Taller de cinema
PAISATGE DESPRÉS DE L'INCENDI
impartit per OLIVER LAXE

A l'hora de fer una pel·lícula un mateix ha de tenir clares les seves intencions. Pot semblar contradictori, ja que les intencions habiten la regió de la intuïció, territori indefinit per definició. Però és necessari aturar-se un moment i fer-li una sèrie de preguntes directes al cor, aquesta cosa que guia i que mai engana ni demana res a canvi. No es tracta només d'esbrinar la pel·lícula que vols fer, es tracta d'entendre la pel·lícula que has de fer: fer cine és decidir el món en el qual vols viure.

Però les intencions no són mai pures, són humanes. I entre la intenció primera que un mateix posa a l'hora de fer una pel·lícula i el que finalment queda reflectit en l'obra hi ha una gran distància. Un espai en què la pel·lícula, el pragmatisme de la producció i de la vida i els vels de l'ego del realitzador decideixen per damunt del mateix realitzador.

Sobre aquesta distància entre les intencions primeres i el muntatge final de les meves pel·lícules Todos vós sodes capitáns, Mimosas i Aquilo que arde, la meva darrera pel·lícula, tractaran les sessions de treball d'aquest taller. Ho farem mitjançant l'observació de pel·lícules referencials, de lectures puntuals de les diferents versions de guió, de les imatges dels càstings i dels assajos amb els actors, de les preses de rodatge i diversos muntatges del film.

Fer una pel·lícula és alguna cosa així com navegar en un petit veler, de nit, en un indòmit oceà. Un mateix necessita fars, guies-mirall. Mestres dels quals hem d'imitar els gestos nobles, el solc decidit. Si la brúixola no funciona, guia't pels astres. Cal hissar la bandera dels mestres. Encara que el diàleg amb ells sigui maldestre i innocent, encara que mai s'estigui a l'altura, hem de gosar creure'ns responsables i protectors del tresor que ells han custodiat amb les seves obres: un món en el qual els cors dels homes encara bateguen amb força. Perquè protegir el tresor no és un plaer, és un deure.


OLIVER LAXE (París, 1982). Fill d'emigrants gallecs, als 6 anys torna a Galícia amb la seva família per a instal·lar-se a A Coruña. Després de llicenciar-se en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, es trasllada a viure a Londres, on comença a posar en pràctica els seus primers treballs en format fílmic (S-8mm i 16mm), entre ells el curtmetratge "Y las chimeneas decidieron escapar" (2006), seleccionat per anar al Festival de Cine de Gijón i al East End Film Festival de Londres. Posteriorment es trasllada a Tànger, on filma el curt "Suena la trompeta, ahora veo otra cara" (2007) i el migmetratge "París #1" (2008), seleccionat al IndieLisboa. A Tanger també crea el taller cinematogràfic per a nins del centre d'acollida Dao Byed. Aquesta activitat serà l'origen del seu primer llargmetratge en 35mm, "Todos vós sodes capitáns' (2010), premiada, entre d'altres, amb el premi FIPRESCI de la Quinzena de Realitzadors a l'edició del Festival de Cannes 2010, a més de ser l'única pel·lícula espanyola seleccionada aquell any en qualsevol de les seccions del festival. El 2016 estrena "Mimosas", la seva consagració definitiva com un dels grans noms dins el panorama del cinema internacional gràcies al Gran Premi de la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes 2016, convertint-se així en el primer director de la història del cinema espanyol que veu les seves dues primeres pel·lícules premiades al festival més important de tots, a més de ser també seleccionada i premiada a multitud d'altres festivals de diferents indrets dels cinc continents com puguin ser Taipei, Karlovy Vary, Nova York, Sevilla o El Cairo. Actualment, Oliver Laxe està acabant detalls, quasi a punt d'estrenar, la seva tercera pel·lícula, encara sense títol definitiu.


Dates:
Divendres 19 i dissabte 20 d'abril
Horari: 
Divendres
de 16h a 20h
Dissabte
de 10h a 14h.
de 16h a 20h.
Durada: 
12 hores
Preu: 
50 euros

Certificat d’assistència

Informació i inscripcions:
cinemaclub@39escalons.org