Federació catalana de cineclubs
Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions
Federació Catalana de Cineclubs :: Notícies
Dijous 21 Juliol 2016
El Galway Film Fleadh, la festa de la creativitat cinematogràfica irlandesa
El Galway Film Fleadh és un festival que ha arribat a la seva 28a edició. La República d’Irlanda té diversos festivals, però cap com el Fleadh, que és popularment anomenat com el “Fla”, tal i com es pronuncia en irlandès. Fleadh significa festa en llengua gaèlica. El Fleadh és un certamen conté els elements que qualsevol festival gran de primer ordre: seccions diverses, espais per la industria cinematogràfica, un públic nombrós, estrenes mundials, directors reconeguts...
Tanmateix té una cosa que el fa diferent als altres: la simbiosi entre creadors i espectadors, una atmosfera de proximitat entre públic i cineastes que no és comú ens els festivals d’arreu del món. Poso diversos d’exemples; els que han set espectadors en alguna edició acaben sent creadors en una altra més que en cap altra lloc; els protagonistes dels films que s’exhibeixen, no només directors o productors, moltes vegades es troben asseguts en els mateixos seients al costat del públic –això pot ser lògic en qualsevol festival perquè assisteixen a l’estrena- però a diferència d’altres certàmens, aquests “protagonistes” assisteixen a altres projeccions o esdeveniments del Festival on el públic també hi pot accedir, com a espectadors habituals, i no només venen a veure les seves obres, com sol ser cada cop més habitual en els nous cineastes i en altres certàmens; al Fleadh és molt natural i accessible poder establir diàlegs amb els creadors; i finalment, la presència d’estudiants de cinema o persones que tenen el cuquet del setè art al cos és molt habitual al Fleadh.
El Galway Film Fleadh, centra el seu esforç en difondre el cinema irlandès, en els seus diferents gèneres i formats i promocionar la industria i per sobre de tot, la creativitat irlandesa.
El que dóna aquest caràcter proper i directe del Fleadh, és segurament la manera de ser del poble irlandès; gent amable, sense artificis i que es mostren tal i com són, siguin gent del carrer, espectadors o cineastes.
He tingut la sort d’assistir com a jurat del Premi Quijote dues vegades en aquest certamen, convidat per Access Cinema, l’entitat que fa arribar el millor cinema arreu del país, per Federació internacional de cineclubs, al ser la Federació catalana de cineclubs una entitat adherida i pel mateix Festival. I poques vegades és té aquesta oportunitat com a cineclubista de repetir com a jurat d’un mateix certamen, però aquest fet m’ha servit per poder comprovar que el Fleadh és realment un festival diferent. En aquesta edició he visionat més films que mai, 38 peces en dos dies i mig. De tot el que vist, no he trobat cap film que no tingués alguna cosa d’interessant que em fes aturar la mirada i el pensament un moment. No importa el pressupost o el gènere. Tots els films han tingut quelcom interessant. Grans guions, molt d’humor, ginys a l’espectador, bona factura, gran treball d’art, bona fotografia... I en general, moltes dosis de creativitat al marge del pressupost del film.
Això m’ha sorprès molt gratament. I m’he preguntat com és que tot té nivell? Per què?
Irlanda té una industria molt ben connectada, a cavall d’Estats Units i Regne Unit. Amb un mercat ampli, on els seus films de bandera arriben lluny. El Fleadh és també un festival qualificador per alguna de les categories dels Òscars de Hollywood, i sovint, films irlandesos tenen molta repercussió internacional, la recent Brooklyn, n’és un exemple. Però també curts i animacions que arriben als Òscars sovint.
L’aspecte però que dóna aquest punt de qualitat als films irlandesos és, segons el meu punt de vista, la frescor i autenticitat a les seves produccions. Els films reprodueixen molt bé la seva societat, no tenen artificis, ni les pretensions que massa sovint veiem en altres cinematografies. Són films amb missatges directes que toquen la fibra de l’espectador perquè hi empatitzen directament. Com la comèdia The young offenders, estrenada en première al Fleadh, del director Peter Foot i interpretada pels joves Chris Walley i Alex Murphy, o els curtmetratges de ficció Madam Black, Starz, Fingerprints, The Captors, Gridlock, o els curtmetratges documentals Mama Hen, Gasper, Gone Viral i From ash, per citar-ne alguns dels molts que en aquesta edició ho compleixen.
