XAVIER CAIRÓ
Cineclub Diòptria de Figueres
MELANCHOLIA (Lars von Trier); DE DIOSES Y HOMBRES (Xavier Beauvois); LOLA (Brillante Mendoza); SOMEWHERE (Sofia Coppola), DANCING DREAMS (Anne Linsel, Rainer Hoffmann), THE CLOCK (Christian Marclay-Biennale de Venezia), WHORE’S GLORY (Michael Glawogger-Festival de Gijón), L’APOLLONIDE (Bertrand Bonello-Festival de Gijón), LA GUERRE EST DECLARÉE (Valerie Donzelli-Festival de Gijón), TOTES LES CARTES-CORRESPONDÈNCIES FÍLMIQUES (Varis autors-CCCB)
OLGA IGLESIAS
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Animal Kingdom. De dioses y hombres, Drive, El demonio bajo la piel. Incendies, Le Havre, Stella, También la lluvia. Un dios salvaje, Valor de ley
QUIM CRUSELLAS
Cineclub Vic
I saw the devil, Panique au village, Another earth, Senna, El pare dels meus fills, 13 Asesinos; Drive; El demonio bajo la piel, Rare exports: un cuento gamberro de Navidad, Mientras duermes.
JOAQUIM ROQUÉ
Cineclub amics del cinema de la Vall de Ribes
Drive, Tintin el secreto del Unicornio, La deuda, Midnight in París, El Cisne Negro, El árbol de la vida, El origen del Planeta de los Simios.
ÀLEX PORTOLÉS
Club Cinema Castellar
Nader y Simin, una separación; En un mundo mejor; Pa negre; El niño de la bicicleta; Incendies; También la lluvia; Another year; Un dios salvaje; The artist; Eva
TONI CARNÉ
Cineclub Sabadell
The Artist, Melancholi, Drive, Le Havre, El árbol de la vida, El niño de la bicicleta, Nader y Simin, una separación, Los pasos dobles, Un Dios salvaje, Midnight in Paris
JEP COSTA
Cineclub Olot
El demonio bajo la piel, Melancolía, Carlos, Sucker Punck
EMMA FERNÁNDEZ
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
El árbol de la vida; Jane Eyre; El demonio bajo la piel; The Artist; No habrá paz para los malvados; Dioses y hombres; El extraño caso de Angélica; I’m Still There; Winter’s Bone; El discurso del rey;
JULIO LAMAÑA
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Les meves 10 del 2011, sense ordre ni concert
También la lluvia (Icíar Bollaín). Per la necessitat de parlar dels processos de colonització, dels que històricament vam ser responsables i dels que actualment continuem sent responsables. Magistral la forma de lligar narrativament el passat i el present des d'una doble representació: la del cinema dins del cinema i diria més: del cinema dins del cinema dins el cinema. Representació al cub per aproximar-se als nostres propis dimonis.
Insidious (James Wham). “Dámelo todo” és el que amb una veu vinguda de l'infern escolta la mare per l'intercomunicador del seu bebé en una seqüencia que quan la recordo em posa els pels de punta. Terror que sap jugar amb els clichés i els arquetips per fer-te sentir (Truffaut diria que l'objectiu del cinema fora esencialment fer-nos sentir) terror. Llàstima del desenllaç. No em va agradar tant.
De dioses y hombres (Xavier Beauvois). M'encantà el treball de fotografia des de la foscor de les primeres hores de l'alba fins la lluminositat d'un dia que anuncia una foscor inminent. Gran treball de tots els actors. La vida monàstica, organitzada per les cançons i les pregaries s'incorpora naturalment a la narració de forma senzillament colpidora. La seqüència final de la mort dels monjos, per evident, em sobra totalment.
Inside Job (Charles H. Ferguson). Senzillament em sembla la peli més necessària de l'any
Carlos (Olivier Assayas). Fan de la banda sonora. Fan del personatge de Carlos: heroi romàntic dels ideals revolucionaris dels seixanta devorat per la seva pròpia megalomania. Assayas és el director del nou món globalitzat i sap perfectament introduïr idiomes diversos, fotografies vàries, fogacitar gèneres i construir un patchwork digne de la nostra postmodernitat decadent. No he vist la versió per TV.
