El fet d’haver d’analitzar una quantitat tan gran de treballs, tan concentrats i sense cap tipus de pausa, també recull en certa manera l’esperit de rapidesa i concisió que requerides a les bases del concurs. Sempre hi ha els tres o quatre que destaquen per sobre dels altres, però va caldre un segon visionat per prendre una decisió definitiva.
Volem destacar el gran encert de l’organització en triar l’objecte que calia que aparegués, com a mínim en una ocasió, al llarg del màxim dels dos minuts de curtmetratge dels que disposaven els participants. Es tractava d’una màscara blanca, com la que utilitzen els mims.
Va ser fascinant poder comprovar la diversitat i encert dels tractaments : alguns es van decantar cap al gènere (de terror, tipus “Scream” o com a eina per ocultar la identitat per un atracament), d’altres cap a un divertidíssim objecte “miraculós” i del desig, digne de formar part del catàleg més extens d’una teletienda de matinada, i d'altres per fer-ne una utilització més reflexiva o filosòfica parlant de la simbologia de l'objecte, dotant-lo d’una identitat física i real, o com a ocultació de defectes, pors, inquietuds... tot plegat interessantíssim.
Vam considerar que el premi havia d’anar més aviat cap a aquesta banda, la més reflexiva, i pròpia del cineclubisme. Un curt que generés debat més enllà de la projecció.
Creiem que el treball seleccionat, complia a la perfecció totes les premisses i l’esperit que es demana als participants: filmat íntegrament en un lloc emblemàtic del municipi (en aquest cas, el mercat), una presència, no ja accessòria, sinó central i exclusiva de l’objecte per crear el discurs del curtmetratge, apart d’una segona utilització com a suport complementari a nivell plàstic que reforçava el missatge, senzill i directe.
Estèticament, ens va agradar el format de pantalla partida a l’estil de “La soledad” de Jaime Rosales i el pla fix sostingut simultani, des del primer fins al darrer segon de metratge, simple i efectiu. La màscara està col·locada al rostre d’un nen i tot un seguit de persones anònimes la van decorant alhora que apareixen al·lusions individuals a diferents valors de la societat, alguns més objectivament positius i d’altres més subjectius. La justificació i idoneïtat del títol és absoluta : “MERCAT DE VALORS”. El missatge final interrogant a l’espectador potser és l’aspecte més discutible del curt, però no fa malbé un treball original, agut i digne del premi.
Els membres cineclubistes presents a la jornada volem agrair especialment el tracte exquisit dispensat pel amics del Cineclub 8 ½ de Cassà de la Selva. Al que encara no coneixeu la Mostra, no podem deixar de recomanar-vos ferventment que us hi desplaceu en properes edicions per poder gaudir d’una jornades de cinema festives, enriquidores, originals i, sobretot plenes d’il·lusió.
Volem destacar el gran encert de l’organització en triar l’objecte que calia que aparegués, com a mínim en una ocasió, al llarg del màxim dels dos minuts de curtmetratge dels que disposaven els participants. Es tractava d’una màscara blanca, com la que utilitzen els mims.
Va ser fascinant poder comprovar la diversitat i encert dels tractaments : alguns es van decantar cap al gènere (de terror, tipus “Scream” o com a eina per ocultar la identitat per un atracament), d’altres cap a un divertidíssim objecte “miraculós” i del desig, digne de formar part del catàleg més extens d’una teletienda de matinada, i d'altres per fer-ne una utilització més reflexiva o filosòfica parlant de la simbologia de l'objecte, dotant-lo d’una identitat física i real, o com a ocultació de defectes, pors, inquietuds... tot plegat interessantíssim.
Vam considerar que el premi havia d’anar més aviat cap a aquesta banda, la més reflexiva, i pròpia del cineclubisme. Un curt que generés debat més enllà de la projecció.
Creiem que el treball seleccionat, complia a la perfecció totes les premisses i l’esperit que es demana als participants: filmat íntegrament en un lloc emblemàtic del municipi (en aquest cas, el mercat), una presència, no ja accessòria, sinó central i exclusiva de l’objecte per crear el discurs del curtmetratge, apart d’una segona utilització com a suport complementari a nivell plàstic que reforçava el missatge, senzill i directe.
Estèticament, ens va agradar el format de pantalla partida a l’estil de “La soledad” de Jaime Rosales i el pla fix sostingut simultani, des del primer fins al darrer segon de metratge, simple i efectiu. La màscara està col·locada al rostre d’un nen i tot un seguit de persones anònimes la van decorant alhora que apareixen al·lusions individuals a diferents valors de la societat, alguns més objectivament positius i d’altres més subjectius. La justificació i idoneïtat del títol és absoluta : “MERCAT DE VALORS”. El missatge final interrogant a l’espectador potser és l’aspecte més discutible del curt, però no fa malbé un treball original, agut i digne del premi.
Els membres cineclubistes presents a la jornada volem agrair especialment el tracte exquisit dispensat pel amics del Cineclub 8 ½ de Cassà de la Selva. Al que encara no coneixeu la Mostra, no podem deixar de recomanar-vos ferventment que us hi desplaceu en properes edicions per poder gaudir d’una jornades de cinema festives, enriquidores, originals i, sobretot plenes d’il·lusió.
