Federació catalana de cineclubs

Taller de cinema
PAISATGE DESPRÉS DE L'INCENDI
impartit per OLIVER LAXE

A l'hora de fer una pel·lícula un mateix ha de tenir clares les seves intencions. Pot semblar contradictori, ja que les intencions habiten la regió de la intuïció, territori indefinit per definició. Però és necessari aturar-se un moment i fer-li una sèrie de preguntes directes al cor, aquesta cosa que guia i que mai engana ni demana res a canvi. No es tracta només d'esbrinar la pel·lícula que vols fer, es tracta d'entendre la pel·lícula que has de fer: fer cine és decidir el món en el qual vols viure.

Però les intencions no són mai pures, són humanes. I entre la intenció primera que un mateix posa a l'hora de fer una pel·lícula i el que finalment queda reflectit en l'obra hi ha una gran distància. Un espai en què la pel·lícula, el pragmatisme de la producció i de la vida i els vels de l'ego del realitzador decideixen per damunt del mateix realitzador.

Sobre aquesta distància entre les intencions primeres i el muntatge final de les meves pel·lícules Todos vós sodes capitáns, Mimosas i Aquilo que arde, la meva darrera pel·lícula, tractaran les sessions de treball d'aquest taller. Ho farem mitjançant l'observació de pel·lícules referencials, de lectures puntuals de les diferents versions de guió, de les imatges dels càstings i dels assajos amb els actors, de les preses de rodatge i diversos muntatges del film.

Fer una pel·lícula és alguna cosa així com navegar en un petit veler, de nit, en un indòmit oceà. Un mateix necessita fars, guies-mirall. Mestres dels quals hem d'imitar els gestos nobles, el solc decidit. Si la brúixola no funciona, guia't pels astres. Cal hissar la bandera dels mestres. Encara que el diàleg amb ells sigui maldestre i innocent, encara que mai s'estigui a l'altura, hem de gosar creure'ns responsables i protectors del tresor que ells han custodiat amb les seves obres: un món en el qual els cors dels homes encara bateguen amb força. Perquè protegir el tresor no és un plaer, és un deure.


OLIVER LAXE (París, 1982). Fill d'emigrants gallecs, als 6 anys torna a Galícia amb la seva família per a instal·lar-se a A Coruña. Després de llicenciar-se en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, es trasllada a viure a Londres, on comença a posar en pràctica els seus primers treballs en format fílmic (S-8mm i 16mm), entre ells el curtmetratge "Y las chimeneas decidieron escapar" (2006), seleccionat per anar al Festival de Cine de Gijón i al East End Film Festival de Londres. Posteriorment es trasllada a Tànger, on filma el curt "Suena la trompeta, ahora veo otra cara" (2007) i el migmetratge "París #1" (2008), seleccionat al IndieLisboa. A Tanger també crea el taller cinematogràfic per a nins del centre d'acollida Dao Byed. Aquesta activitat serà l'origen del seu primer llargmetratge en 35mm, "Todos vós sodes capitáns' (2010), premiada, entre d'altres, amb el premi FIPRESCI de la Quinzena de Realitzadors a l'edició del Festival de Cannes 2010, a més de ser l'única pel·lícula espanyola seleccionada aquell any en qualsevol de les seccions del festival. El 2016 estrena "Mimosas", la seva consagració definitiva com un dels grans noms dins el panorama del cinema internacional gràcies al Gran Premi de la Setmana de la Crítica del Festival de Cannes 2016, convertint-se així en el primer director de la història del cinema espanyol que veu les seves dues primeres pel·lícules premiades al festival més important de tots, a més de ser també seleccionada i premiada a multitud d'altres festivals de diferents indrets dels cinc continents com puguin ser Taipei, Karlovy Vary, Nova York, Sevilla o El Cairo. Actualment, Oliver Laxe està acabant detalls, quasi a punt d'estrenar, la seva tercera pel·lícula, encara sense títol definitiu.