Igualment passa en la secció de la qual he format part del jurat del Premi Don Quijote, la secció de curtmetratges d’animació. Molts dels films a competició han empatizat amb el públic amb històries que els toquen de prop, tant emocionalment com per la historia que expliquen. El jurat format per Michael Ryan, Silwya Hamerska i jo mateix, en Joaquim Roqué hem atorgat el Premi Don Quijote al film Second to None de Vincent Gallaguer, una ingeniosa i divertida pel·lícula rodada en stopmotion que jugant amb unes impredictives conseqüències d’intents d’assassinat, Second None és una grata sorpresa plaent pel públic. Una comèdia negre sobre els que queden segons en una competició. El jurat també ha atorgat una menció al film Define Intervention, una surrealista, irreverent i història molt divertida de la fe com a recurs natural. Explica la història d’un home que té un cara a cara amb Déu. Aquest film mordaç sorprèn al jurat internacional del premi Don Quijote pel rerefons dels afers en que s’ha vist immersa els estaments religiosos catòlics d’Irlanda en els darrers anys.
El conjunt de peces de la secció d’animació han conjugat films que són els treballs de joves animadors de les escoles d’animació irlandeses amb produccions professionals de primer nivell com són The lost letter, de Kealan O’Rourke i amb narració de Kate Winslet, que per la seva excel·lent factura ha estat guanyadora del Premi a la millor seqüència d’animació atorgat pel Galway Film Fleadh.
El jurat cineclubista ha coindidit amb el premi del jurat del Galway Film Fleadh amb Second to none, guanyadora del Premi James Jordan a la millor animació i prequalificada per als Òscar 2017 en la categoria de curt d’animació.
L’experiència com a jurat cineclubista ha estat excel·lent, al marge d’assistir com a espectador d’excepció a una finestra del cinema irlandès, el fet de poder intercanviar converses cinematogràfiques entre cineclubistes internacionals, on es posen en comú interessos i es contrasten les experiències del moviment cineclubista arreu d’Europa i poder assistir als espais, com el Rowing Club, on els creadors, cineastes, públic i jurats poden dialogar en un ambient distès a la riba del riu Corrib, fa que l’experiència global sigui molt satisfactòria i plenament recomanable per qualsevol aficionat al cinema. Tenir a Jim Sheridan sentint música irlandesa al costat teu mentre beus una Guinness és una fotografia que la memòria reté inevitablement per sempre més. Això és el Fleadh.
El Galway Film Fleadh és un festival que ha arribat a la seva 28a edició. La República d’Irlanda té diversos festivals, però cap com el Fleadh, que és popularment anomenat com el “Fla”, tal i com es pronuncia en irlandès. Fleadh significa festa en llengua gaèlica. El Fleadh és un certamen conté els elements que qualsevol festival gran de primer ordre: seccions diverses, espais per la industria cinematogràfica, un públic nombrós, estrenes mundials, directors reconeguts... Tanmateix té una cosa que el fa diferent als altres: la simbiosi entre creadors i espectadors, una atmosfera de proximitat entre públic i cineastes que no és comú ens els festivals d’arreu del món. Poso diversos d’exemples; els que han set espectadors en alguna edició acaben sent creadors en una altra més que en cap altra lloc; els protagonistes dels films que s’exhibeixen, no només directors o productors, moltes vegades es troben asseguts en els mateixos seients al costat del públic –això pot ser lògic en qualsevol festival perquè assisteixen a l’estrena- però a diferència d’altres certàmens, aquests “protagonistes” assisteixen a altres projeccions o esdeveniments del Festival on el públic també hi pot accedir, com a espectadors habituals, i no només venen a veure les seves obres, com sol ser cada cop més habitual en els nous cineastes i en altres certàmens; al Fleadh és molt natural i accessible poder establir diàlegs amb els creadors; i finalment, la presència d’estudiants de cinema o persones que tenen el cuquet del setè art al cos és molt habitual al Fleadh.
