Federació catalana de cineclubs
Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions
Federació Catalana de Cineclubs :: News
Dimarts 27 Juny 2017
El 4t Festival Gollut obre la convocatòria.- El certamen se celebrarà del 28 de setembre al 14 d'octubreRibes de Freser
Barcelona - Ripoll - Vall de Núria - Queralbs - Figueres - Cassà de la Selva
Per primera vegada se realitzarà a 8 localitats diferents, amb el gruix del festival a Ribes de Freser. Inclourà els llargs de ficció i seccions de medi ambient i muntanya, tant en l'apartat audiovisual com fotogràfic.
CONVOCATÒRIA OBERTA. CONSULTA LES BASES !
El Festival Gollut, novetats de la quarta edició
El Festival Gollut encara la 4a edició amb un canvi de model organitzatiu i una expansió territorial multiseu per la demarcació de Girona. el Festival d'enguany serà organitzat per Dinàmic Enginy, en col·laboració amb els Amics del Cinema de la Vall de Ribes i les entitats que acolliran les subseus.
Té com a objectiu principal, consolidar un esdeveniment cultural de primer ordre i de qualitat que potenciarà l’oferta en les set poblacions on es realitzarà.
El Festival Gollut se celebra amb un altre objectiu específic: dinamitzar culturalment i turísticament una zona pirinenca en forta regressió demogràfica com és la Vall de Ribes i el Ripollès. No és doncs, només un certamen amb objectius culturals, sinó també turístics, perquè la Vall de Ribes, tot i ser un emplaçament amb serveis i instal·lacions turístiques de referència al Pirineu, no té dins de l'agenda d'esdeveniments anuals, un esdeveniment cultural de magnitud.
La principal novetat és l’expansió d’espais i localitats. Es farà una primera projecció per al públic de la ciutat de Barcelona, en un lloc tant especial com la Filmoteca de Catalunya, prèviament s’hauran realitzat ja dues sessions a localitats del Ripollès que no tenen cinema, com Queralbs i Sant Joan de les Abadesses, que s’estrenen també com a seus del Festival Gollut, abans però de la sessió inaugural a Ribes de Freser, es realitzarà una sessió al Museu Etnogràfic del Ripoll que repeteix com a seu. I Vall de Núria s'estrena també amb la projecció d'una sessió de la nova secció de muntanya i medi ambient. Dues localitats importants seran Figueres, prendrà un protagonisme especial, perquè 4 sessions del Festival Gollut es realitzaran allà. Figueres, i el cineclub Diòptria, organitzarà per primera vegada el jurat de curtmetratges que valoraran els films que es projectaran els dies 5 i 6 d’octubre. Una altra ciutat gironina celebrarà per primera vegada una sessió del Festival Gollut, que serà Cassà de la Selva a través del seu cineclub 8 i ½.
Una segona novetat, molt significativa, és que per primera vegada, Ribes de Freser comptarà amb dues sales de projecció, el ja tradicional Cinema Catalunya i també el Teatre Municipal, que antigament també va ser un segon cinema, el cinema Puigmal. Les sessions simultànies es realitzaran durant 3 dies, del 12 al 14 d’octubre.
La tercera novetat és l’ampliació del focus, per primera vegada també es realitza una única secció de curts i una única secció de llargs, aglutinant, ficció i documental. L’objectiu de fer-ho així, és degut a un estudi de l’audiència i espectadors que va revelar que hi havia una demanda major de ficció, tot i mantenir el tema social.
La quarta novetat és una petició del territori, la secció de medi ambient i muntanya. Sense perdre l’esperit de la secció principal, i amb l’augment creixent de curses de muntanya exigents i del turisme que valora el medi ambient i el nou Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, l’organització del Festival Gollut ha optat per crear una nova secció, per donar veu a esportistes i a les empreses del sector i per marcar una línia nova a seguir en el futur. Vall de Núria tindrà un protagonisme especial ja que organitzarà sessions i promourà els premis de medi ambient i muntanya.
