A Catalunya, el cinema independent va ser, des del 1968 fins el 1982, un fenomen molt ampli, ara, força oblidat. Hi hagué un esclat de producció gairebé clandestina, en tots els metratges, en tots els formats i en totes les tècniques. Aquest programa n’és una mostra.
Al principi, s’intentava revolucionar el llenguatge, buscant referències en els autors més trencadors. Després, les formes perderen importància i el film adquirí una gran càrrega documental. El cinema es tornà militant, de “denúncia”, però encara continuaren rodant-se pel·lícules singulars, 'sense trama'.
