Federació catalana de cineclubs
Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions
Federació Catalana de Cineclubs :: Notícies
Diumenge 22 Setembre 2013
Ramon Rabassedas i Colomer és un cassanenc que fa molt de temps que camina, observa i escolta, com ell mateix es defineix al seu llibre"Els termiters".Va ser president de la Colla Excursionista Cassanenca i fundador de l´Associació de Veïns del poble. Però avui és aquí, en aquesta Jornada nacional de cineclubs de Catalunya, perquè va promoure el primer cineclub de Cassà, a l´any 1965.
Dimarts 10 Setembre 2013
Esperem a tots els cineclubs de Catalunya a la nostra 8a Jornada del cineclubisme català del dissabte 21 de setembre. Aquest any convidats pel Cineclub vuitimig de Cassà de la Selva que fa el seu 40è aniversari. Com sempre, al matí el dedicarem a tractar d'un tema d'interés per als cineclubs. Enguany és el de la digitalització de les pantalles cineclubistes. Tindrem al distribuïdor Paco Poch (Mallerich Films) per parlar-nos de com encara el sector el repte de la fide la còpia en 35mm. Podrem parlar amb ell de tot plegat. Tot seguit tindrem dues empreses d'instal·lació i venda de projectors digitals que ens presentaran els seus productes i ofertes. Com cada any tindrem un moment de germanor durant el dinar on podrem conèixer el nou Soci d'honor de la FCC, proposat pel cineclub vuitimig. A la tarda l'Assemblea General de la FCC, on farem un repàs per les activitats realitzades, els projectes i tindrem eleccions a la nova junta directiva. Per finalitzar la jornada, una sessió cinèfila amb una sel·lecció de curtmetratges del "correcurts" de Cassà. També serà el moment de conèixer els millors cineclubs catalans de 2012. Les jornades cineclubistes permeten l'intercanvi entre els participants, la coneixença de les activitats comunes, els reptes i solucions pels problemes comuns,... És una jornada ideal per capbussar-nos en l'univers cineclubista. US ESPEREM A TOTS!!
A CONTINUACIÓ TENIU TOT EL PROGRAMA
Dijous 4 Juliol 2013
Us fem arribar les bases dels Premis Jose Maria Nunes als millors cineclubs de Catalunya. Aquest any, a més del Millor cineclub del 2012 i del cineclub amb la millor programació de cinema català 2012 hem afegit el premi al Millor cineclub Jove de 10 anys o menys. Així volem donar opció als nous cineclubs.
Teniu fins el 15 de setembre per fer-nos arribar la documentació requerida, Animeu-vos!!
Històric:
Teniu fins el 15 de setembre per fer-nos arribar la documentació requerida, Animeu-vos!!
Històric:
- Millor cineclub 2010.- Cineclub Granollers
- Cineclub amb la millor programació de cinema català 2010.- Cineclub Diòptria de Figueres
- Millor cineclub 2011.- Cineclub Vilafranca
- Cineclub amb la millor programació de cinema català 2011.- Cineclub Vic
Divendres 28 Juny 2013
Us reenviem aquest formulari que ens envia la Federació Internacional de Cineclubs des de la vocalia de Publicacions i recerca.
https://docs.google.com/forms/d/1V3pD_0KsNh5UHV_-9E9WQvdeMXG3XA_SvI8CGX__Olk/viewform
Ens agradaria recollir el major nombre de respostes de cineclubs de tot el món! Per aixó us demanem que ens ajudeu i ompliu aquest questionari que ens ajudi
Els resultats d’aquesta investigació determinarà de quina manera es treballaran aquests aspectes dins la FICC en els propers anys. Volem que la nostra feina sigui d’utilitat per a tots!
Us agraîm l’ajut,
L’equip de Publicacións i Recerques de la Federació internacional de cineclubs
https://docs.google.com/forms/d/1V3pD_0KsNh5UHV_-9E9WQvdeMXG3XA_SvI8CGX__Olk/viewform
Ens agradaria recollir el major nombre de respostes de cineclubs de tot el món! Per aixó us demanem que ens ajudeu i ompliu aquest questionari que ens ajudi
Els resultats d’aquesta investigació determinarà de quina manera es treballaran aquests aspectes dins la FICC en els propers anys. Volem que la nostra feina sigui d’utilitat per a tots!
