L’objectiu de Molodist és descobrir talent entre joves directors. A la pràctica això esdevé en comptar al festival amb tres seccions per a debutants : «Primeres pel•lícules d’estudiants”, “ Primers curts”, “ Primers llargmetratges”. La millor pel•lícula de cadascuna serà guardonada a la seva categoria. Alhora, totes les pel•lícules en competició competeixen pel gran premi del total de la programació en competició.
Una de les coses que vaig poder observar va ser una gran tendència a la categoria “ Primers llargmetratges” que incloïa una àmplia representació de pel•lícules escandinaves i dominava també el tema de les relacions familiars. Aquesta temàtica que no és una novetat es va mostrar en el festival per nous camins des de la Islandesa “Volcano” fins a l’argentina “ Acacias” i la Suïssa “La petita habitación”. Totes tres van donar-me la impressió de que es genera cinema de qualitat, de petits detalls que acariciant el ventall d’emocions de forma tant imperceptible com real fan participar i gaudir a l'espectador de forma especial.
Per altra banda, també volia destacar que només una sola pel•lícula em va decepcionar enormement i fins i tot em va fer qüestionar com havia pogut ser seleccionat per la secció en competició. Es tracta de la pel•lícula “La terre outrage”, una ficció de la debutant directora Isrealí Michale Boganim que falla estrepitosament en el seu intent de mostrar la realitat soviètica després del desastre de Chernobyl. Contribueix en aquest sentit la carent interpretació de talent de l’actriu Olga Kurylengo. La tragèdia de Chernobyl mereix esperar fins a trobar una sensibilitat i una tractament cinematogràfic millor.
Respecte al programa fora de competició vaig trobar vàries seccions interessants com “German Wave”, “ Scandinavian Panoram”, “ French Connection”, •Eastern Express”, “New Russian Cinema”, o “Films Festivals” una oportunitat per veure les pel•lícules que han estat guardonades en altres Festivals Internacionals durant aquest any.
La pel•lícula que va obrir el festival a la cerimònia d’obertura va ser “ “Batalla de Varsovia 1920” del director Jerzy Hoffman i que suposava la primera pel•lícula en 3D de Polònia. La pel•lícula arribava al festival gairebé al mateix temps que la seva estrena mundial a Londres on va tenir una bona rebuda de la crítica britànica. No obstant, sota el meu parer no és una pel•lícula que recomanaria excepte per aquells que adoren els efectes especials i la projecció en 3D com a entreteniment. Es va comptar amb la pressència del director a la cerimònia d’apertura que també va donar una de les master class programades al festival.
Personalment he de dir que em va sorprendre l’elevat nivell de qüalitat de les pel•lícules que vam poder veure al festival, la qual cosa ens dona esperança i tranquil•litat respecte el bon cinema que arriba de les noves generacions. Per aquesta mateixa raó no va ser gens fàcil, per cap de nosaltres com a membres del jurat FICC, prendre la decisió d’escollir una guanyador entre les 61 pel•lícules en competició. Al mateix temps vaig gaudir molt amb el repte que tinguérem i de tot els aprenentatges adquirits del debat entre els companys. Finalment vam decidir donar el premi Don Quixot al curtmetratge “ Trim Hassb Og Ses” (The Prayer), de la directora danesa Emma Balcazar, pel sensible tractament de la relació existent entre els instints sexuals i els dogmes religiosos.
Al mateix temps també vam decidir donar dues mencions especials donat el gran nivell de qüalitat trobat ja comentat. Les mencions van ser per estudiants de direcció tot intentant preservar l’esperit del premi Don Quixot que serveix com a plataforma per la promoció de nous talents així com un suport per tal de facilitar la distribució de pel•lícules de nous directors.
La primera menció especial va ser per “Coral”, dirigida per Ignacio Chaneton d’Argentina, pel seu singular pensament artístic i pel seu especial tractament del llenguatge cinematogràfic que incloïa tots els sentits.
La segona menció especial va ser per “Factor Fellini”, dirigida pel jove estudiant Ucranià Myroslava Khorshum, que també participava al film com a actor principal, pel seu interessant tractament de les dificultats de la idiosincràsia artística.
M’agradaria també mencionar una de les especials actuacions que van tenir lloc durant el festival i de la que vaig gaudir enormement . Es tracta de la projecció de la pel•lícula recuperada del director alemany Eugen Illes anomenada “Mania”. La història d’una noia enamorada d'un jove compositor, interpretat per l’expressiva actriu de cinema mut Pola Negri. La projecció va ser acompanyada per un concert en directe interpretat per la Orquestra Leopoldium de Wroclalw, que va aconseguir crear l’atomòsfera que la pel•lícula tenia quan va ser estrenada al 1918. Va ser un autèntic regal tenir l’oportunitat de poder viatjar un segle endarrere i sentir el cinema tal com era als seus inicis.