Dimarts 27 Juny 2017
A l'estiu molts cineclubs surten als carrers, places, parcs.... per portar cinema a les seves poblacions
Un resum d'algunes de les seves programacions a la fresca
Cineclub AC Granollers.- Al Parc Torras i Villà a les 22h
Cineclub Les Valls.- Andorra. Escaldes-Engordany
Cineclub Vuit i mig.- Cassà de la Selva. A la plaça de la Coma. 22h
Cineclub de la comarca del Moianès. A la Plaça Prat de la Riba
Un resum d'algunes de les seves programacions a la fresca
Cineclub AC Granollers.- Al Parc Torras i Villà a les 22h
- 4/7/17.- Sing Street
- 6/7/17.- Si Dios quiere
- 11/7/17.- La la land
- 18/7/17.- La isla calavera
- 20/7/17.- Zoopolis
- 21/7/17.- Il Trobatore
- 25/7/17.- Ghostbusters
- 1/7/17.- La la land
- 15/7/17.- Aliados
- 14/7/17.- Vaiana
- 21/7/17.- Noche Real
- 28/7/17.- La llum d'Elna
- 29/7/17.- Sing Street
- 13/7/17.- Reservoir Dogs
- 20/7/17.- Oasis: Supersonic
- 27/7/17.- Sing Street
- 3/7/17.- 100 metres
- 4/7/17.- Sing Street
- 5/7/17.- Captain Fantàstic
- 6/7/17.- Un monstruo viene a verme
Cineclub Les Valls.- Andorra. Escaldes-Engordany
- 7/8/17.- Mascotas
- 9/8/17.- Vaiana
Cineclub Vuit i mig.- Cassà de la Selva. A la plaça de la Coma. 22h
- 5/7/17.- Vaiana
- 12/7/17.- La llegada
- 19/7/17.- El libro de la selva
- 26/7/17.- ET
- 2/8/17.- Rogue one
- 9/8/17.- La la land
Cineclub de la comarca del Moianès. A la Plaça Prat de la Riba
- 6/8/17.- Le Havre
- 28/8/17.- La familia Bélier
Divendres 23 Juny 2017
La FCC participa activament en els Serveis Educatius de Filmoteca de Catalunya. Escoles de tota Catalunya s'acosten a les instal·lacions de la Filmo per gaudir de les ofertes pedagògiques.
Si sou una escola i voleu participar l'any vinent aquí podreu trobar el catàleg d'activitats.
La FCC participa amb l'activitat "Per què té música el cinema?"
Si sou una escola i voleu participar l'any vinent aquí podreu trobar el catàleg d'activitats.
La FCC participa amb l'activitat "Per què té música el cinema?"
Divendres 23 Juny 2017
El cineclub VIlafranca organitza el Festival MOST (Festival internacional de cinema del vi i el cava) Ja s'han publicat les bases per a poder participar
Dilluns 12 Juny 2017
57th KRAKÓW FILM FESTIVAL
By Eva Campos Suárez del Cineclub Xiscnèwfils de Cerdanyola del Vallès
Primer de tot, he de dir que tota l’experiència ha estat molt positiva. No només he gaudit del festival, sinó que també de la ciutat de Cracòvia.
Donat uns problemes amb les aerolínies, vaig haver d’arribar abans d’allò previst. Igualment, una persona encarregada dels convidats, Urzula Szandula, va venir a buscar-me a l’aeroport i em va acompanyar fins a l’hostal on m’allotjava temporalment. Vaig aprofitar aquest temps lliure per a visitar la ciutat abans del començament del festival i conèixer alguns dels llocs on hi haurien les projeccions.
