PEL·LÍCULES DEL CATÀLEG
Les Barraques del delta de l'Ebre : els records d'una vivència
Direcció: Àlex Farnós Bel; guió i documentació: M. Carme Queralt Tomás ; realització: Santi Valldepérez [Sant Jaume d'Enveja] : Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja ; [Amposta] : Museu Comarcal del Montsià, DL 2009. 27 min.
El document és un retrat de la vida quotidiana a les barraques del delta de l'Ebre, en diferents moments del segle XX, fet a partir de les vivències viscudes i explicades en primera persona per una desena d'homes i dones de més de setanta anys, que hi van viure o les van construir. Hi apareixen la vida a les barraques dels pagesos de l'arrossar i a les dels pescadors d'aigua dolça i salada, l'ofici dels barraquers, els indrets on s'ubicaven, i els materials naturals amb els quals es construeixen encara avui.
Jocs tradicionals a Catalunya
Guió: Conxa Chalar, Toni Costes i Pere Lavega [2008] 31 min
El document mostra de forma didàctica com es juguen els jocs tradicionals següents: els patacons, els ossets, la xarranca, l'olla barrejada, la baldufa, el joc del nus, Sant Joan de les caramelles, el gat i el ratolí, l'un, dos, tres, pica paret, el bèlit i el marro.
Transhumants : una visió fronterera de dos pastors a principis del segle XXI
Elisabet Nadal Subirà, Marcelo Cugliari. Binaced – Durro 2005. 73 min.
El trasllat de centenars o milers de caps de bestiar des de la plana a la muntanya o viceversa és una activitat mil·lenària que continua vigent en l’actualitat. El documental ressegueix una d’aquestes rutes junt amb els seus protagonistes, amb una mirada propera que defuig qualsevol besllum de romanticisme o idealització. Amb tota la seva duresa, però també amb moments d’una gran bellesa plàstica i vivencial, antropòloga i pastor mantenen un intercanvi de punts de vista alhora curiós i enriquidor.
Plens de Patum
Direcció de Rosa Cerarols. Berga 2008. 31 min.
Documentats des del 1628, els “plens” deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Se’ls considera l'espectacle més gran de la Patum: quan s'apaguen els llums, comença la música i la plaça esdevé un infern pirotècnic amb mil fuets cremant alhora. Aquest documental ofereix la visió d’aquest quadre des de l’interior, començant amb la recollida de les fulles de vidalba amb què es guarneixen els diables, fins a l’esclat final.
La terra que no trepitgem
Direcció d’Adriana Salvat. Pla d’Urgell 2008. 27 min.
La construcció en tàpia fou general a Catalunya fins ben entrat el segle XVIII. Amb el pas del temps, però, va quedar relegada a determinades zones del país, particularment a determinades zones de l’interior. Aquest documental fa un repàs a l’immens llegat d’aquest tipus de construccions presents encara a la plana d’Urgell, alhora que documenta de forma desenfadada les tècniques de construcció amb tàpia que encara recorden els darrers tapiadors de la zona.
L’ofici de ganiveter
Recerca de Lluïsa Amenós , realització d’Andrés Antebi, fotografia d’Adrià Pujol i edició de María Romero. Caldes de Montbui 2006. 37 min.
Els documentals sobre oficis han sigut durant anys el producte audiovisual que més s’ha identificat amb l’expressió “cinema etnològic”. L’ofici de ganiveter s’inscriu dins d’aquesta tradició, tot i que només de fons, ja que la realització d’aquest audiovisual l’allunyen dels formats clàssics en la matèria. Sense explicacions, sense cap paraula que faci de mediació entre el protagonista i l’espectador, les imatges ressegueixen al detall tots els processos que acaben donant com a resultat un ganivet com els d’abans.
Anar a fer tenda : les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava.
Idea original i guió: Lurdes Boix. [L'Escala : Museu de l'Anxova i de la Sal, 2009] . 28 min
Documental sobre l'antiga tradició marinera que portava els pescadors de l'Escala a dispersar-se cada any per les cales de la Costa Brava durant els mesos d'estiu, per pescar i vendre la seva pesca als mercats locals. El document evoca i recull els últims testimonis d'aquesta singular tradició escalenca que va acabar amb l'inici del turisme de platja.
Los últims passadors. La fi dels barquers al Delta de l’Ebre
Oriol Gracià. 2010. 23 min
Repassa els darrers mesos de funcionament dels passos de barca del Delta entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, després de 150 anys d’història, creuant l’Ebre, primer amb llaüts i després amb barcasses. Un canvi provocat indirectament per la inauguració del pont Lo Passador, que uneix aquestes dues poblacions. Hi intervenen, entre d’altres, els darrers barquers o passadors, com també se’ls anomena.
