.jpg)
L’Alternativa Festival de Cinema Independent de Barcelona, s’ha consolidat como un dels pocs festivals de cinema independent internacional a Espanya. Les pel•lícules, procedents de tot el món, són una representació de l’actualitat internacional d’un cinema inèdit; un cinema arriscat, universal i compromès amb la recerca del propi llenguatge cinematogràfic.EL SOMNI
.jpg)
Coproducció de Televisió de Catalunya amb Eddie Saeta i amb la col•laboració de l'ICIC, que fa el seguiment d'un dels últims pastors transhumants que hi ha a Catalunya, en Joan "Pipa". Aquest documental ha estat seleccionat per participar en diversos festivals de prestigi, entre els quals destaquen els de Locarno (Suïssa), Sitges (Catalunya) i Mar del Plata (Argentina).
Des de la nit dels temps, un home camina al davant del seu ramat seguint les estacions de l'any. El pastor transhumant forma part del nostre imaginari col•lectiu. En Joan "Pipa" és potser l'últim representant d'aquesta tradició mil•lenària. L'acompanyem en el seu darrer viatge transhumant al Pirineu català i dia a dia ens endinsem en la seva intimitat, en el passat i el present d'un home que estima el seu ofici i que encomana l'alegria de la llibertat de conviure amb la natura verge.
Però l'abandonament progressiu del camp, la industrialització agressiva, el creixement desenfrenat, la febre urbanística, la multiplicació de noves infraestructures i ara el canvi climàtic posen fi al somni i ens condueixen cap a un futur incert. La desaparició de la transhumància és progrés o mort de la nostra civilització?
En paraules del director, Christophe Farnarier: "El rodatge d'aquesta pel•lícula ha estat per a mi una experiència vital. Fent el retrat d'un home lliure, he tractat d'esbossar un retrat de la humanitat. Caminant pas a pas al seu costat, he escrutat el seu rostre, les seves mans i els seus peus, he escoltat les seves paraules, he compartit la seva intimitat i la seva autenticitat. He concebut la pel•lícula com un poema cinematogràfic, cercant en la simplicitat el meu propi llenguatge fílmic basat en una estètica molt pura i despullada d'artificis. M'agradaria que aconseguís transmetre a l'espectador la riquesa sensorial de la natura i expressar primitivament la bellesa absoluta de l'home i del món, però també la seva enorme fragilitat."
Fitxa tècnica:
Direcció: Christophe Farnarier
Guió: Roger Biosca i Christophe Farnarier
Director de fotografia: Christophe Farnarier
Productor executiu: Lluís Miñarro
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Edició: Sergi Dies
Disseny de producció: Angels Tresserras
So directe: Christophe Farnarier
Mescles: Ricard Casals
Amb la participació de: Joan "Pipa" i Martí
Rodada en paratges naturals de Catalunya, a les comarques del Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès.