El Galway Film Fleadh, centra el seu esforç en difondre el cinema irlandès, en els seus diferents gèneres i formats i promocionar la industria i per sobre de tot, la creativitat irlandesa.
El que dóna aquest caràcter proper i directe del Fleadh, és segurament la manera de ser del poble irlandès; gent amable, sense artificis i que es mostren tal i com són, siguin gent del carrer, espectadors o cineastes.
He tingut la sort d’assistir com a jurat del Premi Quijote dues vegades en aquest certamen, convidat per Access Cinema, l’entitat que fa arribar el millor cinema arreu del país, per Federació internacional de cineclubs, al ser la Federació catalana de cineclubs una entitat adherida i pel mateix Festival. I poques vegades és té aquesta oportunitat com a cineclubista de repetir com a jurat d’un mateix certamen, però aquest fet m’ha servit per poder comprovar que el Fleadh és realment un festival diferent. En aquesta edició he visionat més films que mai, 38 peces en dos dies i mig. De tot el que vist, no he trobat cap film que no tingués alguna cosa d’interessant que em fes aturar la mirada i el pensament un moment. No importa el pressupost o el gènere. Tots els films han tingut quelcom interessant. Grans guions, molt d’humor, ginys a l’espectador, bona factura, gran treball d’art, bona fotografia... I en general, moltes dosis de creativitat al marge del pressupost del film.
Això m’ha sorprès molt gratament. I m’he preguntat com és que tot té nivell? Per què? Irlanda té una industria molt ben connectada, a cavall d’Estats Units i Regne Unit. Amb un mercat ampli, on els seus films de bandera arriben lluny. El Fleadh és també un festival qualificador per alguna de les categories dels Òscars de Hollywood, i sovint, films irlandesos tenen molta repercussió internacional, la recent Brooklyn, n’és un exemple. Però també curts i animacions que arriben als Òscars sovint.
L’aspecte però que dóna aquest punt de qualitat als films irlandesos és, segons el meu punt de vista, la frescor i autenticitat a les seves produccions. Els films reprodueixen molt bé la seva societat, no tenen artificis, ni les pretensions que massa sovint veiem en altres cinematografies. Són films amb missatges directes que toquen la fibra de l’espectador perquè hi empatitzen directament. Com la comèdia The young offenders, estrenada en première al Fleadh, del director Peter Foot i interpretada pels joves Chris Walley i Alex Murphy, o els curtmetratges de ficció Madam Black, Starz, Fingerprints, The Captors, Gridlock, o els curtmetratges documentals Mama Hen, Gasper, Gone Viral i From ash, per citar-ne alguns dels molts que en aquesta edició ho compleixen.
Igualment passa en la secció de la qual he format part del jurat del Premi Don Quijote, la secció de curtmetratges d’animació. Molts dels films a competició han empatizat amb el públic amb històries que els toquen de prop, tant emocionalment com per la historia que expliquen. El jurat format per Michael Ryan, Silwya Hamerska i jo mateix, en Joaquim Roqué hem atorgat el Premi Don Quijote al film Second to None de Vincent Gallaguer, una ingeniosa i divertida pel·lícula rodada en stopmotion que jugant amb unes impredictives conseqüències d’intents d’assassinat, Second None és una grata sorpresa plaent pel públic. Una comèdia negre sobre els que queden segons en una competició. El jurat també ha atorgat una menció al film Define Intervention, una surrealista, irreverent i història molt divertida de la fe com a recurs natural. Explica la història d’un home que té un cara a cara amb Déu. Aquest film mordaç sorprèn al jurat internacional del premi Don Quijote pel rerefons dels afers en que s’ha vist immersa els estaments religiosos catòlics d’Irlanda en els darrers anys.