El último verano (Jacques Rivette) Hi ha aspectes del cinema que m'agraden especialment com que el director abandoni tot lligam amb el versemblant, amb la necessitat de ser verídic. És quan la representació és més diàfana, quan l'artefacte del cinema queda en evidència, és quan més m'emociono. Per això m'agrada Oliveira, i bien sûr, le metteur en scene Jacques Rivette. Aquesta vegada va deixar el teatre pel món del circ com marc del seu món de representació i pantomima. Chapeau!
Los colores de la montaña (Carlos César Arbeláez). Una senzilla història amb nens, acostant-se al terror d'un conflicte de violència i desplaçament a Colòmbia. Sense necessitat de truculències, des de l'humor, cert toc naïf i les mirades dels infants.
Blackthorn (Mateo Gil). La sorpresa del cinema espanyol aquest any per a mi. Gran personatge (Sam Shepard), decepció del seu contrincant( Eduardo Noriega) i entusiasme pel tractament del paisatge com un personatge més del film.
Another year (Mike Leigh). Fantàstic guió per un film que no parla de res. O millor dit, que parla de tot. Matiços en uns personatges que Leigh construeix des del carinyo i el respecte. Em sembla rodoneta, per regalar pel nadal.
Un método peligroso (David Cronenberg). David va entrar a l'orella lynchiana de Blue velvet i allà es va quedar. I ara, malgrat l'aparença clàssica dels seus films, és més fosc que mai. Una peli que sembla la continuació de “Inseparables” i de fet, és una classe didàctica del psicoanàlisis, on les pulsions més fosques i destructives de l'esser humà queden al descobert. David, com és que has trigat tant a fer-la?
JOSEP MARIA ESCOFET
Cineclub Vilafranca
Cisne negro, El árbol de la vida, Drive, Four lions, The Artist, The cave of forgotten dreams, Nader y Simin, una separación, La noche que no acaba, Le père de mes enfants, Le Havre.
PERE VILA
Cineclub Hal2002 de Molins de Rei
El árbol de la vida; La Red Social; Pa negre; Valor de Ley, Pequeñas mentidas sin importancia, La piel que habito, Nader i Samin, Sin identidad, Copia Certificada, Melancolia
LAMBERT BOTEY
Cineclub de l'Associació cultural de Granollers
El arbol de la vida, Beginners, Nunca me abandones, Animal Kingdom, The Artist, Midnight in Paris. El mundo segun Barney; El arbol; Mas allá de la vida; Super 8
JUAN MANUEL GARCÍA
Cineclub de l'Associació d'Enginyers de Barcelona
De Dioses y de Hombres (X.Beauvois) / Le père de mes enfants (Mia Hansen-Love) / Misterios de Lisboa (R. Ruiz) / Chico & Rita (F.Trueba, J.Mariscal i T.Errando) / Carlos (O. Assayas) / Another Earth (M. Cahill) / Una mujer en África (White Material, Claire Denis) / Guest (J.L.Guerin) / Hader y Sinin, una separación (A.Farhadi) / Melancolía (L.v Trier) e.a La Danza (F. Wiseman).
Annex (Altres vies): Sette opere di misericordia (M i G. De Serio) / Un amour de jeunesse (Mia Hansen-Love) / Monsieur Lazhar (Ph.Falardeau) / Correspondència J.Mekas - J.L.Guerin / Recuerdos de una mañana (J.L.Guerin) / Hacia la felicidad (I. Bergman,1950),.... I també: Irene (A. Cavalier), Gente del Po (M.Antonioni,1943), Queridísimos intelectuales (C.Cañeque), Vol Spécial (F.Melgar), Let's get lost (B.Weber), La Commune (P.Watkins), Creadores de imágenes (I.Bergman,2000), El espía negro (M.Powell,1939). En aquest sentit no ha estat un mal any...
JOAN SALVANY
Cineclub Bigues i Riells
Midnight in Paris / Un cuento chino / La vicitima perfecta / El arbol de la vida / Melancolia / The artist / Un dios salvaje / Another year / Las acacias i Criadas y señoras.
RICARD FUSTÉ
Cineclub Igualada
LES PEL·LÍCULES DEL 2011
Començaré explicant, com cada any, que les meves circumstàncies familiars i geogràfiques m'impedeixen veure amb la puntualitat convenient totes les estrenes interessants de la temporada. El cas s'agreuja enguany ja que les pel·lícules més aclamades pels companys blocaires ("Un método peligroso", "The artist", "Drive"), no he tingut encara ocasió de veure-les.