Angel Quintana. El PUNT. 01.11.2008: "Mons que s'acaben: Entre les nombroses virtuts que envolten El somni, de Christophe Farnarier, hi ha un fet que m'estimula considerablement i que té a veure amb la capacitat que tenen les imatges d'articular diferents discursos sobre un seguit de coses que malauradament estan condemnades a desaparèixer. Al centre de la pel•lícula hi ha el personatge de Joan Pipa, un pastor de Sant Esteve de Guialbes que cada estiu acostumava a pujar fins al Pirineu amb el seu ramat, fent via pels camins ramaders, dormint al ras amb les ovelles i fent parada i fonda en alguns restaurants de la vall d'en Bac per menjar-hi algun arròs. El retrat que Christophe Farnarier ens ofereix de Joan Pipa és commovedor, perquè els seus gestos fan part d'una forma de vida que s'està acabant. Joan Pipa és vist com un home lliure, educat a viure en contacte amb la natura, enemic de les transformacions de la vida moderna i enlluernat pel costat més hedonista i salvatge de la vida rural. El seu somni no era altre que el de poder viure en plena muntanya, al marge de la vida moderna, sense haver de donar explicacions a ningú i sense tenir cap mena de compromisos. La presència d'un esperit lliure com el de Joan Pipa ens remet a un temps en què la relació entre l'individu i la naturalesa s'articulava sense complexos, sense paràmetres neoruralistes, com a part de la mateixa existència. La càmera de Christophe Farnarier filma els gestos de Joan Pipa amb la certesa que rere de cadascun dels seus moviments, de les seves cançons i de les seves dites hi ha un món que cal documentar, que cal preservar cinematogràficament. Al costat de Joan Pipa es teixeixen unes problemàtiques determinades. La primera té a veure amb el destí dels pastors. Les muntanyes s'han convertit en refugis de noves residències; l'herba dels prats se la mengen les vaques; els camins transhumants són transitats per les motos i a l'horitzó d'aquest món hi ha la vida del tren d'alta velocitat que travessa alguns dels camps de pastura per on es movia Joan Pipa. Després d'haver arribat al Ripollès i constatar que l'herba ja no creix com ho feia abans, Joan Pipa decideix enterrar el seu món i baixa cap al pla amb la consciència que aquella serà la seva última transhumància. El destí incert dels pastors és conseqüència del destí d'unes polítiques ramaderes i agràries que busquen solucions generalistes i no entenen la singularitat de cada lloc, la peculiaritat de cada forma de vida. El fantasma de la vida moderna actua de manera implacable, sense oferir cap altra alternativa. Rere el retrat del personatge i del seu món, Christophe Farnarier també ens ofereix una altra reflexió ben estimulant sobre el llenguatge. No només es perden uns formes de vida, sinó també unes maneres de parlar. El somni emergeix com una pel•lícula que reivindica la singularitat de la parla catalana més enllà de les formes estandarditzades i de les visions folkloristes urbanes amb què moltes vegades són contemplats els mons rurals. En un moment en què una bona part del cinema produït a Catalunya sembla tenir vergonya de parlar en català, els renecs de Joan Pipa són estimulants, perquè resulten subversius i ens recorden que més enllà de l'imaginari generat per TV3 hi ha uns altres imaginaris al país que les càmeres poden explorar."
Més información:http://www.myspace.com/elsomni#ixzz0tkjvkV6m
FESTIVALS
• 61º FESTIVAL DEL FILM LOCARNO. "Ici & Ailleurs". Locarno (Switzerland)
• 41º FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA. SITGES'08. "Catalunya imaginaria. Catalan Focus". Sitges (Spain)
• 23º FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE - MAR DEL PLATA. "Panorama Internacional. Opera Prima". Mar del Plata (Argentina)
INTERNATIONAL SCREENINGS 2009:
12º FESTIVAL DOCSBARCELONA 2009. "Catalan day". Barcelona (Spain)
8º FESTIVAL AUX 4 COINS DU MONDE. "Competition officielle". Chartres en Bretagne (France). { Prix Special du Jury }
12º FESTIVAL DE MÁLAGA CINE ESPAÑOL 2009. "Panorama Documental. Estreno". Málaga (Spain).
16º FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DEL MEDI AMBIENT. FICMA 2009. "Competicion Documental nacional". Prat del Llobregat (Spain). {Premio Sol de Oro al mejor documental nacional FICMA 09}
27º Filmfest München 2009. Munich (Germany)."Competition internationale"
10º Ischia Film Festival 2009. "Concorso documentari". Isola d'Ischia (Italia).
7º Festival Paris Cinema. "Hommage". Paris (France).
15º Film Festival della Lessinia. "Concorso". Bosco Chiesanuova (Italia). { Prize from the Curatorium Cimbricum Veronense }
3º Festival de Cine de Villa de Leyva. "Panorama Internacional". Villa de Leyva (Colombia)
14º Festival du Cinema Espagnol de Toulouse- CINESPAÑA. "Competition documentaire". Toulouse (France). { Prix Raìces meilleur documentaire 2009 }
4º Festival Internacional de Cine Arica Nativa. "Competicion internacional" Arica (Chile).
3º Festival Anûû Rû Âboro. "Competition Internationale" Poindimié (Nouvelle Caledonie).