El conjunt de peces de la secció d’animació han conjugat films que són els treballs de joves animadors de les escoles d’animació irlandeses amb produccions professionals de primer nivell com són The lost letter, de Kealan O’Rourke i amb narració de Kate Winslet, que per la seva excel·lent factura ha estat guanyadora del Premi a la millor seqüència d’animació atorgat pel Galway Film Fleadh.
El jurat cineclubista ha coindidit amb el premi del jurat del Galway Film Fleadh amb Second to none, guanyadora del Premi James Jordan a la millor animació i prequalificada per als Òscar 2017 en la categoria de curt d’animació.
L’experiència com a jurat cineclubista ha estat excel·lent, al marge d’assistir com a espectador d’excepció a una finestra del cinema irlandès, el fet de poder intercanviar converses cinematogràfiques entre cineclubistes internacionals, on es posen en comú interessos i es contrasten les experiències del moviment cineclubista arreu d’Europa i poder assistir als espais, com el Rowing Club, on els creadors, cineastes, públic i jurats poden dialogar en un ambient distès a la riba del riu Corrib, fa que l’experiència global sigui molt satisfactòria i plenament recomanable per qualsevol aficionat al cinema. Tenir a Jim Sheridan sentint música irlandesa al costat teu mentre beus una Guinness és una fotografia que la memòria reté inevitablement per sempre més. Això és el Fleadh.Joaquim Roqué Paret
Membre del cineclub dels Amics del Cinema de la Vall de Ribes
Dilluns 18 Juliol 2016
Aviat més info amb les activitats. Anoteu les dates a l'agenda!!!
Dimecres 6 Juliol 2016
Els cineclubs catalans representen a comarques pràcticament l’única opció per veure cinema d’autor i en VOS. El seu dinamisme i oferta heterogènia passa per projectar cinema inèdit, curtmetratges, documentals, retrospectives, cinema familiar... Durant la setmana del 6 al 11 de Setembre 2016 tindrem un tast de la programació dels cineclubs a la Filmoteca de Catalunya. Les comarques arriben a Barcelona! Els films són representatius de les programacions cineclubistes així com dels projectes i iniciatives ofertades des de la Federació catalana de cineclubs.
Dimarts 6/9/2016
Sala Laya Films. 18,30h
Film proposat pel Cineclub de l'Associació Cultural de Granollers + Lliurament dels premis Jose Maria Nunes del cineclubisme català
"AIGUA FERMA"
Catalunya. Documental, 35 min. 2016. VOC. Arxiu Digital. Arxiu Guanyador de la Beca "Vist per..." organitzada pel cineclub AC Granollers
Amb la presència de la realitzadora Núria Nia i en Lambert Botey del Cineclub AC Granollers
Direcció i guió: Núria Nia. Direcció de Fotografia: Albert Badia. So directe: Javier R. Cortés, Caro Sanabria. Disseny sonor: Enrique G. Bermejo. Muntatge: Núria Nia. Música Original: Carlos Rojo
Un grup d’avis es reuneix anualment en un balneari fundat en temps dels romans. A través de la Blasa ens endinsem en un ambient fora d'època on es teixiran noves relacions entre la gent gran: als vapors i les aigües termals es tractaran temes com la por a la soledat, la dependència i la lluita contra el temps, sempre amb l’humor característic de la gent gran.
PREMIS JOSE MARIA NUNES DEL CINECLUBISME CATALÀ
Es lliuraran tres premis: Al Fet cineclubista 2015, a la millor pel·lícula catalana del 2015 i a una persona/institució que hagi tingut relació amb la Federació catalana de cineclubs i els cineclubs de Catalunya
Dimecres 7/9/2016
Sala Laya Films. 18,30h
"NO ESTAMOS SOLOS"
Film proposat pel Club Cinema Castellar de castellar del Vallès
Espanya. Documental. 78 min. 2015. VOE. DCP. Festival de San Sebastian
Amb la presència del seu realitzador Pere Joan Ventura i un membre del Club Cinema Castellar
DIRECCIÓ: Pere Joan Ventura; GUIÓ: Pere Joan Ventura; PRODUCCIÓ: ASUNTOS Y CUESTIONES VARIAS, S.L. i PERE PORTABELLA - FILMS 59. FOTOGRAFÍA Alberto Molina; MONTAJE Anastasi Rinos. MÚSICA Miguel Ángel Ariza. INTÈRPRETS: La Solfónica, Las Comadres de Gijón, Tren de la Libertad, Flo 6x8, PAH, vecinos del Cabañal, Iaioflautas, mareas ciudadanas.