El dia 28 de maig , el 57th Kraków Film Festival va començar oficialment. Vaig aconseguir la meva acreditació i una bossa de tela amb els catàlegs, una llibreta i un estoig amb uns bolígrafs. També vaig conèixer a la resta dels membres del Jurat FICC : la Sylwia Hamerska i el Samiran Biswas. Ambdós eren unes maquíssimes persones. Ens van presentar a més la nostra “assistent”, Joanna Wagner, qui estava sempre a la nostra disposició per ajudar-nos i acompanyar-nos als diferents llocs de projecció. El mateix dia, vam anar a la primera projecció de curtmetratges i, és clar, a la Cerimonia d’Apertura, que va ser a un enorme cinema molt bonic i vam veure el documental The Beksińskis, A Sound and Picture Album . A més, vam anar a la recepció a l’Ajuntament. Allà vam poder conèixer part del jurat professional de la nostra mateixa categoria, International Short Film Competition , especialment l’Álvaro Yebra (Valencià) i el Mario Micaelo (Portugal), dos homes encantadors amb interessants experiències.
El 29 de maig , vam tenir un dia molt dur: vam anar a moltes projeccions. Tot i així, jo no estava suficientment cansada i vaig anar a altres projeccions d’altres categories. Vaig descobrir en aquell moment que apareixia (amb el meu “súper” accent d’anglès) en un vídeo de presentació gravat el dia anterior on m’havien entrevistat! A més, vaig intentar escapar-me d’una recepció programada (opcional) per anar a veure una sessió de la categoria no competitiva Focus On Germany (centrats en Alemanya), i no m’empanadeixo ja que em va agradar molt.
El 30 de maig , vam tenir també un dia molt complet incloent-hi pluja (fins ara havíem tingut dies solejats). Ja podíem que la decisió del guanyador seria difícil, ja que el nivell dels curts era molt alt. A la tarda, vam poder assistir a la ceremonia del premi Dragon of Dragon (de curts d’animació), un moment molt emotiu on dos famosos animadors polonesos, ja grans, van pujar a l’escenari: Witold Giersz i Daniel Szczechura. Més tard, vam tenir una recepció de la categoria d’animació on vaig fer amistat amb dos directors espanyols de València que presentaven un documental el dia següent.
El 31 de maig, vam tenir la última sessió de curts. El moment havia arribat, havíem d’escollir d’entre tots els curts que havíem vist el guanyador del premi Don Quijote Prize. Sorprenentment, no vam tenir dificultats per posar-nos d’acord i tenir un veredicte final. Vam escollir Retouch , una ficció d’Iran per Kaveh Mazaheri, que ens mostrava un accident en una família de tres membres vivint a Teheran. Ens va agradar per diverses raons: la idea principal de la història era molt interesant i amb debat social, la fotografia era preciosa i l’actuació dels actors molt bona. A més, tenia tocs d’humor negra, que el ritme més dinàmic. Preguntant al director, ens va explicar que va intentar focalitzar-se en “alguna cosa que a moltes dones submeses els hi agradaria fer o retocar de les seves vides”. També, vam decidir fer una menció a un documental anomenat The origin of the trouble, per Tessa Louise Pope, perquè vam pensar que creava una història interessant d’una història normal i corrent d’una familia amb un muntatge molt potent i dinàmic. A mida que el veiem, volíem saber-ne més d’ells i de les seves relacions, com a una novel·la de la televisió. Vam empatitzar amb l’entrevistadora, qui formava part dels personatges de la història (i era la directora al mateix temps).
A la nit, tots vam anar a Alchemia, un bar musical en el districte jueu Kasimierz de Cracòvia que encara manté la cuina original de la casa que era abans. Va ser també el moment de d’acomiadar-se de la gent que havíem conegut, esperant de veure’ls en un futur.
By Eva Campos Suárez del Cineclub Xiscnèwfils de Cerdanyola del Vallès
Primer de tot, he de dir que tota l’experiència ha estat molt positiva. No només he gaudit del festival, sinó que també de la ciutat de Cracòvia.
Donat uns problemes amb les aerolínies, vaig haver d’arribar abans d’allò previst. Igualment, una persona encarregada dels convidats, Urzula Szandula, va venir a buscar-me a l’aeroport i em va acompanyar fins a l’hostal on m’allotjava temporalment. Vaig aprofitar aquest temps lliure per a visitar la ciutat abans del començament del festival i conèixer alguns dels llocs on hi haurien les projeccions.
