És una proposta molt arriscada, que relata els últims dies de vida d’un pare de família afectat per un tumor cerebral maligne. Rodat en format digital, el film evita caure en la complaença sensiblera i s’atreveix tot sovint a afrontar les situacions més incòmodes amb un humor negre molt sa. El jurat va estar valorant també d’altres pel•lícules com Elena, del rus Andrej Zvjagintsev, que explica l’odissea diària d’una dona madura de classe baixa casada amb un ric dèspota, i 11 Flowers, del xinès Wang Xiaoshuai, retrat dels últims dies de la Revolució cultural a través dels ulls d’un nen. A la programació també hi havia seccions tan interessants com “Horizons”, amb propostes valentes i d’autor, “Films From the North”, integrada per obres de cineastes escandinaus, i la retrospectiva “Red Westerns”, on varem descobrir uns quants westerns de l’Europa de l’Est deliciosament delirants.

El Cineclub de Tromsø (Tromsø Film Society) va organitzar una festa que va començar amb la projecció de “Lady of the Black Moons”, film egipci prohibit durant anys per les seves altes dosis de sexe i violència. La seva sala de projecció és el Verdensteatret, construït a principis del segle XX. Anar a una projecció en aquest edifici esdevé un autèntic viatge a la romàntica època del cine mut. Una vegada més, incidir en l’excel•lent organització, la puntualitat de les sessions, tot l’embolcall promocional del certamen, l’afecte de tot l’equip, amb l’apassionada Martha Otte, directora del festival, al capdavant, i sobretot a les coordinadores del jurat, Eli Kristiansen i Jenny Sørensen.
Des de la nostra arribada a la terra àrtica vam buscar amb anhel les màgiques llums del nord. I finalment, la nit abans de marxar, vam poder veure l’esquerpa Aurora Boreal. Aquest efecte especial natural va creuar el cel de Tromsø diverses vegades, amb el seu verd intens, i els convidats al festival ens vam quedar una bona estona mirant el cel, embadalits, amb una estranya sensació de melancolia. La nit del caçador.