Per què milers i milers de ciutadans van decidir prendre els carrers i places de tot Espanya per expressar la seva indignació davant les retallades, les privatitzacions , els desnonaments i la corrupció política ? La pel·lícula retrata la força i la imaginació dels moviments socials per denunciar la degradació de la democràcia. Una etapa de rebel·lió espontània, de participació de la societat civil, que marcarà , sens dubte, el futur de la vida política al nostre país.
Dijous 8/9/2016
Sala Laya Films. 18,30h
Sessió proposada pel Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes. La selecció forma part del seu festival Gollut. DCP
SELECCIÓ FESTIVAL GOLLUT
Amb la presència d'un representant dels Cineclub dels Amics del cinema de la Vall de Ribes
WALLS. Premi Miquel Porter i Moix. Curt de ficció. Durada: 10’ 46’’
A2042. Premi Gollut al Millor Curt de Ficció. Durada: 1’ 29’
ESPÉS. Premi Gollut al Millor Curt documental. Durada: 10’ 46’’
CAN RICART O LA BATALLA CONTRA EL OLVIDO. Premi Gollut al millor reportatge de fotoperiodisme. Durada: 1’ 30’’
HABITAR LA UTOPIA. Premi Gollut al Millor documental. Durada: 1h 9’
Divendres 9/9/2016
Sala Laya Films. 19,00h
Film proposat pel Cineclub Manresa
"PACIENTE"
Colòmbia. Documental. 70 min. 2015. VOE. DCP. Festivals: IDFA2015, FICCI56, Cinelatino Toulouse, Fest. de Guadalajara, Latino filmfest, Docs BCN...
Amb la presència del seu director Jorge Caballero i d'un membre del Cineclub Manresa
NUBIA MARTÍNEZ / LEIDY JOHANA ORTEGÓN. Director JORGE CABALLERO; Investigació i Guió CAROL ANN FIGUEROA; Productor general JORGE CABALLERO; Gerent de producció ROSA MERCEDES RAMOS; Productores de camp CAROL ANN FIGUEROA / ALEJANDRA OSPINA / ÁNGELA GARCÍA FERRIZ; Productor associat: GUSTAVO LEÓN; Fotografia i càmera LUKAS JARAMILLO; So ALEJANDRO MOLANO; Edició IVAN GUARNIZO / JORGE CABALLERO; Assessoria de muntatge LEÓN SIMINIANI.
PACIENTE és la paraula que ens defineix quan hem de seguir indicacions mèdiques o hem de mantenir la calma mentre esperem . A Colòmbia, país el inclement sistema de salut obliga els seus usuaris a enfrontar absurds obstacles burocràtics per accedir als seus serveis, PACIENTE no és només qui pateix la malaltia i espera superar-la, sinó també qui s'encarrega de cuidar-lo i lluitar diàriament contra el sistema per garantir que el seu ésser estimat rebi tot el necessari. PACIENTE és Nubia , una mare cap de llar que malgrat conviure amb l'angoixa de perdre la seva filla per compte d'un agressiu càncer, aconsegueix travessar amb admirable fermesa i convicció els laberíntics processos del sistema de salut del qual depèn la vida de la seva filla .
Dissabte 10/9/2016
Sala Laya Films. 19,00h
Film proposat pel Cineclub Vilafranca.
