Per primera vegada en 37 anys, un vilafranquí arriba a la presidència de la Federació Catalana de Cineclubs. Què potenciaràs més al seu capdavant?
La Federació té reptes molt importants perquè els últims anys la presència dels cineclubs al territori ha augmentat, en gran part a causa de la crisi. Ara els cineclubs ja no són aquells grups de cinèfils que volen projectar l’última raresa, sinó que en moltes poblacions han substituït els cinemes comercials que han tancat. El darrer any, uns 80.000 espectadors van veure una pel·lícula en una pantalla d'un cineclub. Això vol dir que la força que ara mateix tenen els cineclubs és molt gran. Per això, des de la Federació lluitem per aconseguir un reconeixement institucional i popular que no tenim. Hem de millorar la visibilitat dels cineclubs, la Federació i també del públic perquè creiem que és especial i diferent del que va a la resta de sessions de cinema multisales.
Què s'entén per públic especial i diferent?
Tradicionalment els cineclubs han respost a una necessitat: la d'oferir cinema difícil de trobar a les pantalles comercials. Es tracta d'un públic que vol veure pel·lícules en versió original i que no es projecten en circuits comercials.
Quin és el paper que té la Federació Catalana de Cineclubs dins del sector?
És el d'agrupar la cinquantena de cineclubs que estan federats i que existeixen als territoris de parla catalana (Catalunya, Andorra, Illes Balears i Comunitat Valenciana). La Federació els assessora, aporta una estructura que un cineclub no es pot permetre, fa d'intermediari entre els cineclubs i les distribuïdores per aconseguir les pel·lícules, i ofereix formació per a educar nous públics, entre altres.
Després del tancament del cinema Bosc de Vilanova i la Geltrú, quina és la situació actual del cinema al Gran Penedès?
A nivell de sales, aquest any el Gran Penedès n’ha perdut 16 i això és un problema perquè el públic té menys oferta i menys oportunitats de veure pel·lícules en pantalla gran. És trist que es tanquin sales perquè no hem d'oblidar que el cinema es fa per veure'l en pantalla gran, no en un mòbil. En altres llocs també ha passat i han estat els cineclubs els que han omplert el buit que ha generat el tancament d'aquestes sales com a Vilanova i la Geltrú, Igualada o Vilafranca, en el cas de la Sala Zazie.
El sistema multisales s'ha vist afectat per la crisi perquè són molt difícils de mantenir i els empresaris només pensen en els resultats de taquilla. Per això, els cineclubs estan tenint més èxit a l'hora de gestionar les sales perquè la programació està pensada per als interessos del públic.
El setembre va fer un any que Cineclub Vilafranca i el Casal van decidir renovar la Sala 2 i batejar-la com a Sala Zazie. Quina ha estat la resposta del públic?
El públic ha respost molt bé aquesta iniciativa que ha suposat la digitalització de la sala perquè ens ha permès projectar les pel·lícules que toca quan toca a Vilafranca. Ara ens és més fàcil disposar de les còpies i això el públic ho agraeix.
El fet de ser un cineclub qui gestioni la Sala Zazie facilita les relacions amb l'altre cinema vilafranquí, el Kubrick?
Sí, perquè les dues sales de Vilafranca ens podem parlar de tu a tu amb un respecte mutu. Tot i que uns siguem un cineclub i Kubrick una empresa, tots estem al mateix vaixell i hem de remar plegats perquè l'acord i l'entesa entre les dues sales és positiu per nosaltres i, sobretot, per als espectadors.
A més de la programació de Cineclub Vilafranca i del Most Festival, però també has dirigit un curtmetratge. Quina és la faceta que més t'apassiona?
M'apassiona el cinema i tota feina que hi tingui relació. M'agrada molt programar perquè és com una mena de joc endevinar què agradarà al públic i si el teu gust personal coincideix amb la resta de públic. És un plaer quan programes una pel·lícula desconeguda i veus que no només s'omple la sala, sinó que queda gent fora. Quant a la faceta de realitzador, haig de dir que totes les persones que estimen el cinema sempre tenen i viuen amb el cuquet de dirigir. Llavors, només puc dir que no ho deixaré d'intentar.
