“El Festival Internacional de Cinema de Tromsø és el lloc on el cromatisme de les projeccions ajuda al sol a guanyar la batalla contra la nit polar”

Impressions personals

El meu prejudici d'home del sud d'abans de la meva estada a Tromsø era que jo arribaria a una ciutat fosca, sense llum, on la foscor la dominaria, i que la vida normal de la gent que viu allà estaria sotmesa a la manca de lluminositat.

Contràriament, hi he trobat una ciutat on la nit polar perd cada dia que passa la seva batalla en contra la llum del sol. A més a més, la nit no és d'una negror completa, perquè hi té un aliat màgic i imprevisible que apareix i desapareix. Les aurores boreals brillen més en les zones allunyades de la ciutat, on l'obscuritat regna sense la molesta llum artificial de la ciutat. I llavors, hi ha una gran revelació per les ànimes sensibles que algunes persones tenim a dins. Nosaltres veiem en aquestes llums els nostres desitjos complerts perquè hem somiat d'encà que érem infants el dia que tindríem l'oportunitat de veure-les en directe dansar al cel i canviar el seu color o la seva forma només per nosaltres. Una llàgrima de felicitat rodola per les nostres galtes mentre elles s'esvaeixen i se'n van a un altre lloc per brillar per a altres persones.

El sol va pondre's el 21 de novembre i durant aquesta setmana pressiona a la nit per sortir per l'horitzó el dia 21 de gener.

Mentrestant, el sol té un altre aliat màgic, tanmateix, en aquesta ocasió és previsible i,cada any que passa, brilla amb més força: el Festival internacional de cinema de Tromsø. Ell fa brillar les diferents pantalles i espais. No només amb llum, fa lluir films emocionants d'arreu del món en cinemes i llocs especials. Tots ells plens de colors, amb històries alternatives i no comunes les quals fan pensar en el món que estem construint, en les societats que el desenvolupen, i sobretot, films que mostren el comportament humà.

La gent de Tromsø, voltants, i d'altres parts de Noruega omplen les sales de cinema en totes les seves projeccions. Tromsø té 74.000 habitants i aproximadament 5.000 estudiants que viuen aquí perquè són a la universitat i provenen d'altres llocs. El TIFF 2018 ha tingut més de 60.000 entrades venudes, i encara no sé les dades oficials. Sigui com sigui, és increïble! El TIFF és la prova que quan un país inverteix en cultura, la població respon amb escreix i intensitat. Sense por de la foscor. Sense por del fred. Amb curiositat. Amb interès per les altres cultures. Amb tota la il·lusió d'aprendre alguna cosa nova amb cada projecció.

El dia que el TIFF 2018 acaba, precisament, el sol guanya definitivament la batalla a la nit, i surt del seu amagatall.

Una anècdota, que em passà quan sortia un dia d'Aurora Kino, sintetitza aquesta simbiosi entre el festival i els desitjos de la gent de Tromsø.

Una senyora gran, i encantadora, va venir a nosaltres i ens va explicar com el TIFF era d'important per a ella. I com les pel·lícules l'acompanyaven quan ella tornava a casa seva. Els films que ella havia vist en aquesta edició... Les coses que ella havia sentit després... I ens va començar a explicar el seu ritual personal per donar la benvinguda al sol el pròxim 21 de gener. “Jo prepararé la meva taula a fora del jardí. Em faré una xocolata calenta, i estaré un parell d'hores a fora. És el dia més important per mi de tot l'any. Més que Nadal. Més que Cap d'any. El sol torna”. Els seus ulls brillaven com estrelles que fan pampallugues al cel. “El Festival ajuda al sol”, ella conclou."Tromsø és un meravellós lloc per viure. No és la freda i fosca ciutat que la gent imagina abans de venir”. Ella diu el mateix que jo havia pensat abans de venir. Què sàvia! En aquell moment, em vaig adonar el que Tromsø era en realitat. I ho dic ara. És una ciutat amb diferents tons del llum, suaus i delicats que canvien el seu cromatisme cada dia, que amb l'ajuda d'aquest festival, il·lumina l'ànima de la seva gent i la de gent que la visita, com jo.