"BAROLO BOYS. STORIA DE UNA REVOLUZIONE"
Itàlia. Documental. 64 min. 2014. VOSE. BLU-RAY. Premi del Jurat i Premi projecció internacional al MOST 2015
Amb la presència d'un membre del Cineclub Vilafranca
Direcció: Paolo Casalis, Tiziano Gaia. Producció: Alberto Cravero. So: Giacomo Piumatti. Música: Giorgio Boffa
Un relat engrescador sobre la revolució col·lectiva d’un grup de joves vinaters italians que, amb orgull i passió, passen de l’autoproducció a consolidar els vins de Barolo, una denominació d’origen admirada arreu del món.
Des de la regió italiana de Langhe fins a conquerir el món: la història d’una revolució plena d’il·lusió, empenta, bogeria, llums, ombres i, sobretot, amistat i amor pel vi. L’aventura dels Barolo Boys encara ens fa creure en les bones històries.
Diumenge 11/9/2016
Sala Chomon. 19,00h
Film proposat pel Cineclub Igualada
"A LA PUTA STRASSE. 2º ACTO"
Catalunya. Documental. 70 min. 2015. VOE. BLU-RAY. Candidat als Premis Gaudí 2016 com a millor pel·lícula documental
Amb la presència de la realitzadora Anna Cervera, el productor Santi Errando Mariscal, el músic trobador, Quico Palomar i de Joan Fitó del Cineclub Igualada.
Direcció: Anna Cervera; Producció Executiva: Santi Errando Mariscal; Àngela Bosch i Anna Cervera; Productora: De Verité Produccions, SL; Muntatge: Eduard Miró; Edició de so: Hamid El H’mimdi Martin; Director de fotografia: Gerardo García
A la puta strasse. 2º Acto és un retrat del teixit social, creatiu i artístic del barri Gòtic actual, herència del moviment underground dels anys 80 i 90, que ha quedat diluït arrel de la desaparició del bar “2º Acto”, un del últims reductes d’espai de llibertat. Un cau amagat on, durant dècades s’han generat tota mena de situacions i s’han trobat tot tipus de clients: pintors, músics del Liceu, jutges, músics de carrer, artistes i fins i tot, policies fora de servei.
El documental és un homenatge a les vides alternatives, a l’art i a la música d’una època, que ja és història de Barcelona.
Dimarts 6/9/2016
Sala Laya Films. 18,30h
Film proposat pel Cineclub de l'Associació Cultural de Granollers + Lliurament dels premis Jose Maria Nunes del cineclubisme català
"AIGUA FERMA"
Catalunya. Documental, 35 min. 2016. VOC. Arxiu Digital. Arxiu Guanyador de la Beca "Vist per..." organitzada pel cineclub AC GranollersAmb la presència de la realitzadora Núria Nia i en Lambert Botey del Cineclub AC Granollers
Direcció i guió: Núria Nia. Direcció de Fotografia: Albert Badia. So directe: Javier R. Cortés, Caro Sanabria. Disseny sonor: Enrique G. Bermejo. Muntatge: Núria Nia. Música Original: Carlos Rojo
Un grup d’avis es reuneix anualment en un balneari fundat en temps dels romans. A través de la Blasa ens endinsem en un ambient fora d'època on es teixiran noves relacions entre la gent gran: als vapors i les aigües termals es tractaran temes com la por a la soledat, la dependència i la lluita contra el temps, sempre amb l’humor característic de la gent gran.
PREMIS JOSE MARIA NUNES DEL CINECLUBISME CATALÀ
Es lliuraran tres premis: Al Fet cineclubista 2015, a la millor pel·lícula catalana del 2015 i a una persona/institució que hagi tingut relació amb la Federació catalana de cineclubs i els cineclubs de Catalunya
Dimecres 7/9/2016
Sala Laya Films. 18,30h
"NO ESTAMOS SOLOS"
Film proposat pel Club Cinema Castellar de castellar del VallèsEspanya. Documental. 78 min. 2015. VOE. DCP. Festival de San Sebastian
Amb la presència del seu realitzador Pere Joan Ventura i un membre del Club Cinema Castellar
DIRECCIÓ: Pere Joan Ventura; GUIÓ: Pere Joan Ventura; PRODUCCIÓ: ASUNTOS Y CUESTIONES VARIAS, S.L. i PERE PORTABELLA - FILMS 59. FOTOGRAFÍA Alberto Molina; MONTAJE Anastasi Rinos. MÚSICA Miguel Ángel Ariza. INTÈRPRETS: La Solfónica, Las Comadres de Gijón, Tren de la Libertad, Flo 6x8, PAH, vecinos del Cabañal, Iaioflautas, mareas ciudadanas.