Lídia Oñate
La Federació té reptes molt importants perquè els últims anys la presència dels cineclubs al territori ha augmentat, en gran part a causa de la crisi. Ara els cineclubs ja no són aquells grups de cinèfils que volen projectar l’última raresa, sinó que en moltes poblacions han substituït els cinemes comercials que han tancat. El darrer any, uns 80.000 espectadors van veure una pel·lícula en una pantalla d'un cineclub. Això vol dir que la força que ara mateix tenen els cineclubs és molt gran. Per això, des de la Federació lluitem per aconseguir un reconeixement institucional i popular que no tenim. Hem de millorar la visibilitat dels cineclubs, la Federació i també del públic perquè creiem que és especial i diferent del que va a la resta de sessions de cinema multisales.
Què s'entén per públic especial i diferent?
Tradicionalment els cineclubs han respost a una necessitat: la d'oferir cinema difícil de trobar a les pantalles comercials. Es tracta d'un públic que vol veure pel·lícules en versió original i que no es projecten en circuits comercials.
Quin és el paper que té la Federació Catalana de Cineclubs dins del sector?
És el d'agrupar la cinquantena de cineclubs que estan federats i que existeixen als territoris de parla catalana (Catalunya, Andorra, Illes Balears i Comunitat Valenciana). La Federació els assessora, aporta una estructura que un cineclub no es pot permetre, fa d'intermediari entre els cineclubs i les distribuïdores per aconseguir les pel·lícules, i ofereix formació per a educar nous públics, entre altres.
Després del tancament del cinema Bosc de Vilanova i la Geltrú, quina és la situació actual del cinema al Gran Penedès?
A nivell de sales, aquest any el Gran Penedès n’ha perdut 16 i això és un problema perquè el públic té menys oferta i menys oportunitats de veure pel·lícules en pantalla gran. És trist que es tanquin sales perquè no hem d'oblidar que el cinema es fa per veure'l en pantalla gran, no en un mòbil. En altres llocs també ha passat i han estat els cineclubs els que han omplert el buit que ha generat el tancament d'aquestes sales com a Vilanova i la Geltrú, Igualada o Vilafranca, en el cas de la Sala Zazie.
El sistema multisales s'ha vist afectat per la crisi perquè són molt difícils de mantenir i els empresaris només pensen en els resultats de taquilla. Per això, els cineclubs estan tenint més èxit a l'hora de gestionar les sales perquè la programació està pensada per als interessos del públic.
El setembre va fer un any que Cineclub Vilafranca i el Casal van decidir renovar la Sala 2 i batejar-la com a Sala Zazie. Quina ha estat la resposta del públic?
El públic ha respost molt bé aquesta iniciativa que ha suposat la digitalització de la sala perquè ens ha permès projectar les pel·lícules que toca quan toca a Vilafranca. Ara ens és més fàcil disposar de les còpies i això el públic ho agraeix.
El fet de ser un cineclub qui gestioni la Sala Zazie facilita les relacions amb l'altre cinema vilafranquí, el Kubrick?
Sí, perquè les dues sales de Vilafranca ens podem parlar de tu a tu amb un respecte mutu. Tot i que uns siguem un cineclub i Kubrick una empresa, tots estem al mateix vaixell i hem de remar plegats perquè l'acord i l'entesa entre les dues sales és positiu per nosaltres i, sobretot, per als espectadors.
A més de la programació de Cineclub Vilafranca i del Most Festival, però també has dirigit un curtmetratge. Quina és la faceta que més t'apassiona?
M'apassiona el cinema i tota feina que hi tingui relació. M'agrada molt programar perquè és com una mena de joc endevinar què agradarà al públic i si el teu gust personal coincideix amb la resta de públic. És un plaer quan programes una pel·lícula desconeguda i veus que no només s'omple la sala, sinó que queda gent fora. Quant a la faceta de realitzador, haig de dir que totes les persones que estimen el cinema sempre tenen i viuen amb el cuquet de dirigir. Llavors, només puc dir que no ho deixaré d'intentar.
Lídia Oñate