12º Rencontres Internationales du Documentaire de Montreal. "Competition internationale". Montreal (Canada)
INTERNATIONAL SCREENINGS 2010:
28º Minneapolis/St Paul International Film Festival. Minneapolis (USA).
http://www.myspace.com/elsomni#ixzz0tkhJnX7e
MAÑANA AL MAR
Alemanya / Espanya
2006 | 84min | Color |
VO Català/ Espanyol
Direcció, guió i fotografia:Inés Thomsen
.jpg)
La platja de la Barceloneta a l'hivern. Les onades van i vénen, José, de prop de noranta anys, corre per la sorra i Paulina, també gran, canta boleros cubans mentre neda en les aigües glaçades. Mañana al mar és una celebració de l'edat d'or i de la passió que pot acompanyar-la, però també tracta sobre els límits de la ciutat, com a zona d'esbarjo i refugi per a una comunitat que ha descobert una meravellosa manera d'envellir.
Festivals i premis
Max Ophüls Documentary Film Award
Prix Europa – Best Documentary Film
L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona
Documenta Madrid
Thessaloniki Documentary Festival
It`s All True' Int. Doc. FF, Sao Paulo, Brasil - Best Documentary Film
New Berlin Film Award - Best Documentary Film
BAGATELA
Colòmbia/ Espanya
2008 | 74min | Color | VO Espanyol
Direcció: Jorge Caballero
Bogotà és una de les ciutats amb un índex de criminalitat més elevat del món. En el seu debut com a director de documentals, Jorge Caballero ens mostra un dia qualsevol dels jutjats de la ciutat. Els testimonis són escoltats i les sentències dictades per a petits delictes que són vistos com a importants crims per les lleis locals. La càmera recull els testimonis i els veredictes. Entre les històries individuals, el documental explora l'edifici dels jutjats, que transita entre moments de gran bullici i estones de calma i tranquil•litat. Les úniques sortides possibles són cap a la llibertat o cap a una cel•la atapeïda.
Festivals i premis
Premio Nacional de Documental, Colòmbia
L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona
FICCO, Mèxic
FIDOCS, Xile
BAFICI, Argentina
Cinéma du Reel, Paris
Coproducció de Televisió de Catalunya amb Eddie Saeta i amb la col•laboració de l'ICIC, que fa el seguiment d'un dels últims pastors transhumants que hi ha a Catalunya, en Joan "Pipa". Aquest documental ha estat seleccionat per participar en diversos festivals de prestigi, entre els quals destaquen els de Locarno (Suïssa), Sitges (Catalunya) i Mar del Plata (Argentina).Des de la nit dels temps, un home camina al davant del seu ramat seguint les estacions de l'any. El pastor transhumant forma part del nostre imaginari col•lectiu. En Joan "Pipa" és potser l'últim representant d'aquesta tradició mil•lenària. L'acompanyem en el seu darrer viatge transhumant al Pirineu català i dia a dia ens endinsem en la seva intimitat, en el passat i el present d'un home que estima el seu ofici i que encomana l'alegria de la llibertat de conviure amb la natura verge.
Però l'abandonament progressiu del camp, la industrialització agressiva, el creixement desenfrenat, la febre urbanística, la multiplicació de noves infraestructures i ara el canvi climàtic posen fi al somni i ens condueixen cap a un futur incert. La desaparició de la transhumància és progrés o mort de la nostra civilització?
En paraules del director, Christophe Farnarier: "El rodatge d'aquesta pel•lícula ha estat per a mi una experiència vital. Fent el retrat d'un home lliure, he tractat d'esbossar un retrat de la humanitat. Caminant pas a pas al seu costat, he escrutat el seu rostre, les seves mans i els seus peus, he escoltat les seves paraules, he compartit la seva intimitat i la seva autenticitat. He concebut la pel•lícula com un poema cinematogràfic, cercant en la simplicitat el meu propi llenguatge fílmic basat en una estètica molt pura i despullada d'artificis. M'agradaria que aconseguís transmetre a l'espectador la riquesa sensorial de la natura i expressar primitivament la bellesa absoluta de l'home i del món, però també la seva enorme fragilitat."
