Així, la selecció s’ha basat en la idea de recuperar mestres menys populars o algunes peces desconegudes dels més coneguts (alguna d’elles inèdites a Espanya). I també es va intentar reflectir el treball en publicitat, animació, experimentació, tot sense oblidar el gran pes estètic dels corrents que es desenvolupaven en aquests moments.

Tot això enllaçat per una subtil narrativa històrica que després dels moments primitius, aconsegueix una plenitud creativa coronada per una eclosió en la llibertat d’expressió artística i argumental. Però el romanç no anava a durar per sempre: traves d’origen polític, imposicions i la guerra van acabar amb el torrent creatiu d’uns autors, que d’altra banda, ja havien optat, molts d’ells, per sentir els cants de sirena de l’altre costat de l’Atlàntic.
        
I una selecció especial de músics tocats per la inspiració, que formen una banda nova per a una composició inèdita. Ruidosdefondo és Pablo Vidal i César Meler (procedents de diverses bandes com Lecirke, The Transistor Arkestra, o ex-Noisets...).
Tornada als orígens: dues persones i un munt d’instruments. Fosa a negre, sorolls irrecognoscible però familiars i una tonada embriagadora.

A l’escenari, una pantalla, i dos músics que ‘remenen’ el sampler, teclats, sintetizador, xilòfon, guitarres elèctrica i acústica i les pròpies veus, i construeixen uns paisatges sonors que van del folck al post-rock, amb petits tocs electrònics, que evolucionen en constant diàleg amb les imatges en moviment, les actualitzen i entren en comunió creativa.

Després d’una presentació del show i una contextualització històrica a càrrec del comissari, Ruidosdefondo ens submergeixen en un espectacle hipnòtic d’uns 45 minuts (aproximadament), música en blanc i negre, un univers oníric al servei de l’època daurada del cinema alemany.

Films i fragments: