UN TRESOR CINEMATOGRÀFIC
Aquest mes de febrer, el cineclub Ateneu celebra el seu 40 aniversari. Són quaranta anys de pervivència social i de projeccions de bon cinema. Ha estat el llarg i molt satisfactori trajecte d’una entitat cultural igualadina compromesa en la divulgació del setè art i organitzada sense cap ànim de lucre. Emplaçat des dels seus inicis a l’Ateneu Igualadí, el cineclub s’ha fonamentat en el coneixement i difusió del cinema. I ha esdevingut especialment meritòria en la tasca d’oferir pel·lícules de totes les nacionalitats, continents i llengües. Felicitats, cineclub Ateneu!
Al llarg de tot l’any 2020, per tal de celebrar l’aniversari, el cineclub Ateneu oferirà distintes activitats, exposicions i projeccions. Encetarà la celebració la projecció gratuïta d’un clàssic del cinema dels anys 70, la pel·lícula de Woody Allen Manhattan. Es podrà veure al Teatre de l’Ateneu el proper dia 28 de febrer.
Inicis
Fundat a principis de l’any 1980, el cineclub Ateneu fou constituït dins de l’estructura social de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Aquell inici fou precedit, però, per algunes projeccions de cinema no comercial (llavors anomenat cinema d’art i assaig) que en el transcurs dels anys setanta varen fer-se als cinemes Casal i Saló Rosa. En aquesta darrera sala ja havia funcionat, abans d’això, el cineclub Prisma, que en el mes d’abril de 1968 va estrenar a Igualada la llavors darrera pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, El Evangélio según San Mateo. Temps després, cap a finals dels anys setanta, també es varen programar pel·lícules a la sala de l’antiga Federació Obrera d’Igualada, llavors coneguda com la sala del Sindicat, al Passeig Verdaguer. Però la primera projecció oficial del nou cineclub va tenir lloc al Teatre de l’Ateneu el mes de febrer de 1980, oferint-se l’estrena a la ciutat d’una de les pel·lícules més anomenades d’aquells anys, La grande bouffe, de Marco Ferreri. Va presentar la projecció l’historiador, escriptor i catedràtic Miquel Porter i Moix.
Emplaçaments
En la seva primera etapa, el cineclub Ateneu projectaria seminals films clàssics i algunes de les millors pel·lícules dels anys 80, cinema de qualitat realitzat per cineastes tan importants com Federico Fellini, Andrej Vajda, Luchino Visconti, Eric Rohmer, Rainer Werner Fassbinder o Sergei M. Einsenstein. El públic més cinèfil veuria un tipus de cinema d’autor que no exhibien els altres cinemes de la ciutat, i en molts casos projectat en la seva llengua original.
El 1992, amb motiu de la remodelació del teatre, el cineclub va tenir de mudar-se temporalment. Per no aturar la seva activitat cinematogràfica, començaria a fer les seves sessions del divendres a la sala 3 del cinema Kursal, projectant-se allí títols com Los amigos de Peter, Tots els matins del món (amb la presència del autor de la banda sonora, l’insigne músic igualadí Jordi Savall), Café Bagdad o Reservoir Dogs, que va ser la primera pel·lícula del llavors encara desconegut Quentin Tarantino. Un any més tard, el 1993, el cineclub va trobar continuïtat fora de la ciutat, concretament al cinema Casal de Sant Martí de Tous.
Finalment, després de tres anys d’obres de remodelació del Teatre de l’Ateneu, el cineclub va poder tornar a casa seva. La nova etapa es va encetar amb una pel·lícula cubana de gran qualitat, Guantanamera. El més de gener de 2018, el cineclub iniciaria les projeccions en la nova ubicació del excel·lent i llavors recent inaugurat Ateneu Cinema. Cafe Society, realitzada per un altre habitual del cineclub, Woody Allen, fou la primera pel·lícula programada. Amb aquesta nova etapa, però, el cineclub canviaria el dia de la sessió. En comptes dels divendres, ara les sessions es farien els dijous. Al vespre, projectar-se la pel·lícula doblada i de nit les versions originals subtitulades, a vegades en català i altres en castellà, depèn de la disponibilitat. Aquest format encara segueix vigent.