Dates:
Divendres 19 i dissabte 20 d'abril
Horari: 
Divendres
de 16h a 20h
Dissabte
de 10h a 14h.
de 16h a 20h.
Durada: 
12 hores
Preu: 
50 euros

Certificat d’assistència

Informació i inscripcions:
cinemaclub@39escalons.org
 

Dersuuuuuu!!! .... Capitááán!!!

Tribut a Miquel Vinyals

Hola Miquel, els del cineclub et volem donar les gràcies per tot, i hem pensat que ho volíem fer públicament, perquè és molta la gent que t’estima i voldrà fer seu aquest agraïment, i perquè volem que tothom sàpiga que la teva petja roman.

No cal que t’expliquem com en són, de divertides i entranyables, les reunions del cineclub. La Junta actual té de bo que hi cap tothom, els despistats i les impetuoses, les racionals i els tímids, els descarats i les somiatruites, els joves i les friquis, les poetes i els intel·lectuals: tothom parla, tothom riu i construïm plegats. I després hi ets tu, afortunat compendi de totes les humanitats.

Bona part dels èxits i dels moments de felicitat de la nostra entitat tenen la teva empremta, aquella característica tan teva que ens ha proporcionat, sovint, l’equilibri perfecte entre el seny i la rauxa. En bona part gràcies a tu, el cineclub s’apropa als 25 anys de vida; en bona part gràcies a tu, la bogeria que va significar la campanya SOS Alhambra va arribar a bon port, i avui, cinc anys després, seguim gaudint d’un cinema de primera a la Garriga.

Al tresor d’aquest equilibri cal afegir-hi un parell o tres d’ingredients: l’eclecticisme, la consciència cívica i la bonhomia. Que ets un eclèctic ho il·lustren perfectament els teus gustos cinematogràfics: no et fa falta renunciar a res, ni a l’entreteniment pur dels productes de Hollywood ni al cinema més avantguardista, europeu o exòtic, ni als curtmetratges experimentals ni als clàssics de tota la vida ni a les rareses de sèrie B. Tot ho entomes de gust, i tot ho gaudeixes: un privilegi! Que tens una deliciosa consciència cívica ho saben, també, els del Centre Excursionista de la Garriga o els de l’Aula de la Universitat a l’Abast. Tens clar que la cultura i la natura són bens col·lectius, i actues amb una responsabilitat social que, de tan inclusiva, emociona. Pel que fa la bonhomia, la tens impresa a la cara: respectuós en la conversa, solidari en les alegries i en les penes, mai t’hem sentit alçar la veu o denigrar a ningú.

Ara te’n vas, diuen. Nosaltres sabem que no és així: sabem que, com el capità i el caçador de Dersu Uzala, periòdicament ens retrobarem a la sala fosca. Nosaltres cridarem Dersuuuuuuu!!!, i tu ens contestaràs Capitááán!!! I ens abraçarem.

Cineclub la Garriga

El nou film de Paul Schrader, El reverendo, va inaugurar la programació de febrer a maig de 2019. Fins al maig, sí. Perquè degut a unes obres a l´Espai ETC, haurem de tancar durant el mes de juny. Per compensar-ho, hem afegit 4 sessions més en dijous, a les quals els socis i les sòcies de Cineclub Vic hi podran accedir de forma gratuïta presentant el seu abonament.

Podeu consultar la programació de Cineclub al següent enllaç

Seminari
FORMES PERILLOSES
Andrés Duque
Organitza Trentanou escalons cinemaclub

CINEMA ASSAIG, la forma perillosa
“La llei formal més profunda de l'assaig és l'heretgia…” Theodor Adorn

Hi ha qui veu el cinema-assaig més pròxim al cinema experimental que al documental. Hi ha qui considera que el cinema-assaig que prolifera en aquesta era post-moderna de confusió de fronteres, maneres i discursos és fruit d'aquesta mateixa hibridació i potser la seva més alta expressió, tot un horitzó per a l'audiovisual del S.XXI.

