Federació catalana de cineclubs

Gestionem programacions i serveis cinematogràfics a cineclubs, entitats sense ànim de lucre i administracions

Notícies :: Notícies de la Federació :: INFORME DEL CARLES FONT DEL SEU PAS PEL FESTIVAL DE TRONDHEIM (NORUEGA) COM A JURAT DEL PREMI QUIJOTE

Titular notícies

INFORME DEL CARLES FONT DEL SEU PAS PEL FESTIVAL DE TRONDHEIM (NORUEGA) COM A JURAT DEL PREMI QUIJOTE

Divendres 28 Març 2014

Havia estat seleccionat pel MinimalenKortfilmfestival, un festival de curtmetratges que ja arribava a la seva 26a. edició. Vaig buscar quatre dades de Trondheim, com per exemple que era la tercera ciutat de Noruega o que el clima en aquelles latituds seria una mica més fred que a casa.
El  primer dia va servir per l’aclimatació ja que la competició internacional no començava fins dijous.Tota manera al donar una ullada al programa ja vaig tenir la sensació que no veuria només el que la meva feina de membre de jurat em demanava. Paral•lelament al panorama internacional hi havia un panorama noruec i un de nòrdic, amb 31 i 34 curtmetratges respectivament. No podia perdre l’ocasió de fer un cop d’ull a unes filmografies tan poc presents a les pantalles del nostre entorn i vaig decidir veure totes les sessions.

Hi ha uns trets comuns que a ulls d'un forà apareixen en la producció nòrdica. L’expressió de sentiments soterrats que exploten en violència cap als altres o cap a un mateix, així es tracten temes tan durs com el suïcidi a la danesa “Whalevalley” o la violència homòfoba a la noruega “Shower”.  El gust pel paisatge filmat normalment en estacions de bonança meteorològica o bé mostrant la cara més salvatge de la regió apareix especialment en els documentals com a la noruega “Growing home” o a la danesa amb esperit videoartista “Icelandicobjects”. Un humor sarcàstic amb un punt melancòlic també és present en molts treballs com a les noruegues “Thepassenger”, “A simplerlife”, “A(r)men” o a la sueca “Possiblybreezy”. Temes tan actuals i universals com són la família tradicional o reestructurada amb l’educació dels fils que comporta són tractats des d’una variada perspectiva a la finlandesa“On yourlips”, la noruega“Changinghands”, la islandesa “Vikingar” o la sueca“Animal I killedlastsummer”.  Amb aquesta selecció sóc sabudament injust ja que els meus criteris no son els d’un jurat sinó els d’un espectador que es deixa sorprendre per l’apropament a una societat.

Queda per analitzar el que va ser realment la nostra feina com a jurat. Cal dir que la sort de tenir tres membres de latituds diferents va enriquir la nostra tasca ja que els nostres punt de partida eren diversos. Personalment de les obres seleccionades van haver unes quantes que em van cridar força l’atenció com els treballs d’animació com “Gloria Victoria” del Canadà amb grans records artísticso l’eslovaca “Pandas” deutora de MattGroening, muntatges on la presència musical i la imatge trencadora dominaven com a la canadenca “Subconsciouspassword” o l’anglesa “Beat” o curtmetratges on l’entramat de pel•lícula estava totalment format com la belga “Thehunger” la nord-americana “Mobile homes” i especialment l’anglesa “Themass of men”.

Després d’aquesta valoració més personal cal analitzar la nostra feina com a jurat que ja he comentat partia d’una diversitat de gustos molt enriquidora. Primer vam fer una tria on tots els membres del jurat proposàvem candidats que eren defensats o rebatuts pels altres membres. D’aquest procés en va resultar una llista de vuit candidates mereixedores del premi, un número força important i exemplificatiu del nivell de la selecció. Es un plaer agredolç tenir tantes candidates perquè per una banda saps que la guanyadora serà un treball de qualitat però al mateix temps saps que seràs obligatòriament injust. El consens va recaure en el curt “The devil”  del director francès Jean-Gabriel Périot que citant el nostre dictamen  després d’explicar la l’estructura del curt deia : “L’estètica determinada per l’ús de materials d’arxiu mostrat amb gran cohesió i coherència de manera creativa.

Conscientment posa el seu focus en afers socials però que són transferits a un muntatge compacte i poètic que pot arribar a donar reaccionsfísiques. El jurat ha també valorat la seva potencia, el seu ritme i el seu temps comprimit i la seva manera gens tendenciosa de comunicar el tema”.  Res més a afegir.

També subscriuria la conclusió del col•lega del jurat nòrdic on negava  la idea del curt com avantsala obligatòria del llarg i defensava la seva condició de forma d’art per si mateix.

Com en altres ocasions una experiència gratament enriquidora.

Més sobre...: TRONDHEIM , quijote , ficc
Últimes Notícies
Apunta't a les nostres newsletters
LES NOSTRES IMATGES

Trobada de programadors de cineclubs. Vilafranca del Penedès. 18.06.2016



PRESENTACIONS, CURSOS I TALLERS 2016