Activitats
Encara que reconegut per les seves sessions del divendres (avui en dia, els dijous), la tasca del cineclub ha anat sempre molt més enllà de la ordinària projecció de pel·lícules. Segueixen fent-se les sessions de cineclub a l’Ateneu Cinema, però en el transcurs dels anys també s’han programat sessions de Cinema al carrer en diferents indrets de la ciutat i projeccions estiuenques de Cinema al Jardí de l’Ateneu. Per altra banda, s’han organitzat Tallers de Cinema, s’han pogut veure distintes exposicions de caire cinematogràfic (de cartells, d’història del cinema, etc), s’han editat publicacions (Fulls de cinema, i les dues etapes de La Strada) i s’han presentat cicles de pel·lícules: cinema soviètic, cicle Humphrey Bogart i cicle Poe / Corman, per citar-ne tres de molt ben rebuts en el seu dia. Mereixen menció a part les projeccions amb col·loqui posterior, anomenades Pantalla Oberta.
Al llarg de la seva història, el cineclub ha col·laborat també amb distintes entitats culturals i socials, així com amb alguns importants festivals, cas de l’Americana Film Fest o el D.A. de cinema d’autor, que en una de les seves edicions va comptar amb l’estrena d’una de les millors pel·lícules catalanes dels darrers anys, Estiu 1993, de Carla Simón. També ha mantingut renovades col·laboracions amb Òmnium Cultural, la Mancomunitat Igualada-Òdena, l’Octubre Solidari o la Mostra de Cinema de Dones. Des de fa tres anys, en col·laboració amb la Acadèmia del Cinema Català, l’Ateneu Igualadí i l’Ajuntament d’Igualada, el cineclub ofereix sessions mensuals del anomenat Cicle Gaudí, en el que es poden veure una selecció de pel·lícules catalanes actuals.
Totes aquestes projeccions i activitats paral·leles serien recompensades a l’any 1987, amb una important distinció de la Generalitat catalana: Premi al Millor Cine-Club de Catalunya. Gairebé 20 anys més tard, l’Assemblea de cineclubs de Catalunya convindria un guardó semblant, elegint a l’entitat cinematogràfica igualadina com el Millor Cine-Club de l’any 2016. En aquesta mateixa època, el cineclub Ateneu fou guardonat amb el Premi Mallerich a la Millor Iniciativa Cultural.Emprenedors
Els gestors del cineclub, l’anomenada Junta, sempre ho han tingut molt clar, programant tot tipus de cinema, des de pel·lícules d’autor a cinema clàssic, des de cinema japonès a cinema català, des de pel·lícules de caràcter social (Ken Loach sempre pressent) a cinema de gènere, però de contrastada qualitat. I sempre que ha estat possible, oferint pel·lícules en versió original amb subtítols. De fet, en aquests quaranta anys de projecció de pel·lícules s’han pogut escoltar dotzenes de llengües (i fins i tot dialectes), des del coreà al polonès, des del bereber al cantonès.
La primera Junta, o sigui els emprenedors fundadors del cineclub Ateneu, foren Joan Balada, Toni Riera, Francesc Roca (i Roca), Francesc Roca (i Mestre), Joan Alegre, Francesc Rossell i Joan Romeu. Tots ells, amants del cinema i eficients activistes culturals. Des de llavors, i sense perdre el fil, han donat continuïtat al cineclub i formen la nova Junta els també entusiastes Ricard Fusté, Joan Francesc Fitó, Manel Pérez, Pere Orgué, Jaume Canals i Toni Cuadras, als qui cal sumar la bona feina professional de Valero Badía, projeccionista del cineclub al llarg de més de 30 anys.
Tant els que van iniciar el cineclub com els qui hi han treballat en les posteriors etapes han fet possible que arribessin a Igualada pel·lícules al marge dels circuits comercials Al llarg de quatre dècades, gràcies a ells, em pogut veure cinema europeu, cinema sud-americà, cinema infantil (tot col·laborant amb Rialles), cinema asiàtic, bon cinema. I cal recordar que en el lamentable període de quatre anys que no hi havia cap cinema actiu a Igualada, només el cineclub Ateneu va seguir amb la flama encesa. El darrer cinema de la ciutat, el Kursal (inaugurat el 1970), va tancar les portes el 2014. I en aquells quatre anys, el cineclub Ateneu ampliaria la seva oferta cinematogràfica. Els divendres va seguir amb les habituals sessions de cineclub, mentre que els diumenges oferiria cinema comercial de certa qualitat. I ara, en la actualitat, tres dijous de cada més, segueix projectant pel·lícules. Per molts anys!
Aquest mes de febrer, el cineclub Ateneu celebra el seu 40 aniversari. Són quaranta anys de pervivència social i de projeccions de bon cinema. Ha estat el llarg i molt satisfactori trajecte d’una entitat cultural igualadina compromesa en la divulgació del setè art i organitzada sense cap ànim de lucre. Emplaçat des dels seus inicis a l’Ateneu Igualadí, el cineclub s’ha fonamentat en el coneixement i difusió del cinema. I ha esdevingut especialment meritòria en la tasca d’oferir pel·lícules de totes les nacionalitats, continents i llengües. Felicitats, cineclub Ateneu!
Al llarg de tot l’any 2020, per tal de celebrar l’aniversari, el cineclub Ateneu oferirà distintes activitats, exposicions i projeccions. Encetarà la celebració la projecció gratuïta d’un clàssic del cinema dels anys 70, la pel·lícula de Woody Allen Manhattan. Es podrà veure al Teatre de l’Ateneu el proper dia 28 de febrer.
Fundat a principis de l’any 1980, el cineclub Ateneu fou constituït dins de l’estructura social de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. Aquell inici fou precedit, però, per algunes projeccions de cinema no comercial (llavors anomenat cinema d’art i assaig) que en el transcurs dels anys setanta varen fer-se als cinemes Casal i Saló Rosa. En aquesta darrera sala ja havia funcionat, abans d’això, el cineclub Prisma, que en el mes d’abril de 1968 va estrenar a Igualada la llavors darrera pel·lícula de Pier Paolo Pasolini, El Evangélio según San Mateo. Temps després, cap a finals dels anys setanta, també es varen programar pel·lícules a la sala de l’antiga Federació Obrera d’Igualada, llavors coneguda com la sala del Sindicat, al Passeig Verdaguer. Però la primera projecció oficial del nou cineclub va tenir lloc al Teatre de l’Ateneu el mes de febrer de 1980, oferint-se l’estrena a la ciutat d’una de les pel·lícules més anomenades d’aquells anys, La grande bouffe, de Marco Ferreri. Va presentar la projecció l’historiador, escriptor i catedràtic Miquel Porter i Moix.
Emplaçaments
En la seva primera etapa, el cineclub Ateneu projectaria seminals films clàssics i algunes de les millors pel·lícules dels anys 80, cinema de qualitat realitzat per cineastes tan importants com Federico Fellini, Andrej Vajda, Luchino Visconti, Eric Rohmer, Rainer Werner Fassbinder o Sergei M. Einsenstein. El públic més cinèfil veuria un tipus de cinema d’autor que no exhibien els altres cinemes de la ciutat, i en molts casos projectat en la seva llengua original.
El 1992, amb motiu de la remodelació del teatre, el cineclub va tenir de mudar-se temporalment. Per no aturar la seva activitat cinematogràfica, començaria a fer les seves sessions del divendres a la sala 3 del cinema Kursal, projectant-se allí títols com Los amigos de Peter, Tots els matins del món (amb la presència del autor de la banda sonora, l’insigne músic igualadí Jordi Savall), Café Bagdad o Reservoir Dogs, que va ser la primera pel·lícula del llavors encara desconegut Quentin Tarantino. Un any més tard, el 1993, el cineclub va trobar continuïtat fora de la ciutat, concretament al cinema Casal de Sant Martí de Tous.
Finalment, després de tres anys d’obres de remodelació del Teatre de l’Ateneu, el cineclub va poder tornar a casa seva. La nova etapa es va encetar amb una pel·lícula cubana de gran qualitat, Guantanamera. El més de gener de 2018, el cineclub iniciaria les projeccions en la nova ubicació del excel·lent i llavors recent inaugurat Ateneu Cinema. Cafe Society, realitzada per un altre habitual del cineclub, Woody Allen, fou la primera pel·lícula programada. Amb aquesta nova etapa, però, el cineclub canviaria el dia de la sessió. En comptes dels divendres, ara les sessions es farien els dijous. Al vespre, projectar-se la pel·lícula doblada i de nit les versions originals subtitulades, a vegades en català i altres en castellà, depèn de la disponibilitat. Aquest format encara segueix vigent.