1. El cinema-assaig no proposa una mera representació del món històric sinó una reflexió sobre aquest, creant pel camí el seu propi objecte (no es delimita al seguiment d'una realitat pre-existent).

2. El cinema-assaig privilegia la presència de la subjectivitat pensant (ha d'existir una veu recognoscible) i empra una mescla de materials i recursos heterogenis (comentari, metratge d'arxiu, entrevista, intervenció de l'autor) que acaba creant una forma pròpia.

Partint de la meva pràctica audiovisual proposaré sessions que combinen la teoria i la pràctica de situant-nos en l'encreuament de l'experimentació i el registre documental, qüestionant el dispositiu, la naturalesa de les imatges i noves formes de narrar des de la no ficció.

Andrés Duque

ANDRÉS DUQUE (Caracas, 1972). Després de llicenciar-se en periodisme, treballa per a la divisió llatinoamericana de la cadena HBO com a guionista i realitzador de reportatges sobre cinema i cronista de festivals com Cannes, Berlín o Sundance. L'any 2000 es trasllada a Barcelona per cursar el Màster en Documental Creatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. En 2004 dirigeix Ivan Z, un retrat del cineasta de culte Iván Zulueta que, a més de participar en més d'una desena de festivals internacionals, li val la nominació al Goya en la categoria de Millor Curtmetratge Documental.
En 2011 realitza el seu primer llargmetratge, Color perro que huye, estrenat en el festival de Rotterdam i que va obtenir el premi del públic en el festival Punto de Vista de Navarra. En 2012 és un dels cineastes convidats al prestigiós Seminari Flaherty, que se celebra a Nova York. En 2013 rep el Premi Ciutat de Barcelona per la seva pel·lícula Ensayo final para Utopía. També ha obtingut nombrosos premis Oleg y las raras artes (2016), entre ells el premi a la millor pel·lícula del festival francès de cinema documental Cinéma du Reél, on aborda la figura del compositor i pianista Oleg Nikolaevich Karavaichuk. La seva darrera pel·lícula, Carelia: Internacional con monumento (2019) just acaba d'estrenar-se al festival de Rotterdam. A pesar que la seva obra més coneguda s'inscrigui en la pràctica documental, també ha realitzat una quinzena de peces més properes a la videocreació més experimental caracteritzades per l'autoproducció, la no subjecció a formats o durades estàndards i la hibridació genèrica amb peces com puguin ser Landscapes in a truck (2016) o Life Between Worlds Not in Fixed Reality (2008), gravada amb un telèfon mòbil per a la secció Heterodoxias del festival Punto de Vista 2008. Com a docent, Andrés Duque és professor en l'UAB, l'ESCAC, l:ECAM i l'EICTV i com a programador ha estat convidat a programar per Xcèntric Cinema al CCCB de Barcelona, així com a festivals de cinema experimental, entre ells, (S8) Mostra de Cinema Periférico de A Coruña.

Data: 9 de març
Horari: de 11 a 14 h i de 16h a 19h
Lloc: Conservatori de Manacor. Carrer de sa Fàbrica, 2
Durada: 6 hores
Inscripció gratuïta
Places limitades
Certificat d’assistència

Informació i inscripcions:
cinemaclub@39escalons.org

Organitzen: Educa tu Mirada, 39 escalons i Departament de Cultura de l'Ajuntament de Manacor.

Aquest any 2019, el Cineclub XISCNÈFILS celebrem el nostre 25 aniversari.
 
Fem 25 anys programant cinema d'autor en versió original i impulsant també el cinema català, cada dijous per la tarda al Teatre Ateneu de Cerdanyola.
 
Per celebrar aquest esdeveniment tan especial, el Cineclub estem preparant una agenda d'activitats (projeccions especials, cinema clàssic, xerrades, taules rodones, visites) que donarem a conèixer durant l'any.
 
Ens agradaria agrair les aportacions de la Federació de Cineclubs de Catalunya i de l'Ajuntament de Cerdanyola en el desenvolupament de la nostra activitat.
 
Animats en continuar 25 anys més, visca el cinema!