Però convertirem el problema en oportunitat: el fet que la meva llista de millors títols estrenats el 2011 sigui provisional i que gairebé segur l'hagi de refer d'aquí a un any, em permetrà comentar més de deu pel·lícules. Tal com ha passat amb la llista de 2010, que ara refaig afegint-n'hi cinc de noves.
2011
1. MELANCOLÍA, de Lars Von Trier
És un film controvertit però fascinant. La intuïció envers la ciència, l'ordre envers el caos, la destrucció com a única resposta possible. La profunditat conceptual de "Melancolía" és gairebé tan inabastable com la bellesa primigènia de les seves imatges. Potser sí que Lars Von Trier ens vol donar gat per llebre però -renoi- quin gat més ben cuinat!
2. DE DIOSES Y HOMBRES, de Xavier Beauvois
La història real dels monjos d'un monestir cistercenc a l'Atlas algèria assetjats pels islamistes radicals ha propiciat aquest film extraordinari que parla d'amor i de tolerància sense necessitat de discursos: l'amenaça és una pregària interrompuda pel soroll d'un helicòpter; l'alternativa és el petó al front d'una nena malalta; la resposta -marxar o quedar-se i enfrontar-se al martiri- està en la carícia d'un arbre centenari.
3. LAS AVENTURAS DE TINTÍN: EL SECRETO DEL UNICORNIO, de Steven Spielberg
Sense trair l'esperit de l'immortal personatge d'Hergé, Spielberg el porta al seu terreny, el de l'acció vertiginosa. La imaginació en la posada en escena assoleix cotes de genialitat.
4. EL ÁRBOL DE LA VIDA, de Terrence Malick
Sobretot, cal felicitar Terrence Malick per tenir els nassos de fer una pel·lícula com aquesta: la història d'una família dels anys cinquanta en clau de paràbola religiosa i lligada a l'inici de l'univers, plasmat en imatges pel gran Douglas Trumbull; quasi res! Si no fos pel final una mica kitsch, seria una obra mestra.
5. MIDNIGHT IN PARIS, de Woody Allen
La pel·lícula d'Allen de la temporada és una de les millors que ha dirigit darrerament. El seu personatge (Owen Wilson) té dos camins per seguir -un punt de partida habitual en la seva fimografia- i n'escolleix un que el portarà del París actual al París dels anys vint, en plena efervescència dels moviments culturals més importants del segle XX; allà coneixerà Hemingway i Dalí i la bella Marion Cotillard exercirà de guia.
6. UN DIOS SALVAJE, de Roman Polanski
Polanski aplica la seva habilitat per desenvolupar trames en escenaris claustrofòbics en l'adaptació de la mordaç obra teatral de Yasmina Reza. Interpretacions superlatives del quartet protagonista (Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz, John C. Reilly).
7. VALOR DE LEY, de Joel i Ethan Coen
Amb el seu remake del film homònim de Henry Hathaway, els germans Coen demostren que poden fer un western a l'alçada dels clàssics del gènere. I Jeff Bridges, que pot competir amb John Wayne.
8. EL ORÍGEN DEL PLANETA DE LOS SIMIOS, de Rupert Wyatt
La preqüela d'"El planeta de los simios" esdevé el millor títol de la nissaga després de la primera pel·lícula dirigida per Franklin J. Schaffner el 1968. No és especialment original però està resolta amb elegància i grans dosis d'enginy.
9. NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOS, d'Enrique Urbizu
La contribució espanyola a la llista és el darrer film d'Enrique Urbizu, cinema negre majúscul, amb format de thriller i esperit de western i magníficament interpretat per José Coronado.
10. CAMINO A LA LIBERTAD, de Peter Weir
Un títol que cal reivindicar del gran Peter Weir. Narra l'epopeia d'una colla d'homes que, durant la Segona Guerra Mundial, van fugir d'un camp de concentració sovíètic i van caminar fins arribar a la Índia (vol dir que van haver de travessar els boscos siberians, el desert del Gobi i l'Himàlaia). Un film èpic com els que es feien molts anys enrere, emocionant, sense efectismes.
Cineclub Diòptria de Figueres
MELANCHOLIA (Lars von Trier); DE DIOSES Y HOMBRES (Xavier Beauvois); LOLA (Brillante Mendoza); SOMEWHERE (Sofia Coppola), DANCING DREAMS (Anne Linsel, Rainer Hoffmann), THE CLOCK (Christian Marclay-Biennale de Venezia), WHORE’S GLORY (Michael Glawogger-Festival de Gijón), L’APOLLONIDE (Bertrand Bonello-Festival de Gijón), LA GUERRE EST DECLARÉE (Valerie Donzelli-Festival de Gijón), TOTES LES CARTES-CORRESPONDÈNCIES FÍLMIQUES (Varis autors-CCCB)
OLGA IGLESIAS
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Animal Kingdom. De dioses y hombres, Drive, El demonio bajo la piel. Incendies, Le Havre, Stella, También la lluvia. Un dios salvaje, Valor de ley
QUIM CRUSELLAS
Cineclub Vic
I saw the devil, Panique au village, Another earth, Senna, El pare dels meus fills, 13 Asesinos; Drive; El demonio bajo la piel, Rare exports: un cuento gamberro de Navidad, Mientras duermes.
JOAQUIM ROQUÉ
Cineclub amics del cinema de la Vall de Ribes
Drive, Tintin el secreto del Unicornio, La deuda, Midnight in París, El Cisne Negro, El árbol de la vida, El origen del Planeta de los Simios.
ÀLEX PORTOLÉS
Club Cinema Castellar
Nader y Simin, una separación; En un mundo mejor; Pa negre; El niño de la bicicleta; Incendies; También la lluvia; Another year; Un dios salvaje; The artist; Eva
TONI CARNÉ
Cineclub Sabadell
The Artist, Melancholi, Drive, Le Havre, El árbol de la vida, El niño de la bicicleta, Nader y Simin, una separación, Los pasos dobles, Un Dios salvaje, Midnight in Paris
JEP COSTA
Cineclub Olot
El demonio bajo la piel, Melancolía, Carlos, Sucker Punck
EMMA FERNÁNDEZ
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
El árbol de la vida; Jane Eyre; El demonio bajo la piel; The Artist; No habrá paz para los malvados; Dioses y hombres; El extraño caso de Angélica; I’m Still There; Winter’s Bone; El discurso del rey;
JULIO LAMAÑA
Cineclub Barcelona Espai de Cinema
Les meves 10 del 2011, sense ordre ni concert
También la lluvia (Icíar Bollaín). Per la necessitat de parlar dels processos de colonització, dels que històricament vam ser responsables i dels que actualment continuem sent responsables. Magistral la forma de lligar narrativament el passat i el present des d'una doble representació: la del cinema dins del cinema i diria més: del cinema dins del cinema dins el cinema. Representació al cub per aproximar-se als nostres propis dimonis.
Insidious (James Wham). “Dámelo todo” és el que amb una veu vinguda de l'infern escolta la mare per l'intercomunicador del seu bebé en una seqüencia que quan la recordo em posa els pels de punta. Terror que sap jugar amb els clichés i els arquetips per fer-te sentir (Truffaut diria que l'objectiu del cinema fora esencialment fer-nos sentir) terror. Llàstima del desenllaç. No em va agradar tant.
De dioses y hombres (Xavier Beauvois). M'encantà el treball de fotografia des de la foscor de les primeres hores de l'alba fins la lluminositat d'un dia que anuncia una foscor inminent. Gran treball de tots els actors. La vida monàstica, organitzada per les cançons i les pregaries s'incorpora naturalment a la narració de forma senzillament colpidora. La seqüència final de la mort dels monjos, per evident, em sobra totalment.
Inside Job (Charles H. Ferguson). Senzillament em sembla la peli més necessària de l'any
Carlos (Olivier Assayas). Fan de la banda sonora. Fan del personatge de Carlos: heroi romàntic dels ideals revolucionaris dels seixanta devorat per la seva pròpia megalomania. Assayas és el director del nou món globalitzat i sap perfectament introduïr idiomes diversos, fotografies vàries, fogacitar gèneres i construir un patchwork digne de la nostra postmodernitat decadent. No he vist la versió per TV.