Encara que reconegut per les seves sessions del divendres (avui en dia, els dijous), la tasca del cineclub ha anat sempre molt més enllà de la ordinària projecció de pel·lícules. Segueixen fent-se les sessions de cineclub a l’Ateneu Cinema, però en el transcurs dels anys també s’han programat sessions de Cinema al carrer en diferents indrets de la ciutat i projeccions estiuenques de Cinema al Jardí de l’Ateneu. Per altra banda, s’han organitzat Tallers de Cinema, s’han pogut veure distintes exposicions de caire cinematogràfic (de cartells, d’història del cinema, etc), s’han editat publicacions (Fulls de cinema, i les dues etapes de La Strada) i s’han presentat cicles de pel·lícules: cinema soviètic, cicle Humphrey Bogart i cicle Poe / Corman, per citar-ne tres de molt ben rebuts en el seu dia. Mereixen menció a part les projeccions amb col·loqui posterior, anomenades Pantalla Oberta.
Al llarg de la seva història, el cineclub ha col·laborat també amb distintes entitats culturals i socials, així com amb alguns importants festivals, cas de l’Americana Film Fest o el D.A. de cinema d’autor, que en una de les seves edicions va comptar amb l’estrena d’una de les millors pel·lícules catalanes dels darrers anys, Estiu 1993, de Carla Simón. També ha mantingut renovades col·laboracions amb Òmnium Cultural, la Mancomunitat Igualada-Òdena, l’Octubre Solidari o la Mostra de Cinema de Dones. Des de fa tres anys, en col·laboració amb la Acadèmia del Cinema Català, l’Ateneu Igualadí i l’Ajuntament d’Igualada, el cineclub ofereix sessions mensuals del anomenat Cicle Gaudí, en el que es poden veure una selecció de pel·lícules catalanes actuals.
Totes aquestes projeccions i activitats paral·leles serien recompensades a l’any 1987, amb una important distinció de la Generalitat catalana: Premi al Millor Cine-Club de Catalunya. Gairebé 20 anys més tard, l’Assemblea de cineclubs de Catalunya convindria un guardó semblant, elegint a l’entitat cinematogràfica igualadina com el Millor Cine-Club de l’any 2016. En aquesta mateixa època, el cineclub Ateneu fou guardonat amb el Premi Mallerich a la Millor Iniciativa Cultural.Emprenedors
Els gestors del cineclub, l’anomenada Junta, sempre ho han tingut molt clar, programant tot tipus de cinema, des de pel·lícules d’autor a cinema clàssic, des de cinema japonès a cinema català, des de pel·lícules de caràcter social (Ken Loach sempre pressent) a cinema de gènere, però de contrastada qualitat. I sempre que ha estat possible, oferint pel·lícules en versió original amb subtítols. De fet, en aquests quaranta anys de projecció de pel·lícules s’han pogut escoltar dotzenes de llengües (i fins i tot dialectes), des del coreà al polonès, des del bereber al cantonès.
La primera Junta, o sigui els emprenedors fundadors del cineclub Ateneu, foren Joan Balada, Toni Riera, Francesc Roca (i Roca), Francesc Roca (i Mestre), Joan Alegre, Francesc Rossell i Joan Romeu. Tots ells, amants del cinema i eficients activistes culturals. Des de llavors, i sense perdre el fil, han donat continuïtat al cineclub i formen la nova Junta els també entusiastes Ricard Fusté, Joan Francesc Fitó, Manel Pérez, Pere Orgué, Jaume Canals i Toni Cuadras, als qui cal sumar la bona feina professional de Valero Badía, projeccionista del cineclub al llarg de més de 30 anys.
Tant els que van iniciar el cineclub com els qui hi han treballat en les posteriors etapes han fet possible que arribessin a Igualada pel·lícules al marge dels circuits comercials Al llarg de quatre dècades, gràcies a ells, em pogut veure cinema europeu, cinema sud-americà, cinema infantil (tot col·laborant amb Rialles), cinema asiàtic, bon cinema. I cal recordar que en el lamentable període de quatre anys que no hi havia cap cinema actiu a Igualada, només el cineclub Ateneu va seguir amb la flama encesa. El darrer cinema de la ciutat, el Kursal (inaugurat el 1970), va tancar les portes el 2014. I en aquells quatre anys, el cineclub Ateneu ampliaria la seva oferta cinematogràfica. Els divendres va seguir amb les habituals sessions de cineclub, mentre que els diumenges oferiria cinema comercial de certa qualitat. I ara, en la actualitat, tres dijous de cada més, segueix projectant pel·lícules. Per molts anys!