Us agraîm l’ajut,
L’equip de Publicacións i Recerques de la Federació internacional de cineclubs
Dimecres 19 Juny 2013
En Tomàs Mallol ha fos en negre,… o, millor, en blanc. Havia nascut a Sant Pere Pescador el 1923 i ens ha deixat aquest darrer 16 de juny. Des de la Federació catalana de cineclubs, de la qual era Soci d’Honor des de l’any 2001, ens en sentim tristos i volem donar el condol a la seva família, les persones que li eren més properes i a la gent del Museu del cinema - Col•lecció Tomàs Mallol, no solament perquè ha marxat un home apassionat pel cinema que apreciàvem, sinó perquè era una persona d’una gran bonhomia, no sense espurnes de geni molt viu.
Parlar d’en Tomàs és parlar de cinema, no perquè hagués filmat una pel•lícula i fins a trenta-un curts com a cineasta amateur, i hagués fet mil coses en i per a l’art que estimava profundament; sinó perquè la crida d’aquest art el va sorprendre quan era molt petit –abans, ja havia pogut gaudir dels llanternistes ambulants que encara treballaven prop del Pirineu ben entrat el segle XX- i ell la va seguir sent infant: tenia vuit anys quan va construir el seu primer projector i la tècnica cinematogràfica el va fascinar tota la vida, malgrat renunciar a una carrera cinematogràfica professional per les servituds que representava i que li semblava l’allunyarien del sentit artístic que per a ell havia de tenir el cinema.
Va ser home d’oficis diversos: enginyer tècnic, fotògraf, publicista,... però d’una constant passió. Explicava que va ser el llibre d’en Ceram –La arqueologia del cine – el que va seduir-lo per enfocar el seu aplec d’aparells incipient, al precinema i al cinema naixent i així va crear una col•lecció magnífica que excedeix el conjunt que es pot contemplar al Museu del Cinema de Girona. Tanmateix, aquells que hem tingut el plaer de la seva conversa, no podrem oblidar l’orgull i el sentit de l’humor amb que podia explicar-te l’adquisició i rescat de peces perdudes en un corral de casa de pagès, servint de ponedor a les gallines. Els qui no l’hagin gaudit, en poden fer un tast amb les seves memòries, socarronament titulades: Si la memòria no em falla.
Amb tota l’estima, fins ara Tomàs !
Parlar d’en Tomàs és parlar de cinema, no perquè hagués filmat una pel•lícula i fins a trenta-un curts com a cineasta amateur, i hagués fet mil coses en i per a l’art que estimava profundament; sinó perquè la crida d’aquest art el va sorprendre quan era molt petit –abans, ja havia pogut gaudir dels llanternistes ambulants que encara treballaven prop del Pirineu ben entrat el segle XX- i ell la va seguir sent infant: tenia vuit anys quan va construir el seu primer projector i la tècnica cinematogràfica el va fascinar tota la vida, malgrat renunciar a una carrera cinematogràfica professional per les servituds que representava i que li semblava l’allunyarien del sentit artístic que per a ell havia de tenir el cinema.
Va ser home d’oficis diversos: enginyer tècnic, fotògraf, publicista,... però d’una constant passió. Explicava que va ser el llibre d’en Ceram –La arqueologia del cine – el que va seduir-lo per enfocar el seu aplec d’aparells incipient, al precinema i al cinema naixent i així va crear una col•lecció magnífica que excedeix el conjunt que es pot contemplar al Museu del Cinema de Girona. Tanmateix, aquells que hem tingut el plaer de la seva conversa, no podrem oblidar l’orgull i el sentit de l’humor amb que podia explicar-te l’adquisició i rescat de peces perdudes en un corral de casa de pagès, servint de ponedor a les gallines. Els qui no l’hagin gaudit, en poden fer un tast amb les seves memòries, socarronament titulades: Si la memòria no em falla.
Amb tota l’estima, fins ara Tomàs !