El último verano (Jacques Rivette) Hi ha aspectes del cinema que m'agraden especialment com que el director abandoni tot lligam amb el versemblant, amb la necessitat de ser verídic. És quan la representació és més diàfana, quan l'artefacte del cinema queda en evidència, és quan més m'emociono. Per això m'agrada Oliveira, i bien sûr, le metteur en scene Jacques Rivette. Aquesta vegada va deixar el teatre pel món del circ com marc del seu món de representació i pantomima. Chapeau!
Los colores de la montaña (Carlos César Arbeláez). Una senzilla història amb nens, acostant-se al terror d'un conflicte de violència i desplaçament a Colòmbia. Sense necessitat de truculències, des de l'humor, cert toc naïf i les mirades dels infants.
Blackthorn (Mateo Gil). La sorpresa del cinema espanyol aquest any per a mi. Gran personatge (Sam Shepard), decepció del seu contrincant( Eduardo Noriega) i entusiasme pel tractament del paisatge com un personatge més del film.
Another year (Mike Leigh). Fantàstic guió per un film que no parla de res. O millor dit, que parla de tot. Matiços en uns personatges que Leigh construeix des del carinyo i el respecte. Em sembla rodoneta, per regalar pel nadal.
Un método peligroso (David Cronenberg). David va entrar a l'orella lynchiana de Blue velvet i allà es va quedar. I ara, malgrat l'aparença clàssica dels seus films, és més fosc que mai. Una peli que sembla la continuació de “Inseparables” i de fet, és una classe didàctica del psicoanàlisis, on les pulsions més fosques i destructives de l'esser humà queden al descobert. David, com és que has trigat tant a fer-la?
JOSEP MARIA ESCOFET
Cineclub Vilafranca
Cisne negro, El árbol de la vida, Drive, Four lions, The Artist, The cave of forgotten dreams, Nader y Simin, una separación, La noche que no acaba, Le père de mes enfants, Le Havre.
PERE VILA
Cineclub Hal2002 de Molins de Rei
El árbol de la vida; La Red Social; Pa negre; Valor de Ley, Pequeñas mentidas sin importancia, La piel que habito, Nader i Samin, Sin identidad, Copia Certificada, Melancolia
LAMBERT BOTEY
Cineclub de l'Associació cultural de Granollers
El arbol de la vida, Beginners, Nunca me abandones, Animal Kingdom, The Artist, Midnight in Paris. El mundo segun Barney; El arbol; Mas allá de la vida; Super 8
JUAN MANUEL GARCÍA
Cineclub de l'Associació d'Enginyers de Barcelona
De Dioses y de Hombres (X.Beauvois) / Le père de mes enfants (Mia Hansen-Love) / Misterios de Lisboa (R. Ruiz) / Chico & Rita (F.Trueba, J.Mariscal i T.Errando) / Carlos (O. Assayas) / Another Earth (M. Cahill) / Una mujer en África (White Material, Claire Denis) / Guest (J.L.Guerin) / Hader y Sinin, una separación (A.Farhadi) / Melancolía (L.v Trier) e.a La Danza (F. Wiseman).
Annex (Altres vies): Sette opere di misericordia (M i G. De Serio) / Un amour de jeunesse (Mia Hansen-Love) / Monsieur Lazhar (Ph.Falardeau) / Correspondència J.Mekas - J.L.Guerin / Recuerdos de una mañana (J.L.Guerin) / Hacia la felicidad (I. Bergman,1950),.... I també: Irene (A. Cavalier), Gente del Po (M.Antonioni,1943), Queridísimos intelectuales (C.Cañeque), Vol Spécial (F.Melgar), Let's get lost (B.Weber), La Commune (P.Watkins), Creadores de imágenes (I.Bergman,2000), El espía negro (M.Powell,1939). En aquest sentit no ha estat un mal any...
JOAN SALVANY
Cineclub Bigues i Riells
Midnight in Paris / Un cuento chino / La vicitima perfecta / El arbol de la vida / Melancolia / The artist / Un dios salvaje / Another year / Las acacias i Criadas y señoras.
RICARD FUSTÉ
Cineclub Igualada
LES PEL·LÍCULES DEL 2011
Començaré explicant, com cada any, que les meves circumstàncies familiars i geogràfiques m'impedeixen veure amb la puntualitat convenient totes les estrenes interessants de la temporada. El cas s'agreuja enguany ja que les pel·lícules més aclamades pels companys blocaires ("Un método peligroso", "The artist", "Drive"), no he tingut encara ocasió de veure-les.