Per què milers i milers de ciutadans van decidir prendre els carrers i places de tot Espanya per expressar la seva indignació davant les retallades, les privatitzacions , els desnonaments i la corrupció política ? La pel·lícula retrata la força i la imaginació dels moviments socials per denunciar la degradació de la democràcia. Una etapa de rebel·lió espontània, de participació de la societat civil, que marcarà , sens dubte, el futur de la vida política al nostre país.
Dijous 8/9/2016
Sala Laya Films. 18,30h
Sessió proposada pel Cineclub Amics del cinema de la Vall de Ribes. La selecció forma part del seu festival Gollut. DCP
SELECCIÓ FESTIVAL GOLLUT
Amb la presència d'un representant dels Cineclub dels Amics del cinema de la Vall de RibesWALLS. Premi Miquel Porter i Moix. Curt de ficció. Durada: 10’ 46’’
A2042. Premi Gollut al Millor Curt de Ficció. Durada: 1’ 29’
ESPÉS. Premi Gollut al Millor Curt documental. Durada: 10’ 46’’
CAN RICART O LA BATALLA CONTRA EL OLVIDO. Premi Gollut al millor reportatge de fotoperiodisme. Durada: 1’ 30’’
HABITAR LA UTOPIA. Premi Gollut al Millor documental. Durada: 1h 9’
Divendres 9/9/2016
Sala Laya Films. 19,00h
Film proposat pel Cineclub Manresa
"PACIENTE"
Colòmbia. Documental. 70 min. 2015. VOE. DCP. Festivals: IDFA2015, FICCI56, Cinelatino Toulouse, Fest. de Guadalajara, Latino filmfest, Docs BCN...Amb la presència del seu director Jorge Caballero i d'un membre del Cineclub Manresa
NUBIA MARTÍNEZ / LEIDY JOHANA ORTEGÓN. Director JORGE CABALLERO; Investigació i Guió CAROL ANN FIGUEROA; Productor general JORGE CABALLERO; Gerent de producció ROSA MERCEDES RAMOS; Productores de camp CAROL ANN FIGUEROA / ALEJANDRA OSPINA / ÁNGELA GARCÍA FERRIZ; Productor associat: GUSTAVO LEÓN; Fotografia i càmera LUKAS JARAMILLO; So ALEJANDRO MOLANO; Edició IVAN GUARNIZO / JORGE CABALLERO; Assessoria de muntatge LEÓN SIMINIANI.
PACIENTE és la paraula que ens defineix quan hem de seguir indicacions mèdiques o hem de mantenir la calma mentre esperem . A Colòmbia, país el inclement sistema de salut obliga els seus usuaris a enfrontar absurds obstacles burocràtics per accedir als seus serveis, PACIENTE no és només qui pateix la malaltia i espera superar-la, sinó també qui s'encarrega de cuidar-lo i lluitar diàriament contra el sistema per garantir que el seu ésser estimat rebi tot el necessari. PACIENTE és Nubia , una mare cap de llar que malgrat conviure amb l'angoixa de perdre la seva filla per compte d'un agressiu càncer, aconsegueix travessar amb admirable fermesa i convicció els laberíntics processos del sistema de salut del qual depèn la vida de la seva filla .
Dissabte 10/9/2016
Sala Laya Films. 19,00h
Film proposat pel Cineclub Vilafranca.
