Federació catalana de cineclubs

L'Anicet Altés, Soci d'honor de la Federació catalana de cineclubs ha mort. A la imatge, el 7 de juny del 2008 en la 3a Jornada del Cineclubisme a Vic recollint el diploma com a Soci d'Honor.

El text següent ha estat recollit de la web del 9Nou

Aquest dilluns ha mort a Vic el metge ginecòleg i activista cultural Anicet Altés, que el passa dia 6 de gener havia complert els 99 anys. Nascut a Sabadell, es va establir a Vic com a metge l’any 1947, on va exercir fins la jubilació. Va ser pioner en l’aplicació de tècniques avançades d’assistència al part, i va assistir-ne milers, tan a les clíniques de Vic com a domicilis d’Osona i el Ripollès. Ell mateix calculava que havien estat uns sis mil en tota la seva trajectòria. Una vegada jubilat de la sanitat pública i, més tard, de la seva consulta particular, va continuar actiu al Col·legi de Metges, en especial en la investigació i publicació de biografies de metges osonencs. També va escriure els llibres Parir o no parir i Ahir… i abans d’ahir. Records d’un metge. Altés va estar vinculat a nombroses entitats: va ser el primer president d’Òmnium Cultural a Osona, i va presidir també el Cineclub Vic i l’Orfeó Vigatà. Ara fa tres anys, el món associatiu de Vic li va retre un homenatge al Casino en reconeixement de tota la seva trajectòria. “La seva era una disponibilitat total per fer allò que tocava, allò que era el deure de fer en un país on tot estava prohibit”, va dir en aquella ocasió el poeta Lluís Solà.

El funeral d’Anicet Altés tindrà lloc aquest dimecres a les 10 del matí al Tanatori de Vic.

El millor cinema infantil per gaudir en família, diumenges al migdia al Teatre de Lloret. No us ho perdeu! Petit Adler


 

Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista a la MACCA organitzada pel Cineclub 8 1/2 de Cassà de la Selva i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.

El cineclub us vol convidar a venir a Cassà de la Selva el diumenge 2 de febrer a fer de jurat del Correcurts de la MACCA, la Mostra d´Animació i Curtmetratges de Cassà.

El Jurat Porter Moix haurà d’anar el diumenge 2 de febrer a un dinar a Cassà de la Selva. Posteriorment, a les 19 hores, es projectaran els curts i després de la deliberació es lliuraran els premis.

Aquest premi està organitzat per l’Associació d’Amics de Miquel Porter i per la FCC. Té una dotació de 150€.

Esperem les vostres candidatures abans del proper 24 de gener. Necessitem dues persones, la tercera serà un integrant del Cineclub 8 1/2.

Aquí teniu el programa de la MACCA:

 

Aquesta és una convocatòria per participar com a jurat cineclubista al MIRADOCS (Mirades documentals des de Barcelona) organitzada pel cineclub Barcelona Espai de Cinema i atorgar el premi Miquel Porter del cineclubisme català.

La 26ª edició del festival l’Alternativa s’ha celebrat de l’11 al 17 de Novembre a Barcelona, prenent com a escenaris principals el teatre, l’auditori i el hall del CCCB, però també amb projeccions en altres espais com la Filmoteca de Catalunya i el cinema Zumzeig.

L’Alternativa es un festival que aposta per un cinema independent amb una vocació reflexiva i de visió autoral, sense oblidar, però, la qualitat i diversitat de les imatges. Dins la programació em pogut gaudir d’imatges amb diferents textures, formats i procedències, des del granulat dels 16 mm de Bait fins a als enregistraments de videocàmeres de vigilància de La Mer du Milieu. L’Alternativa ofereix una oportunitat única de veure propostes de gran interès i qualitat que malauradament seran de difícil distribució un cop finalitzin el seu recorregut als festivals.

En l’edició d’enguany els encarregats d’atorgar el Premi Quixot de la FICC hem sigut:

• L’Ute Mader, d’Alemanya, directora del cinema Comunal i del departament de Llengües de la Universitat Popular de Leverskusen.
• L’Anil Kumar Jain, d’Índia, secretari regional de la Federació de Associacions Cinematogràfiques de l’Índia i president de Tasveer Film Society.
• I jo mateixa, Anna Lati, en representació de la Federació Catalan de Cineclubs, membre del Cineclub del Diable de Martorell.

Els tres jurats em visionat totes les pel·lícules de la secció de llargmetratges internacionals del festival, assistits notablement per l’organització, especialment pel Pere Sastre, i també per la FICC per part del Pablo Sancho París.

El jurat vam decidir per unanimitat atorgar el premi al millor llargmetratge internacional a Swarm Season de la directora Sarah J. Christman. Vam destacar el seu llenguatge fílmic, que es mou amb una fluïdesa sorprenent entre el documental i la ficció. Ens transporta a un món aliè a l’illa de Hawaii on una mare i una filla treballen com apicultores, alhora que uns científics es preparen per a la vida en Mart i el magma d’un misteriós volcà brolla sota l’aigual. La pel·lícula crea una tensió entre lo microscòpic i lo macroscòpic, desenvolupant un relat que suggereix un sentiment existencialista sobre la humanitat.

El jurat del Premi Quixot vam decidir també atorgar una menció especial a Zumiriki, un film d’Oscar Alegria. Aquest Thoreau basc ha sigut capaç de realitzar un llargmetratge servint-se únicament d’una cabana, un paisatge d’infantesa i la seva creativitat. Per les seves càmeres (lligades als arbres) desfila la fauna nocturna mentre ell, ja sigui amb el seu propi cos, amb els seus dibuixos o amb les seves paraules, ens proposa una sèrie de jocs per explicar-nos les nostàlgies i les resistències dels pocs habitants que resten a les muntanyes basques. Un film ple d’enginy i honestedat que ens va divertir i captivar.

D’altra banda, el jurat de la secció oficial de llargmetratges internacionals, format per Pablo Martínez, Carles Matamoros Balasch i Diana Toucedo, va concedir el Premi Llargmetratge Internacional a Nos défaites, de Jean-Gabriel Périot (França), al que se li dedicava també una retrospectiva dins el festival. Nos défaites explora la tragèdia de la despolitització dels joves, a través de la reinterpretació d’escenes de films de cineastes com Godard, Chirs Marker o Alain Tanner. Les entrevistes als joves convertits en actors i realitzadors ens deixen veure la escassa comprensió dels fragments que ells mateixos interpreten, finalment, però, Péirot trobarà una espurna d’esperança quan, mesos després, els estudiants decideixen fer un bloqueig al seu institut per protestar davant la desproporcionalitat exercida per la policia i la direcció de l’institut contra uns companys que van realitzar unes pintades reivindicatives.

Esperem que l’any que ve puguem seguir gaudint de la estimulant proposta de l’Alternativa i que es segueixi atorgant el Premi Quixot per fomentar l’intercanvi cultural i cinematogràfic entre les societats cinematogràfiques d’arreu del món.