I el més important, recolzem a la Indústria perquè lluitem contra les exhibicions no autoritzades i fem formació sobre el que significa abonar els drets d’exhibició pública.
En primer lloc recordar que quasi fer cinc anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Cinema. El sector i els cineclubs en particular havien dipositat moltes esperances en una Llei que per primera vegada reconeixia als cineclubs com a subjecte.
Malauradament, cinc anys després la Llei no s’ha aplicat. No existeix el seu reglament i totes les esperances que havíem dipositat es van convertir en decepció.
Esperem que ara el Parlament, pugui finalment, dur a terme la seva feina i doti al país d’una llei del cinema en vigor. Ens agradaria també preguntar al Parlament quins són els terminis per tenir el Reglament i quan es farà efectiva la Llei.
1.- En el preàmbul de les modificacions diu: “Es modifica l’article 18 per excloure les obres cinematogràfiques europees de les obligacions establertes en el seu apartat 2, en consonància amb el principi de lliure prestació de serveis establert a l’article 56 del Tractat de funcionament de la Unió Europea. Això no obstant, es preveu que la Generalitat pot establir mecanismes de suport per tal de promoure el doblatge i la subtitulació al català d’aquestes obres”
La xarxa de cineclubs de Catalunya representa actualment l’única opció a moltes ciutats i pobles de Catalunya per veure les obres cinematogràfiques tal i com van ser concebudes pels autors. I això és possible a través de la subtitulació.
Les últimes dades recollides referents a exhibicions cineclubistes al 2013 parlen de que el 55% de les projeccions corresponen a versions originals subtitulades (702 sessions) i que el 19% de les sessions cineclubistes incorpora la llengua catalana, sigui en la versió original en català, en la doblada o la subtitulada (243 sessions). I a quests percentatges no depenen de la demanda dels cineclubs, sinó de l’oferta de les versions disponibles.
Proposem al Parlament que tingui en compte aquesta demanda de films subtitulats a comarques, especialment al català i que pugui establir els mecanismes que preveu la modificació de la Llei, a través dels Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques o el Fons per al foment de l’exhibició.
2.- Diu el text de modificació: Article 3. Modificació de l’article 32 de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema: Es modifica l’apartat 3 de l’article 32 de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, que queda redactat de la manera següent: «3. Per tal d’impulsar l’adaptació de la indústria cinematogràfica i audiovisual a l’evolució tecnològica, s’ha d’afavorir la creació de continguts per a nous canals, diferents de l’exhibició tradicional, especialment en format digital. Les obres cinematogràfiques i audiovisuals en format digital que hagin rebut un ajut del Fons per al foment de la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals i que es comercialitzin doblades o subtitulades han d’incloure, com a mínim, la versió en català.»
Desconeixem, si quan la modificació parla de “nous canals, diferents de l’exhibició tradicional” es pot estar referint també als cineclubs. De totes maneres, és molt important que les produccions que hagin rebut diners públics incorporin la llengua catalana a les diferents opcions lingüístiques. Els cineclubs, molts d’ells a pobles i ciutats petites i que projecten en Blu-Ray o DVD podrien tenir així l’opció de projectar amb la subtitulació al català.
Per finalitzar tres reivindicacions en l’aplicació de la Llei:
1- Instar al Govern a posar en marxa la Xarxa Concertada de pantalles (prevista a l’ Article 24) tot contant amb els cineclubs com a motor d’aquesta Xarxa i per tant, reclamar la necessitat de posar en marxa el més aviat possible el FONS PER AL FOMENT DE L’EXHIBICIÓ, establert per l’article 37 i el “FONS PER AL FOMENT DE LA DIFUSIÓ I LA PROMOCIÓ DE LES OBRES I LA CULTURA CINEMATOGRÀFIQUES” a l’article 39 de la Llei.
2.- També fer notar al Parlament les dificultats que el sector del cinema No Comercial està tenint per la digitalització de les seves pantalles. Els ajuts han anat únicament al sector comercial deixant de banda moltes pantalles a petites i mitjanes poblacions. Volem recordar les conclusions de la Conferencia internacional sobre la digitalització de las sales de cine (Barcelona 2010) i que en el seu punt 7 deien:
“La implicación pública deberá tener también en algunos casos una dimensión financiera, para aquellas salas que -por su tamaño, su localización geográfica, o sus cifras de explotación a causa de su programación- no podrán beneficiarse de los sistemas de financiación privados basados en el Virtual Print Fee (VPF). El análisis de estas "pantallas en riesgo" debe hacerse con detenimiento y criterios claros. Se estima que esta situación afectará a entre un 15 y un 20 % de las salas.”
I la tercera reivindicació. Els cineclubs reivindiquem el nostre paper essencial en ela difusió del cinema al país. El cineclubisme és un tret característic del sector cinematogràfic i audiovisual català. Demanem que es posi s’apliqui la Llei i que puguem accedir als fons previstos, perquè som essencials en la difusió cinematogràfica al territori i cobrim la mancança del sector comercial.
Es fa necessari doncs que la Llei tingui en compte aquest dèficit en quant a l’accés dels ciutadans de comarques a la exhibició en els nous formats digitats i que per ara només poden fer quasi en exclusivitat el sector comercial.