"BAROLO BOYS. STORIA DE UNA REVOLUZIONE"
Itàlia. Documental. 64 min. 2014. VOSE. BLU-RAY. Premi del Jurat i Premi projecció internacional al MOST 2015Amb la presència d'un membre del Cineclub Vilafranca
Direcció: Paolo Casalis, Tiziano Gaia. Producció: Alberto Cravero. So: Giacomo Piumatti. Música: Giorgio Boffa
Un relat engrescador sobre la revolució col·lectiva d’un grup de joves vinaters italians que, amb orgull i passió, passen de l’autoproducció a consolidar els vins de Barolo, una denominació d’origen admirada arreu del món.
Des de la regió italiana de Langhe fins a conquerir el món: la història d’una revolució plena d’il·lusió, empenta, bogeria, llums, ombres i, sobretot, amistat i amor pel vi. L’aventura dels Barolo Boys encara ens fa creure en les bones històries.
Diumenge 11/9/2016
Sala Chomon. 19,00h
Film proposat pel Cineclub Igualada
"A LA PUTA STRASSE. 2º ACTO"
Catalunya. Documental. 70 min. 2015. VOE. BLU-RAY. Candidat als Premis Gaudí 2016 com a millor pel·lícula documentalAmb la presència de la realitzadora Anna Cervera, el productor Santi Errando Mariscal, el músic trobador, Quico Palomar i de Joan Fitó del Cineclub Igualada.
Direcció: Anna Cervera; Producció Executiva: Santi Errando Mariscal; Àngela Bosch i Anna Cervera; Productora: De Verité Produccions, SL; Muntatge: Eduard Miró; Edició de so: Hamid El H’mimdi Martin; Director de fotografia: Gerardo García
A la puta strasse. 2º Acto és un retrat del teixit social, creatiu i artístic del barri Gòtic actual, herència del moviment underground dels anys 80 i 90, que ha quedat diluït arrel de la desaparició del bar “2º Acto”, un del últims reductes d’espai de llibertat. Un cau amagat on, durant dècades s’han generat tota mena de situacions i s’han trobat tot tipus de clients: pintors, músics del Liceu, jutges, músics de carrer, artistes i fins i tot, policies fora de servei.
El documental és un homenatge a les vides alternatives, a l’art i a la música d’una època, que ja és història de Barcelona.
Dimarts 5 Juliol 2016
Bases Julius 2016
Ja les tenim aquí! Les bases definitives del Concurs de curtmetratges del Festival Julius 2016. I una mica abans del que és habitual en nosaltres! …però també és veritat que aquest any el Julius s’ha avançat un mes.
Hi ha 8 premis i 5.200 euros en joc. Tots els participants tenen fins el mes d’octubre per realitzar el seu curt al voltant del tema d’aquest any, que és Vic.
Volem recordar que des de l’any passat hi hem incorporat el Premi Jove per al millor curt de realitzadors de fins a 25 anys.
* Podeu consultar el text de les bases en el següent enllaç – Bases Julius 2016
* I per inscriure el vostre curt a competició, heu d’omplir el següent formulari – Inscripció de curts
En el Festival Julius s'atorga el Premi Miquel Porter del cineclubisme català
I ara, a jugar!!
Ja les tenim aquí! Les bases definitives del Concurs de curtmetratges del Festival Julius 2016. I una mica abans del que és habitual en nosaltres! …però també és veritat que aquest any el Julius s’ha avançat un mes.
Hi ha 8 premis i 5.200 euros en joc. Tots els participants tenen fins el mes d’octubre per realitzar el seu curt al voltant del tema d’aquest any, que és Vic.
Volem recordar que des de l’any passat hi hem incorporat el Premi Jove per al millor curt de realitzadors de fins a 25 anys.
* Podeu consultar el text de les bases en el següent enllaç – Bases Julius 2016
* I per inscriure el vostre curt a competició, heu d’omplir el següent formulari – Inscripció de curts
En el Festival Julius s'atorga el Premi Miquel Porter del cineclubisme català
I ara, a jugar!!
Dimarts 5 Juliol 2016
Sessions al Cineclub amics del cinema de la capital del cava de Sant Sadurní d'Anoia