Fitxa tècnica:
Direcció: Christophe Farnarier
Guió: Roger Biosca i Christophe Farnarier
Director de fotografia: Christophe Farnarier
Productor executiu: Lluís Miñarro
Productor executiu TVC: Jordi Ambròs
Edició: Sergi Dies
Disseny de producció: Angels Tresserras
So directe: Christophe Farnarier
Mescles: Ricard Casals
Amb la participació de: Joan "Pipa" i Martí
Rodada en paratges naturals de Catalunya, a les comarques del Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès.
Angel Quintana. El PUNT. 01.11.2008: "Mons que s'acaben: Entre les nombroses virtuts que envolten El somni, de Christophe Farnarier, hi ha un fet que m'estimula considerablement i que té a veure amb la capacitat que tenen les imatges d'articular diferents discursos sobre un seguit de coses que malauradament estan condemnades a desaparèixer. Al centre de la pel•lícula hi ha el personatge de Joan Pipa, un pastor de Sant Esteve de Guialbes que cada estiu acostumava a pujar fins al Pirineu amb el seu ramat, fent via pels camins ramaders, dormint al ras amb les ovelles i fent parada i fonda en alguns restaurants de la vall d'en Bac per menjar-hi algun arròs. El retrat que Christophe Farnarier ens ofereix de Joan Pipa és commovedor, perquè els seus gestos fan part d'una forma de vida que s'està acabant. Joan Pipa és vist com un home lliure, educat a viure en contacte amb la natura, enemic de les transformacions de la vida moderna i enlluernat pel costat més hedonista i salvatge de la vida rural. El seu somni no era altre que el de poder viure en plena muntanya, al marge de la vida moderna, sense haver de donar explicacions a ningú i sense tenir cap mena de compromisos. La presència d'un esperit lliure com el de Joan Pipa ens remet a un temps en què la relació entre l'individu i la naturalesa s'articulava sense complexos, sense paràmetres neoruralistes, com a part de la mateixa existència. La càmera de Christophe Farnarier filma els gestos de Joan Pipa amb la certesa que rere de cadascun dels seus moviments, de les seves cançons i de les seves dites hi ha un món que cal documentar, que cal preservar cinematogràficament. Al costat de Joan Pipa es teixeixen unes problemàtiques determinades. La primera té a veure amb el destí dels pastors. Les muntanyes s'han convertit en refugis de noves residències; l'herba dels prats se la mengen les vaques; els camins transhumants són transitats per les motos i a l'horitzó d'aquest món hi ha la vida del tren d'alta velocitat que travessa alguns dels camps de pastura per on es movia Joan Pipa. Després d'haver arribat al Ripollès i constatar que l'herba ja no creix com ho feia abans, Joan Pipa decideix enterrar el seu món i baixa cap al pla amb la consciència que aquella serà la seva última transhumància. El destí incert dels pastors és conseqüència del destí d'unes polítiques ramaderes i agràries que busquen solucions generalistes i no entenen la singularitat de cada lloc, la peculiaritat de cada forma de vida. El fantasma de la vida moderna actua de manera implacable, sense oferir cap altra alternativa. Rere el retrat del personatge i del seu món, Christophe Farnarier també ens ofereix una altra reflexió ben estimulant sobre el llenguatge. No només es perden uns formes de vida, sinó també unes maneres de parlar. El somni emergeix com una pel•lícula que reivindica la singularitat de la parla catalana més enllà de les formes estandarditzades i de les visions folkloristes urbanes amb què moltes vegades són contemplats els mons rurals. En un moment en què una bona part del cinema produït a Catalunya sembla tenir vergonya de parlar en català, els renecs de Joan Pipa són estimulants, perquè resulten subversius i ens recorden que més enllà de l'imaginari generat per TV3 hi ha uns altres imaginaris al país que les càmeres poden explorar."
