Federació catalana de cineclubs
Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions
Federació Catalana de Cineclubs :: Notícies
Divendres 24 Juliol 2020
L'Ajuntament de Reus ha atorgat al Cineclub del Centre de Lectura de Reus una menció honorífica municipal «en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva important tasca compromesa amb el món del cinema independent a Reus. Moltes felicitats!!! Més de 50 anys cineclubejant!!! #NosaltresSomElPúblic
Diumenge 19 Juliol 2020
Amb motiu del Dia de l'associacionisme cultural català, el DASC, un grup de cineclubs van realitzar unba sèrie de videos de presentació. Us els deixem en aquesta compilació.
Dilluns 6 Juliol 2020
L’Acadèmia del Cinema Català incorporarà el pròxim 16 de juliol sis nous Membres d’Honor. Entre ells el nostre ex president i Soci d'Honor, en Josep Maria López Llaví.Josep Maria López Llaví (Barcelona, 1941) ha tingut una intensa trajectòria en el camp polític i en defensa de la cultura i la llengua catalanes, combinada amb la seva activitat en l’àmbit del cinema. Crític i comentarista cinematogràfic a Serra d'Or, Destino, l'Avui, El Temps i Diari d'Andorra, president de la Federació Catalana de Cineclubs i membre del Consell Consultiu de Plataforma per la Llengua, on ha treballat per promoure el català al cinema i com a eina de cohesió social.
Va ser president de la nostra entitat a principi dels anys 90 i va ser membre de la Junta Directiva fins a fa molt poc temps. I per tant, molt vinculat a la vida associativa de la federació on sempre va aportar des de la seva experiència cinèfila i la seva militància associativa. La seva feina a la federació va ser cabdal en la inclusió de la FCC en el sí de la Federació internacional de cineclubs. L'any 1991 va organitzar la reunió a Barcelona de la Confederación de cineclubs del Estado Español. Al 2003 va ser nomenat Soci d'Honor de la FCC en els 25 anys de l'entitat.
En motiu del nostre 40 aniversari li vam fer saquesta entrevista per l'exposició a la Filmoteca de Catalunya
Divendres 3 Juliol 2020
CATÀLEG 2020 - 2022
FilmoXarxa és una iniciativa que es posa en marxa per ajudar a distribuir per tota la geografia catalana un seguit de films subtitulats en català i que fins ara no han trobat acollida dins dels circuits comercials habituals. És un projecte de Filmoteca de Catalunya
El catàleg de la FilmoXarxa consta entre d'altres de pel·lícules que han estat presentades a festivals prestigiosos. En aquest nou catàleg s'han diversificat els gèneres i temes, buscant arribar a un públic més divers i encara que continua tenint cabuda filmografies ja consolidades a les nostres pantalles, com la francesa o la italiana, també es troben d'altres menys habituals com la xipriota, la búlgara o la portuguesa. Aquest catàleg també proposa pel·lícules catalanes i documentals de contingut social o films que pertanyen a l’arxiu de la Filmoteca i que ens permeten descobrir el patrimoni cinematogràfic català.
FilmoXarxa és una iniciativa que es posa en marxa per ajudar a distribuir per tota la geografia catalana un seguit de films subtitulats en català i que fins ara no han trobat acollida dins dels circuits comercials habituals. És un projecte de Filmoteca de Catalunya
El catàleg de la FilmoXarxa consta entre d'altres de pel·lícules que han estat presentades a festivals prestigiosos. En aquest nou catàleg s'han diversificat els gèneres i temes, buscant arribar a un públic més divers i encara que continua tenint cabuda filmografies ja consolidades a les nostres pantalles, com la francesa o la italiana, també es troben d'altres menys habituals com la xipriota, la búlgara o la portuguesa. Aquest catàleg també proposa pel·lícules catalanes i documentals de contingut social o films que pertanyen a l’arxiu de la Filmoteca i que ens permeten descobrir el patrimoni cinematogràfic català.
Divendres 26 Juny 2020
En Joan Miquel Gual @joanomada, escriu aquest article sobre la potència i dinamisme del cineclubisme a La Directa
En molts municipis de parla catalana ja no queden sales de cinema. En alguns d’ells, aquest servei ha passat a ser desenvolupat pels cineclubs, entitats de base en què, paradoxalment, les espectadores són tan protagonistes com les estrelles de la pantalla. Ho són perquè preserven una manera de mirar i gaudir el cinema, comunitària, que les plataformes digitals fan que cada cop sigui menys habitual. I ho són perquè programen de forma autogestionada el consum audiovisual, al marge dels designis de la indústria de la distribució, i perquè reivindiquen el cinema com a mitjà de debat, formació i dinamització cultural, i, en definitiva, perquè els resulta essencial trobar-se per compartir experiències davant la gran pantalla.
Podeu llegir l'article sencer aquí
En molts municipis de parla catalana ja no queden sales de cinema. En alguns d’ells, aquest servei ha passat a ser desenvolupat pels cineclubs, entitats de base en què, paradoxalment, les espectadores són tan protagonistes com les estrelles de la pantalla. Ho són perquè preserven una manera de mirar i gaudir el cinema, comunitària, que les plataformes digitals fan que cada cop sigui menys habitual. I ho són perquè programen de forma autogestionada el consum audiovisual, al marge dels designis de la indústria de la distribució, i perquè reivindiquen el cinema com a mitjà de debat, formació i dinamització cultural, i, en definitiva, perquè els resulta essencial trobar-se per compartir experiències davant la gran pantalla.
Podeu llegir l'article sencer aquí
