C. DE COMUNICACIÓ
OCTUBRE 2011
7.10.11 DE DÉUS I HOMES – Xavier Beauvois
T.O.: Des hommes et des dieux. França, 2010
v.o. francesa, s/castellà
112 min.
NOVEMBRE 2011
11.11.11 MEMORIMAGE
18.11.11 LA MOSQUITERA – Agustí Vila
Catalunya, 2010
v.o. catalana
95 min.
25.11.11 ANIMAL KINGDOM – David Michôd
Austràlia, 2010
v.o. anglesa, s/castellà
113 min.
DESEMBRE 2011
2.12.11 POESIA – Lee Chang-dong
T.O.: Shi. Corea del Sud, 2010
v.o. coreana, s/castellà
139 min.
16.12.11 WINTER’S BONE – Debra Granik
EUA, 2010
v.o. anglesa, s/castellà
100 min.
TOTES LES PROJECCIONS AL TEATRE BARTRINA ELS DIVENDRES A LES 10 DE LA NIT
CICLE ESPECIAL LUIS GARCÍA BERLANGA
5.10.11 BIENVENIDO, MR. MARSHALL
Espanya, 1953
v.o. castellana
19.10.11 LOS JUEVES, MILAGRO
Espanya, 1957
v.o. castellana
2.11.11 PLÁCIDO
Espanya, 1961
v.o. castellana
16.11.11 EL VERDUGO
Espanya, 1963
v.o. castellana
30.11.11 LA ESCOPETA NACIONAL
Espanya, 1977
v.o. castellana
TOTES LES SESSIONS A LA SALA D’ACTES DEL CENTRE DE LECTURA EN SESSIONS QUINZENALS ELS DIMECRES A 2/4 DE 8 DEL VESPRE
PROGRAMACIÓ DEL CINECLUB DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL DE GRANOLLERS
EL ÁRBOL (The tree, 2010)
de Julie Bertuccelli, en v.o.s.e.
Divendres 7 d'octubre
7 tarda i 10 vespre
Diumenge 9 d'octubre
7 tarda
Centre Cultural
EN UN MUNDO MEJOR (Haevnen, 2010)
de Susanne Bier, en v.o.s.e.
Divendres 14 d'octubre
7 tarda i 10 vespre
Diumenge 16 d'octubre
7 tarda
Centre Cultural
MIDNIGHT IN PARIS (2010)
de Woddy Allen, en v.o.s. català
Divendres 21 d'octubre
7 tarda i 10 vespre
Diumenge 23 d'octubre
7 tarda
Centre Cultural
WIN WIN, GANAMOS TODOS (Win win, 2011)
de Thomas McCarthy, en v.o.s.e.
Divendres 28 d'octubre
7 tarda i 10 vespre
Diumenge 30 d'octubre
7 tarda
Centre Cultural
ALTRES NOTICIES
FILMOTECA DE CATALUNYA
Centenari de Ginger Rogers
Virginia Katherine McMath, més coneguda com Ginger Rogers (1911-1995), va ser una actriu, ballarina i cantant americana coneguda sobretot pels seus treballs amb Fred Astaire en els nou musicals que van protagonitzar per a la RKO entre 1933 i 1939. D’entre aquestes produccions, que van esdevenir un model per als musicals moderns, destaquen Flying to Rio, Gay Divorcee, Shall We Dance i Top Hat. Posteriorment, el 1949, els dos actors van tornar a treballar junts per última vegada a The Barkleys of Broadway. De fet, l’expressió «Ginger & Fred» encara s’utilitza com a recordatori d’una de les parelles més grans de la història del cinema i font d’inspiració per a nombrosos cineastes; qui no recorda el film de Federico Fellini amb Giuletta Masina i Marcello Mastroianni que duu aquest títol?
Tanmateix, la biografia de Ginger Rogers no es limita a les seves pel·lícules amb Fred Astaire. Abans de col·laborar-hi ja havia triomfat a Broadway, i a partir de 1939 va treballar en nombrosos drames i comèdies amb partenaires com ara Cary Grant, Henry Fonda, David Niven, James Stewart i Burgess Meredith, entre d’altres. Precisament amb Cary Grant va protagnoitzar la còmedia que us oferim en el seu record, MONKEY BUSINESS, estrenada a les pantalles espanyoles com ME SIENTO REJUVENECER.
ACUDITS NOMÉS PER CINÈFILS