Més información:http://www.myspace.com/elsomni#ixzz0tkjvkV6m
FESTIVALS
• 61º FESTIVAL DEL FILM LOCARNO. "Ici & Ailleurs". Locarno (Switzerland)
• 41º FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DE CATALUNYA. SITGES'08. "Catalunya imaginaria. Catalan Focus". Sitges (Spain)
• 23º FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE - MAR DEL PLATA. "Panorama Internacional. Opera Prima". Mar del Plata (Argentina)
INTERNATIONAL SCREENINGS 2009:
12º FESTIVAL DOCSBARCELONA 2009. "Catalan day". Barcelona (Spain)
8º FESTIVAL AUX 4 COINS DU MONDE. "Competition officielle". Chartres en Bretagne (France). { Prix Special du Jury }
12º FESTIVAL DE MÁLAGA CINE ESPAÑOL 2009. "Panorama Documental. Estreno". Málaga (Spain).
16º FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINEMA DEL MEDI AMBIENT. FICMA 2009. "Competicion Documental nacional". Prat del Llobregat (Spain). {Premio Sol de Oro al mejor documental nacional FICMA 09}
27º Filmfest München 2009. Munich (Germany)."Competition internationale"
10º Ischia Film Festival 2009. "Concorso documentari". Isola d'Ischia (Italia).
7º Festival Paris Cinema. "Hommage". Paris (France).
15º Film Festival della Lessinia. "Concorso". Bosco Chiesanuova (Italia). { Prize from the Curatorium Cimbricum Veronense }
3º Festival de Cine de Villa de Leyva. "Panorama Internacional". Villa de Leyva (Colombia)
14º Festival du Cinema Espagnol de Toulouse- CINESPAÑA. "Competition documentaire". Toulouse (France). { Prix Raìces meilleur documentaire 2009 }
4º Festival Internacional de Cine Arica Nativa. "Competicion internacional" Arica (Chile).
3º Festival Anûû Rû Âboro. "Competition Internationale" Poindimié (Nouvelle Caledonie).
12º Rencontres Internationales du Documentaire de Montreal. "Competition internationale". Montreal (Canada)
INTERNATIONAL SCREENINGS 2010:
28º Minneapolis/St Paul International Film Festival. Minneapolis (USA).
http://www.myspace.com/elsomni#ixzz0tkhJnX7e
MAÑANA AL MAR
Alemanya / Espanya
2006 | 84min | Color |
VO Català/ Espanyol
Direcció, guió i fotografia:Inés Thomsen
La platja de la Barceloneta a l'hivern. Les onades van i vénen, José, de prop de noranta anys, corre per la sorra i Paulina, també gran, canta boleros cubans mentre neda en les aigües glaçades. Mañana al mar és una celebració de l'edat d'or i de la passió que pot acompanyar-la, però també tracta sobre els límits de la ciutat, com a zona d'esbarjo i refugi per a una comunitat que ha descobert una meravellosa manera d'envellir.
Festivals i premis
Max Ophüls Documentary Film Award
Prix Europa – Best Documentary Film
L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona
Documenta Madrid
Thessaloniki Documentary Festival
It`s All True' Int. Doc. FF, Sao Paulo, Brasil - Best Documentary Film
New Berlin Film Award - Best Documentary Film
BAGATELA
Colòmbia/ Espanya
2008 | 74min | Color | VO Espanyol
Direcció: Jorge Caballero
Bogotà és una de les ciutats amb un índex de criminalitat més elevat del món. En el seu debut com a director de documentals, Jorge Caballero ens mostra un dia qualsevol dels jutjats de la ciutat. Els testimonis són escoltats i les sentències dictades per a petits delictes que són vistos com a importants crims per les lleis locals. La càmera recull els testimonis i els veredictes. Entre les històries individuals, el documental explora l'edifici dels jutjats, que transita entre moments de gran bullici i estones de calma i tranquil•litat. Les úniques sortides possibles són cap a la llibertat o cap a una cel•la atapeïda.
Festivals i premis
Premio Nacional de Documental, Colòmbia
L’Alternativa, Festival de Cinema Independent de Barcelona
FICCO, Mèxic
FIDOCS, Xile
BAFICI, Argentina
Cinéma du Reel, Paris