El dia 28 de maig , el 57th Kraków Film Festival va començar oficialment. Vaig aconseguir la meva acreditació i una bossa de tela amb els catàlegs, una llibreta i un estoig amb uns bolígrafs. També vaig conèixer a la resta dels membres del Jurat FICC : la Sylwia Hamerska i el Samiran Biswas. Ambdós eren unes maquíssimes persones. Ens van presentar a més la nostra “assistent”, Joanna Wagner, qui estava sempre a la nostra disposició per ajudar-nos i acompanyar-nos als diferents llocs de projecció. El mateix dia, vam anar a la primera projecció de curtmetratges i, és clar, a la Cerimonia d’Apertura, que va ser a un enorme cinema molt bonic i vam veure el documental The Beksińskis, A Sound and Picture Album . A més, vam anar a la recepció a l’Ajuntament. Allà vam poder conèixer part del jurat professional de la nostra mateixa categoria, International Short Film Competition , especialment l’Álvaro Yebra (Valencià) i el Mario Micaelo (Portugal), dos homes encantadors amb interessants experiències.
El 29 de maig , vam tenir un dia molt dur: vam anar a moltes projeccions. Tot i així, jo no estava suficientment cansada i vaig anar a altres projeccions d’altres categories. Vaig descobrir en aquell moment que apareixia (amb el meu “súper” accent d’anglès) en un vídeo de presentació gravat el dia anterior on m’havien entrevistat! A més, vaig intentar escapar-me d’una recepció programada (opcional) per anar a veure una sessió de la categoria no competitiva Focus On Germany (centrats en Alemanya), i no m’empanadeixo ja que em va agradar molt.
El 30 de maig , vam tenir també un dia molt complet incloent-hi pluja (fins ara havíem tingut dies solejats). Ja podíem que la decisió del guanyador seria difícil, ja que el nivell dels curts era molt alt. A la tarda, vam poder assistir a la ceremonia del premi Dragon of Dragon (de curts d’animació), un moment molt emotiu on dos famosos animadors polonesos, ja grans, van pujar a l’escenari: Witold Giersz i Daniel Szczechura. Més tard, vam tenir una recepció de la categoria d’animació on vaig fer amistat amb dos directors espanyols de València que presentaven un documental el dia següent.
El 31 de maig, vam tenir la última sessió de curts. El moment havia arribat, havíem d’escollir d’entre tots els curts que havíem vist el guanyador del premi Don Quijote Prize. Sorprenentment, no vam tenir dificultats per posar-nos d’acord i tenir un veredicte final. Vam escollir Retouch , una ficció d’Iran per Kaveh Mazaheri, que ens mostrava un accident en una família de tres membres vivint a Teheran. Ens va agradar per diverses raons: la idea principal de la història era molt interesant i amb debat social, la fotografia era preciosa i l’actuació dels actors molt bona. A més, tenia tocs d’humor negra, que el ritme més dinàmic. Preguntant al director, ens va explicar que va intentar focalitzar-se en “alguna cosa que a moltes dones submeses els hi agradaria fer o retocar de les seves vides”. També, vam decidir fer una menció a un documental anomenat The origin of the trouble, per Tessa Louise Pope, perquè vam pensar que creava una història interessant d’una història normal i corrent d’una familia amb un muntatge molt potent i dinàmic. A mida que el veiem, volíem saber-ne més d’ells i de les seves relacions, com a una novel·la de la televisió. Vam empatitzar amb l’entrevistadora, qui formava part dels personatges de la història (i era la directora al mateix temps).
A la nit, tots vam anar a Alchemia, un bar musical en el districte jueu Kasimierz de Cracòvia que encara manté la cuina original de la casa que era abans. Va ser també el moment de d’acomiadar-se de la gent que havíem conegut, esperant de veure’ls en un futur.