Moltes gràcies,
En primer lloc recordar que quasi fer cinc anys que el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei del Cinema. El sector i els cineclubs en particular havien dipositat moltes esperances en una Llei que per primera vegada reconeixia als cineclubs com a subjecte.
Malauradament, cinc anys després la Llei no s’ha aplicat. No existeix el seu reglament i totes les esperances que havíem dipositat es van convertir en decepció.
Esperem que ara el Parlament, pugui finalment, dur a terme la seva feina i doti al país d’una llei del cinema en vigor. Ens agradaria també preguntar al Parlament quins són els terminis per tenir el Reglament i quan es farà efectiva la Llei.
1.- En el preàmbul de les modificacions diu: “Es modifica l’article 18 per excloure les obres cinematogràfiques europees de les obligacions establertes en el seu apartat 2, en consonància amb el principi de lliure prestació de serveis establert a l’article 56 del Tractat de funcionament de la Unió Europea. Això no obstant, es preveu que la Generalitat pot establir mecanismes de suport per tal de promoure el doblatge i la subtitulació al català d’aquestes obres”
La xarxa de cineclubs de Catalunya representa actualment l’única opció a moltes ciutats i pobles de Catalunya per veure les obres cinematogràfiques tal i com van ser concebudes pels autors. I això és possible a través de la subtitulació.
Les últimes dades recollides referents a exhibicions cineclubistes al 2013 parlen de que el 55% de les projeccions corresponen a versions originals subtitulades (702 sessions) i que el 19% de les sessions cineclubistes incorpora la llengua catalana, sigui en la versió original en català, en la doblada o la subtitulada (243 sessions). I a quests percentatges no depenen de la demanda dels cineclubs, sinó de l’oferta de les versions disponibles.
Proposem al Parlament que tingui en compte aquesta demanda de films subtitulats a comarques, especialment al català i que pugui establir els mecanismes que preveu la modificació de la Llei, a través dels Fons per al foment de la difusió i la promoció de les obres i la cultura cinematogràfiques o el Fons per al foment de l’exhibició.
2.- Diu el text de modificació: Article 3. Modificació de l’article 32 de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema: Es modifica l’apartat 3 de l’article 32 de la Llei 20/2010, del 7 de juliol, del cinema, que queda redactat de la manera següent: «3. Per tal d’impulsar l’adaptació de la indústria cinematogràfica i audiovisual a l’evolució tecnològica, s’ha d’afavorir la creació de continguts per a nous canals, diferents de l’exhibició tradicional, especialment en format digital. Les obres cinematogràfiques i audiovisuals en format digital que hagin rebut un ajut del Fons per al foment de la producció d’obres cinematogràfiques i audiovisuals i que es comercialitzin doblades o subtitulades han d’incloure, com a mínim, la versió en català.»
Desconeixem, si quan la modificació parla de “nous canals, diferents de l’exhibició tradicional” es pot estar referint també als cineclubs. De totes maneres, és molt important que les produccions que hagin rebut diners públics incorporin la llengua catalana a les diferents opcions lingüístiques. Els cineclubs, molts d’ells a pobles i ciutats petites i que projecten en Blu-Ray o DVD podrien tenir així l’opció de projectar amb la subtitulació al català.
Per finalitzar tres reivindicacions en l’aplicació de la Llei:
1- Instar al Govern a posar en marxa la Xarxa Concertada de pantalles (prevista a l’ Article 24) tot contant amb els cineclubs com a motor d’aquesta Xarxa i per tant, reclamar la necessitat de posar en marxa el més aviat possible el FONS PER AL FOMENT DE L’EXHIBICIÓ, establert per l’article 37 i el “FONS PER AL FOMENT DE LA DIFUSIÓ I LA PROMOCIÓ DE LES OBRES I LA CULTURA CINEMATOGRÀFIQUES” a l’article 39 de la Llei.
2.- També fer notar al Parlament les dificultats que el sector del cinema No Comercial està tenint per la digitalització de les seves pantalles. Els ajuts han anat únicament al sector comercial deixant de banda moltes pantalles a petites i mitjanes poblacions. Volem recordar les conclusions de la Conferencia internacional sobre la digitalització de las sales de cine (Barcelona 2010) i que en el seu punt 7 deien:
“La implicación pública deberá tener también en algunos casos una dimensión financiera, para aquellas salas que -por su tamaño, su localización geográfica, o sus cifras de explotación a causa de su programación- no podrán beneficiarse de los sistemas de financiación privados basados en el Virtual Print Fee (VPF). El análisis de estas "pantallas en riesgo" debe hacerse con detenimiento y criterios claros. Se estima que esta situación afectará a entre un 15 y un 20 % de las salas.”
I la tercera reivindicació. Els cineclubs reivindiquem el nostre paper essencial en ela difusió del cinema al país. El cineclubisme és un tret característic del sector cinematogràfic i audiovisual català. Demanem que es posi s’apliqui la Llei i que puguem accedir als fons previstos, perquè som essencials en la difusió cinematogràfica al territori i cobrim la mancança del sector comercial.
Es fa necessari doncs que la Llei tingui en compte aquest dèficit en quant a l’accés dels ciutadans de comarques a la exhibició en els nous formats digitats i que per ara només poden fer quasi en exclusivitat el sector comercial.
Moltes gràcies,