El programa

El TIFF 2018 ha tingut diferentes seccions, el PROGRAMA A COMPETICIÓ, FILMS DEL THE NORD, HORITZONS NORUECS, HORITZONS, HORITZON EST, EL MAR, RADICALITZATS, HISTÒRIES DE L'EST – MUSICALS SOCIALISTES, OVERDRIVE i una especial programació dedicada a NAOKO OGIGAMI i ASIF KAPADIA.
El TIFF ha ofert també algunes projeccions especials, i la tria dels crítics, SEMINARIS I ESDEVENIMENTS, i finalment, un espai molt característic, el més salvatge cinema a la fresca que jo hagi vist mai, el CINEMA D'HIVERN, projectat a temperatures entre -6 i -10 graus Celsius
He vist tot el PROGRAMA A COMPETICIÓ, les meves obligacions com a Jurat de la Federació Internacional de Cineclubs, i he vist altres films inclosos en la secció FILMS DEL NORD, alguns films del CINEMA d'HIVERN, i una gran experiència de cinema en la Catedral de l'Àrtic, un espectacular edifici que va ser la seu de la projecció-concert del film escandinau pioner "L'home que era" (Terge vigen) del 1917, un film mut basat en el poema del danès Henrik Ibsen. La projecció va ser acompanyada per música d'orgue tocada en directe per un músic vingut expressament dels Estats Units.
El PROGRAMA A COMPETICIÓ estava compost per 12 excel·lent films. Tots ells amb un interès social que posa el focus en la gent.
Tres documentals: AUSTERLITZ, de Sergei Loznitsa d'Alemanya, tracta de la memòria històrica nazi i com es mostrada als ciutadans interessats. EX LIBRIS – THE NEW YORK PUBLIC LIBRARY, de Frederick Wiseman dels Estats Units, tracta de la importància de la funció de les biblioteques públiques. PER FUGELLI – SISTE RESEPT, d'Erik Poppe, de Noruega, tracta del sentit de la vida i com és el camí d'algú que s'està morint i com ho afronta.

I nou llargmetratges: ANGELS WEAR WHITE, de Vivian Qu from China, tracta dels abusos sexuals a menors en una societat corrupta, LOVELESS d'Andrey Zvyagintsev, tracta de com els desitjos individuals d'una parella que s'està divorciant i les conseqüències dramàtiques a la vida del seu fill, ON THE OTHER SIDE, de Zrinko Ogresta fde Croàcia, tracta de les conseqüènces que té una guerra fraticida en una família la qual va haver d'abandonar el seu país, REINVENTING MARVIN, d'Anne Fontaine de France, tracta de com la pressió familiari social, les arts i els amics poden influenciar a un jove homosexual que vol viure la seva vida lliurement, SOLDIERS, STORY FROM FERENTARI, d'Ivana Mladenović de Romania, Sèrbia i Bèlgica, és un film sobre una relació homosexual no típica ni tòpica en un pobre i marginat ambient marginal, ESTIU DE 1993, de Carla Simon, de Catalunya, tracta de com una família gestiona el canvi de vida d'una nena èrfena amb amor i tendresa, THE GARDEN, de Sonja Maria Kröner, d'Alemanya, tracta de la vida d'estiu de tres famílies que comparteixen un jardí als anys setanta, THE GREAT BUDDHA+, de Huang Hsin-yao, de Taiwan, és un es mofa dels politics corruptes, una comèdia negra que acava sent una comèdia de solitaris i perdedors, WESTERN, de Valeska Grisebach, d'Alemanya, Bulgaria i Àustria, tracta de com es poden manegar les diferències d'una Europa fragmentada per crear noves relacions constructives.

Decisió del Jurat de la FICC al TIFF 2018
El Don Quijote Award és un premi de la IFFS – Federació internacional de Cineclubs que és atorgat en festivals seleccionats d'arreu del món.

El Jurat de la Federació Internacional de Cineclubs del Festival Internacional de Cinema de Tromsø 2018 està compost per Jennifer Britt Lundberg Hansen, del cineclub de Tromsø, Noruega, Kay Kroeger, del cineclub de St.Gallen, Suïssa, and jo, Joaquim Roqué, del Cinelclub dels Amics del cinema de la Vall de Ribes, de Ribes de Freser, Catalunya.

Anunciem el guanyador del Don Quijote Award. Aquest premi és atorgat als films que creuen en la utopia i mostren una altra perspectiva.

El film que hem triat mostra l'aparentment incompatible hisòria de dues persones que es troben i s'enamoren malgrat tot, busquen com sobreviure i trobar el seu lloc.

Com aquestes dues persones tiren endavant la seva relació personal en un film no tipic sobre l'homosexualitat en un ambient pobre i marginal, representat per una societat en contra del que és foraster i no familiar en un dels més empobrits barris de Bucarest, Romania.

El film ens porta per diferents emocions, el seu camí ens fa pensar i reflexionar sobre la condició humana, sobre l'amor, l'odi, les oportunitats de la vida, però finalment ens mostra que un món just i igualitari és difícil d'aconseguir.

Per aquestes raons, el guanyador del Don Quijote Award és per SOLDIERS, STORIES FROM FERENTARI, d'Ivana Mladenović.

(Més informació: http://tiff.no/en/program/2018/soldiers-stories-ferentari )

També, atorguem una MENCIÓ ESPECIAL, a un film amb unes molt bones interpretacions, bona cinematografia i un fort rerefons social a ESTIU DE 1993, de Carla Simón. Mostra com una família gestiona el canvia en la vida d'una nena òrfena amb molt amor i tendresa.

(Més informació: http://tiff.no/en/program/2018/summer-1993) Joaquim Roqué Paret
President del cineclub “Amics del cinema de la Vall de Ribes”