No voldria acabar sense mencionar l’entrenyable equip de coordinació dels convidats al festival que van fer possible que tinguéssim una estada tan agradable així com poder gaudir de la meravellosa ciutat de Kiev que vaig tenir l’oportunitat de descobrir durant els dies del Festival.
Una de les coses que vaig poder observar va ser una gran tendència a la categoria “ Primers llargmetratges” que incloïa una àmplia representació de pel•lícules escandinaves i dominava també el tema de les relacions familiars. Aquesta temàtica que no és una novetat es va mostrar en el festival per nous camins des de la Islandesa “Volcano” fins a l’argentina “ Acacias” i la Suïssa “La petita habitación”. Totes tres van donar-me la impressió de que es genera cinema de qualitat, de petits detalls que acariciant el ventall d’emocions de forma tant imperceptible com real fan participar i gaudir a l'espectador de forma especial.
Per altra banda, també volia destacar que només una sola pel•lícula em va decepcionar enormement i fins i tot em va fer qüestionar com havia pogut ser seleccionat per la secció en competició. Es tracta de la pel•lícula “La terre outrage”, una ficció de la debutant directora Isrealí Michale Boganim que falla estrepitosament en el seu intent de mostrar la realitat soviètica després del desastre de Chernobyl. Contribueix en aquest sentit la carent interpretació de talent de l’actriu Olga Kurylengo. La tragèdia de Chernobyl mereix esperar fins a trobar una sensibilitat i una tractament cinematogràfic millor.
Respecte al programa fora de competició vaig trobar vàries seccions interessants com “German Wave”, “ Scandinavian Panoram”, “ French Connection”, •Eastern Express”, “New Russian Cinema”, o “Films Festivals” una oportunitat per veure les pel•lícules que han estat guardonades en altres Festivals Internacionals durant aquest any.
La pel•lícula que va obrir el festival a la cerimònia d’obertura va ser “ “Batalla de Varsovia 1920” del director Jerzy Hoffman i que suposava la primera pel•lícula en 3D de Polònia. La pel•lícula arribava al festival gairebé al mateix temps que la seva estrena mundial a Londres on va tenir una bona rebuda de la crítica britànica. No obstant, sota el meu parer no és una pel•lícula que recomanaria excepte per aquells que adoren els efectes especials i la projecció en 3D com a entreteniment. Es va comptar amb la pressència del director a la cerimònia d’apertura que també va donar una de les master class programades al festival.
Personalment he de dir que em va sorprendre l’elevat nivell de qüalitat de les pel•lícules que vam poder veure al festival, la qual cosa ens dona esperança i tranquil•litat respecte el bon cinema que arriba de les noves generacions. Per aquesta mateixa raó no va ser gens fàcil, per cap de nosaltres com a membres del jurat FICC, prendre la decisió d’escollir una guanyador entre les 61 pel•lícules en competició. Al mateix temps vaig gaudir molt amb el repte que tinguérem i de tot els aprenentatges adquirits del debat entre els companys. Finalment vam decidir donar el premi Don Quixot al curtmetratge “ Trim Hassb Og Ses” (The Prayer), de la directora danesa Emma Balcazar, pel sensible tractament de la relació existent entre els instints sexuals i els dogmes religiosos.
Al mateix temps també vam decidir donar dues mencions especials donat el gran nivell de qüalitat trobat ja comentat. Les mencions van ser per estudiants de direcció tot intentant preservar l’esperit del premi Don Quixot que serveix com a plataforma per la promoció de nous talents així com un suport per tal de facilitar la distribució de pel•lícules de nous directors.
La primera menció especial va ser per “Coral”, dirigida per Ignacio Chaneton d’Argentina, pel seu singular pensament artístic i pel seu especial tractament del llenguatge cinematogràfic que incloïa tots els sentits.
La segona menció especial va ser per “Factor Fellini”, dirigida pel jove estudiant Ucranià Myroslava Khorshum, que també participava al film com a actor principal, pel seu interessant tractament de les dificultats de la idiosincràsia artística.
M’agradaria també mencionar una de les especials actuacions que van tenir lloc durant el festival i de la que vaig gaudir enormement . Es tracta de la projecció de la pel•lícula recuperada del director alemany Eugen Illes anomenada “Mania”. La història d’una noia enamorada d'un jove compositor, interpretat per l’expressiva actriu de cinema mut Pola Negri. La projecció va ser acompanyada per un concert en directe interpretat per la Orquestra Leopoldium de Wroclalw, que va aconseguir crear l’atomòsfera que la pel•lícula tenia quan va ser estrenada al 1918. Va ser un autèntic regal tenir l’oportunitat de poder viatjar un segle endarrere i sentir el cinema tal com era als seus inicis.
No voldria acabar sense mencionar l’entrenyable equip de coordinació dels convidats al festival que van fer possible que tinguéssim una estada tan agradable així com poder gaudir de la meravellosa ciutat de Kiev que vaig tenir l’oportunitat de descobrir durant els dies del Festival.