Les Barraques del delta de l'Ebre : els records d'una vivència
Direcció: Àlex Farnós Bel; guió i documentació: M. Carme Queralt Tomás ; realització: Santi Valldepérez [Sant Jaume d'Enveja] : Ajuntament de Sant Jaume d'Enveja ; [Amposta] : Museu Comarcal del Montsià, DL 2009. 27 min.
El document és un retrat de la vida quotidiana a les barraques del delta de l'Ebre, en diferents moments del segle XX, fet a partir de les vivències viscudes i explicades en primera persona per una desena d'homes i dones de més de setanta anys, que hi van viure o les van construir. Hi apareixen la vida a les barraques dels pagesos de l'arrossar i a les dels pescadors d'aigua dolça i salada, l'ofici dels barraquers, els indrets on s'ubicaven, i els materials naturals amb els quals es construeixen encara avui.
Jocs tradicionals a Catalunya
Guió: Conxa Chalar, Toni Costes i Pere Lavega [2008] 31 min
El document mostra de forma didàctica com es juguen els jocs tradicionals següents: els patacons, els ossets, la xarranca, l'olla barrejada, la baldufa, el joc del nus, Sant Joan de les caramelles, el gat i el ratolí, l'un, dos, tres, pica paret, el bèlit i el marro.
Transhumants : una visió fronterera de dos pastors a principis del segle XXI
Elisabet Nadal Subirà, Marcelo Cugliari. Binaced – Durro 2005. 73 min.
El trasllat de centenars o milers de caps de bestiar des de la plana a la muntanya o viceversa és una activitat mil·lenària que continua vigent en l’actualitat. El documental ressegueix una d’aquestes rutes junt amb els seus protagonistes, amb una mirada propera que defuig qualsevol besllum de romanticisme o idealització. Amb tota la seva duresa, però també amb moments d’una gran bellesa plàstica i vivencial, antropòloga i pastor mantenen un intercanvi de punts de vista alhora curiós i enriquidor.
Plens de Patum
Direcció de Rosa Cerarols. Berga 2008. 31 min.
Documentats des del 1628, els “plens” deuen el seu nom al fet que van plens de foc. Se’ls considera l'espectacle més gran de la Patum: quan s'apaguen els llums, comença la música i la plaça esdevé un infern pirotècnic amb mil fuets cremant alhora. Aquest documental ofereix la visió d’aquest quadre des de l’interior, començant amb la recollida de les fulles de vidalba amb què es guarneixen els diables, fins a l’esclat final.
La terra que no trepitgem
Direcció d’Adriana Salvat. Pla d’Urgell 2008. 27 min.
La construcció en tàpia fou general a Catalunya fins ben entrat el segle XVIII. Amb el pas del temps, però, va quedar relegada a determinades zones del país, particularment a determinades zones de l’interior. Aquest documental fa un repàs a l’immens llegat d’aquest tipus de construccions presents encara a la plana d’Urgell, alhora que documenta de forma desenfadada les tècniques de construcció amb tàpia que encara recorden els darrers tapiadors de la zona.
L’ofici de ganiveter
Recerca de Lluïsa Amenós , realització d’Andrés Antebi, fotografia d’Adrià Pujol i edició de María Romero. Caldes de Montbui 2006. 37 min.
Els documentals sobre oficis han sigut durant anys el producte audiovisual que més s’ha identificat amb l’expressió “cinema etnològic”. L’ofici de ganiveter s’inscriu dins d’aquesta tradició, tot i que només de fons, ja que la realització d’aquest audiovisual l’allunyen dels formats clàssics en la matèria. Sense explicacions, sense cap paraula que faci de mediació entre el protagonista i l’espectador, les imatges ressegueixen al detall tots els processos que acaben donant com a resultat un ganivet com els d’abans.
Anar a fer tenda : les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava.
Idea original i guió: Lurdes Boix. [L'Escala : Museu de l'Anxova i de la Sal, 2009] . 28 min
Documental sobre l'antiga tradició marinera que portava els pescadors de l'Escala a dispersar-se cada any per les cales de la Costa Brava durant els mesos d'estiu, per pescar i vendre la seva pesca als mercats locals. El document evoca i recull els últims testimonis d'aquesta singular tradició escalenca que va acabar amb l'inici del turisme de platja.
Los últims passadors. La fi dels barquers al Delta de l’Ebre
Oriol Gracià. 2010. 23 min
Repassa els darrers mesos de funcionament dels passos de barca del Delta entre Deltebre i Sant Jaume d’Enveja, després de 150 anys d’història, creuant l’Ebre, primer amb llaüts i després amb barcasses. Un canvi provocat indirectament per la inauguració del pont Lo Passador, que uneix aquestes dues poblacions. Hi intervenen, entre d’altres, els darrers barquers o passadors, com també se’ls anomena.