Però convertirem el problema en oportunitat: el fet que la meva llista de millors títols estrenats el 2011 sigui provisional i que gairebé segur l'hagi de refer d'aquí a un any, em permetrà comentar més de deu pel·lícules. Tal com ha passat amb la llista de 2010, que ara refaig afegint-n'hi cinc de noves.
2011
1. MELANCOLÍA, de Lars Von Trier
És un film controvertit però fascinant. La intuïció envers la ciència, l'ordre envers el caos, la destrucció com a única resposta possible. La profunditat conceptual de "Melancolía" és gairebé tan inabastable com la bellesa primigènia de les seves imatges. Potser sí que Lars Von Trier ens vol donar gat per llebre però -renoi- quin gat més ben cuinat!
2. DE DIOSES Y HOMBRES, de Xavier Beauvois
La història real dels monjos d'un monestir cistercenc a l'Atlas algèria assetjats pels islamistes radicals ha propiciat aquest film extraordinari que parla d'amor i de tolerància sense necessitat de discursos: l'amenaça és una pregària interrompuda pel soroll d'un helicòpter; l'alternativa és el petó al front d'una nena malalta; la resposta -marxar o quedar-se i enfrontar-se al martiri- està en la carícia d'un arbre centenari.
3. LAS AVENTURAS DE TINTÍN: EL SECRETO DEL UNICORNIO, de Steven Spielberg
Sense trair l'esperit de l'immortal personatge d'Hergé, Spielberg el porta al seu terreny, el de l'acció vertiginosa. La imaginació en la posada en escena assoleix cotes de genialitat.
4. EL ÁRBOL DE LA VIDA, de Terrence Malick
Sobretot, cal felicitar Terrence Malick per tenir els nassos de fer una pel·lícula com aquesta: la història d'una família dels anys cinquanta en clau de paràbola religiosa i lligada a l'inici de l'univers, plasmat en imatges pel gran Douglas Trumbull; quasi res! Si no fos pel final una mica kitsch, seria una obra mestra.
5. MIDNIGHT IN PARIS, de Woody Allen
La pel·lícula d'Allen de la temporada és una de les millors que ha dirigit darrerament. El seu personatge (Owen Wilson) té dos camins per seguir -un punt de partida habitual en la seva fimografia- i n'escolleix un que el portarà del París actual al París dels anys vint, en plena efervescència dels moviments culturals més importants del segle XX; allà coneixerà Hemingway i Dalí i la bella Marion Cotillard exercirà de guia.
6. UN DIOS SALVAJE, de Roman Polanski
Polanski aplica la seva habilitat per desenvolupar trames en escenaris claustrofòbics en l'adaptació de la mordaç obra teatral de Yasmina Reza. Interpretacions superlatives del quartet protagonista (Jodie Foster, Kate Winslet, Christoph Waltz, John C. Reilly).
7. VALOR DE LEY, de Joel i Ethan Coen
Amb el seu remake del film homònim de Henry Hathaway, els germans Coen demostren que poden fer un western a l'alçada dels clàssics del gènere. I Jeff Bridges, que pot competir amb John Wayne.
8. EL ORÍGEN DEL PLANETA DE LOS SIMIOS, de Rupert Wyatt
La preqüela d'"El planeta de los simios" esdevé el millor títol de la nissaga després de la primera pel·lícula dirigida per Franklin J. Schaffner el 1968. No és especialment original però està resolta amb elegància i grans dosis d'enginy.
9. NO HABRÁ PAZ PARA LOS MALVADOS, d'Enrique Urbizu
La contribució espanyola a la llista és el darrer film d'Enrique Urbizu, cinema negre majúscul, amb format de thriller i esperit de western i magníficament interpretat per José Coronado.
10. CAMINO A LA LIBERTAD, de Peter Weir
Un títol que cal reivindicar del gran Peter Weir. Narra l'epopeia d'una colla d'homes que, durant la Segona Guerra Mundial, van fugir d'un camp de concentració sovíètic i van caminar fins arribar a la Índia (vol dir que van haver de travessar els boscos siberians, el desert del Gobi i l'Himàlaia). Un film èpic com els que es feien molts anys enrere, emocionant, sense efectismes.
